El passat 16 de gener Alba Bou va agafar el relleu de Lluís Mijoler a l’alcaldia del Prat de Llobregat. D’aquesta manera, es va convertir en la primera alcaldessa d’un municipi amb una llarga tradició comunista i ecosocialista. Fet que el diferencia de les localitats del seu entorn, copades per batlles socialistes. Parlem amb ella per conèixer com conviu amb aquest llegat, les seves aspiracions per preservar el Delta i els principals focus socials en què vol centrar-se aquest mandat.
El Prat conserva una hegemonia que és un rara avis, ja que sempre ha estat governada per una tradició política (PSUC-ICV-Comuns) que no és majoritària a Catalunya. Per què succeeix?
Diria que una de les coses més importants que li han passat a aquest municipi té un nom propi i es diu Lluís Tejedor. Després de les primeres eleccions on el PSUC va tenir altres alcaldies importants, la gent es va creure la seva manera de construir ciutat. Ha sabut mantenir al llarg dels anys l’efecte de proximitat d’aquestes primeres alcaldies. El Lluís no t’explicava el que volies sentir, sinó el que necessitaves saber. Aquesta nova generació de polítics hem après d’ell. No enganyar mai ningú i no comprometre’t a allò que no podràs fer. L’honestedat.
Amb tot, també és veritat que ens ho hem currat molt. Hem treballat i mai ningú ens ha pogut dir que ens hem quedat una cosa que no és nostra. Sobretot si hi ha un fil que va començar el 1979 i s’ha aguantat fins ara, és que la nostra única prioritat és beneficiar la ciutat. És molt fàcil veure-ho en projectes que avui perviuen.
Ara vostè agafa el relleu de Tejedor i Mijoler. El fet de ser continuista amb aquest llegat, la llastra a l’hora d’innovar políticament?
Hem lligat la nostra manera d’explicar qui som al territori i a la forma de créixer com a ciutat. Els desenvolupaments urbanístics dels primers 25 anys. Ara bé, la gent que ens visita o ve a viure al Prat troben en els nostres equipaments un servei públic de primer nivell a un preu absolutament assequible. Tenim aquest binomi entre territori i la capa comunitària, que els primers ajuntaments democràtics no van poder cobrir. Tot això no va en contra de la capacitat d’innovació o d’adaptar-nos als nous escenaris. Al contrari. Faig molt de carrer per veure què es respira. No tinc xarxes socials, però no em resta capacitat de percebre què es cou.
“El Lluís Tejedor no t’explicava el que volies sentir, sinó el que necessitaves saber”
És la primera dona que encapçalarà l’Ajuntament. Es tracta d’un fet anecdòtic?
Té molta importància. La llàstima és que no és una cosa gaire meditada. M’hauria agradat no ser la primera. Nosaltres som una formació convençudíssimament feminista des de fa molts anys i tenim un dèficit perquè fins al 2025 no hi ha hagut una alcaldessa. Ve tard, però és un triomf. De totes maneres, l’alcalde Mijoler també era un home feminista. Hem pres decisions per aquesta manera de veure el món. Ara aspiro que amb una dona al capdavant de l’alcaldia això s’accentuï més. La meva forma de governar i de prendre decisions…
A banda de ser la primera alcaldessa, ha pensat per quina altra fita li agradaria ser recordada?
No m’ho havia plantejat mai. M’agradaria ser recordada com l’alcaldessa que va sepultar definitivament les propostes ampliacionistes de l’aeroport. Que d’aquí a 100 anys no se’n parli més. Que sigui l’última persona al capdavant de l’alcaldia que hagi de convèncer altres institucions de l’absoluta inconveniència i irracionalitat d’aquestes propostes.
L’ampliació de l’aeroport del Prat ha sigut un dels cavalls de batalla de l’Ajuntament. En quin punt es troba el debat?
Les posicions de tots els partits han estat bastant clares. En campanya, PSC, Junts, PP i altres forces sempre s’han mostrat favorables a què l’aeroport assumeixi molt més nombre de vols que el límit que ens vam marcar a l’anterior ampliació. És a dir, saltar-se el pacte entre institucions d’aleshores. És probable que algú hagi notat que s’ha baixat el suflé, però es deu al fet que les aritmètiques polítiques no donen. En parlarem al seu moment.
“M’hauria agradat no ser la primera alcaldessa. Ve tard, però és un triomf”
Els socis del PSC s’hi han posicionat en contra, però Salvador Illa té una majoria al Parlament favorable a l’ampliació. En aquest context, poden estirar el PSC cap a les seves posicions?
No aspiro a fer que el PSC modifiqui a curt termini les seves aspiracions ampliacionistes. Som només un ajuntament petit i una força política minoritària. El que aspiro és a fer-los-hi veure que no poden rebatre alguns dels arguments del ‘no’. A més, la Comissió Europea ja va dictar una carta d’emplaçament al país reclamant alguns deures que no s’havien fet. Per tant, també aspiro que sigui la Comissió Europea qui els faci veure que no existeix una proposta de compensació ambiental que apaivagui els dèficits que comportaria.
El comitè d’experts de Barcelona diu que l’aeroport està “saturat”. Hi ha alternatives que no afectin el medi ambient o la qualitat de vida dels veïns?
Només soc alcaldessa, no seré qui millor pot respondre aquesta pregunta. El mateix informe que encarrega l’Ajuntament de Barcelona a un comitè d’experts, que no són ambientalistes, diu que hi ha altres maneres d’ampliar el nombre de vols que no impliquen modificar la infraestructura actual. Es poden idear estratègies. De fet, aquesta setmana santa ja s’han incrementat el nombre d’operacions de l’any anterior. Quan el dictamen diu que l’aeroport de Barcelona-El Prat funciona pitjor que altres aeroports d’Europa pel que fa al ritme d’operacions, vol dir que hi ha marge de millora sense tocar la infraestructura. No ho dic jo, ho diu el comitè d’experts de Barcelona.
En alguna entrevista ha avisat que no s’han complert les compensacions ambientals de l’anterior ampliació. Què ha passat?
Quan signem el Pla Delta l’any 1994, s’estableixen tota una sèrie d’intervencions al territori per compensar els efectes de la megaconstrucció de la tercera pista. La gran majoria intenten compensar el decreixement de les infraestructures ecològiques. La majoria de les intervencions que no s’han fet o no han tingut els efectes esperats tenen a veure amb l’aigua. De fet, l’aeroport de Barcelona-El Prat té 24 hores al dia una bomba que treu aigua del subsol i la llença. Evidentment, això no és el funcionament ambiental d’un Delta. La quantitat i la qualitat d’aigua que reben la llacuna de la Ricarda o la de Cal Tet – aquesta sí que és artificial- és insuficient. Sense aigua, no hi ha vida.
“L’informe del comitè d’experts de Barcelona diu que hi ha maneres d’ampliar el nombre de vols que no impliquen modificar la infraestructura”
Està bé que comenti que la Ricarda no és artificial, com sí que ho és la de Cal Tet. Alguns han arribat a afirmar el contrari.
Quan parlem de compensacions ambientals, inventar-se una llacuna artificial està bé, però en absolut en compensa una de natural com la Ricarda. No hi ha compensació possible.
Què necessita el Delta?
La qualitat d’aigua de la Ricarda és el que garanteix la qualitat de les espècies i els ecosistemes hídrics de l’entorn. No només hi ha un lloc per veure ocells que és meravellós, sinó que també garanteix que hi hagi un polígon d’activitat econòmica com el Parc Agrari, que se’n nodreix. La pagesia viu de l’aigua. Si no posem pals a les rodes a aquesta progressiva regressió de l’aigua al nostre Delta, ens carregarem la nostra pagesia. A més, el nostre sistema litoral, no només del Prat, necessita que aturem la regressió de les nostres platges. Si no, no caldrà ni que parlem de tercera pista. No és responsabilitat només del Prat. Tant l’AMB com el departament de Costes de la Generalitat han de continuar treballant-ho.
La compra de la Casa Gomis blinda l’espai?
Sí i no. Té algun efecte, però no blinda l’ampliació de l’aeroport. És un entorn ja protegit i Europa hauria de decidir si ens ho podem carregar. Té un efecte perquè és més fàcil defensar i protegir allò que coneixes i valores, que no pas allò que només has vist en fotos. Fins ara, només s’obria puntualment. Òbviament, no pot ser la rambla de Barcelona, però com que ara és públic el sistema de visites pot ser més periòdic. Com més gent vegi i conegui de manera controlada la Casa Gomis, serà més fàcil protegir el que tenim.
“Com més gent conegui la Casa Gomis, serà més fàcil protegir el Delta”
Sempre que parlen de l’aeroport ho fan de manera negativa. Es podria entendre les polítiques públiques que es fan al Prat sense l’aeroport?
No és que en parlem malament, sinó que els límits de la infraestructura són els que van signar al Pla Delta de 1994. El nostre aeroport és aquell. És el que el nostre territori va acceptar i la penyora que va pagar. Quan els meus fills em pregunten si poden sortir a la nit, els dic que sí, però fins a les 9. Si em truquen i em diuen que volen sortir fins a les 10 els diré que no. Havíem quedat a les 9. És exactament el mateix.
Econòmicament, el Prat és com és gràcies als impostos que recapten. De fet, vam ser els primers a fer-ho. Municipis que acollien altres infraestructures no estaven cobrant els impostos que crec que mereixem els territoris que les alberguem. Amb aquests impostos triem que els nostres serveis i equipaments siguin de primer nivell a un preu molt per sota de la resta. Som una ciutat de gent treballadora que ha pogut veure com els impostos del Port i Aeroport estan al servei de la gent.
Abans reivindicava la pagesia, que també es lliga amb la identitat del Prat. Com poden protegir aquest sector?
Soc neta de pagès. Tothom al Prat coneix algú que viu o ha fet de pagès. La creació del Parc Agrari no és una anomalia, neix en aquest despatx de la mà de Lluís Tejedor. Amb la voluntat de protegir un sector econòmic imprescindible per la pervivència de la societat i l’economia. Si no, passaria com a Viladecans. S’està convertint en latifundis i grans hivernacles al servei de grans corporacions, acabant amb les petites economies que necessitem. D’altra banda, tots aquells petits projectes que busquen un relleu generacional o millores econòmiques ens donen la clau de l’èxit. Un exemple són les festes de la carxofa, on aprofitem els moments estacionals per provocar fires, que la gent conegui el producte i sigui fàcil de consumir.
Quines línies està treballant el Prat pel que fa a l’habitatge?
Nosaltres no hem començat ara. Si no ho planifiques, no veus els fruits. Ens vam ‘inventar’ una empresa municipal d’habitatge que ha fet aquesta planificació, desenvolupant una feina de cirurgia per definir els problemes i sent útil a la gent. Prat Espais és el nostre laboratori per provar i avançar-nos als problemes. Per això sabem que al Prat no hem tingut mai un problema amb els habitatges turístics ni amb les ocupacions. Els atenem, però no és un problema global.
“Som una ciutat de gent treballadora que ha pogut veure com els impostos del Port i Aeroport estan al servei de la gent”
Ho fien tot a l’empresa pública?
Som conscients que no podem resoldre el problema de l’habitatge sols des d’un ajuntament. La concertació amb altres institucions com la Generalitat i altres mercats és imprescindible. Necessitem poder parlar el mateix idioma amb les cooperatives, amb les fundacions del tercer sector o amb les empreses del sector privat que volen treballar amb les nostres normes de joc. Tenim la Cooperativa Obrera de Viviendas i el mes de juny podrem fer el sorteig de la promoció de 101 habitatges. A més, tenim sòl municipal cedit a Habitat3 i la Fundació Família i Benestar Social, amb qui entregarem 135 habitatges assequibles. En tercer lloc, ara posarem la primera pedra d’una promoció d’habitatge propi amb Prat Epais per gairebé 70 famílies.
La Generalitat té el pla per construir 50.000 habitatges assequibles. El Prat en formarà part?
Donem la benvinguda a aquest pla. Intentarem oferir els nostres sols perquè els facin funcionar. Ara bé, tenim uns condicionants. Volem que siguin de lloguer i tenir la capacitat de decidir els col·lectius a qui van destinats. D’altra banda, hi ha una Àrea Residencial Estratègica (ARE) que té capacitat d’absorbir 776 habitatges en un sòl 98% de la Generalitat. No cal inventar-se aquest pla, tenen un sòl disponible per fer-ho. Fa anys que demanem que es posi en funcionament.
Com és la relació amb aquest Govern de la Generalitat?
Hi ha una cosa que valoro de l’actual Govern. Sembla que estan posant fil a l’agulla a alguns temes que les administracions locals feia temps que posàvem sobre la taula. Hi ha voluntat de diàleg, però m’agradaria que d’aquí a sis mesos la Generalitat hagi treballat qüestions com l’accessibilitat a l’estació de Rodalies.
“Prat Espais és el nostre laboratori per avançar-nos als problemes d’habitatge”
Quins reptes encara el Prat?
A banda del que hem parlat, situo dos temes. L’urgent és la cura de la gent gran. Les nostres persones grans mereixen un envelliment digne. Cadascú a la seva manera. Aquest Ajuntament posarà en marxa una residència amb capital propi i en sòl propi, tot i que no és la nostra competència. Ens agradaria que aquestes persones puguin tenir places concertades amb la Generalitat a uns preus assequibles. Les nostres persones grans no poden pagar 2.800 euros al mes.
Hi ha predisposició per aquesta concertació?
Sempre, però no s’ha concretat. D’aquí a 18 mesos inaugurarem una residència de gent gran amb molt poques places concertades i volem que paguin el menys possible. És inassumible pel municipi. M’interessa que la consellera em truqui i em digui que de les 135 places que hi ha, se’n concertin 135. Això és el que necessita el país.
I la segona prioritat?
L’àmbit educatiu. Som una generació que cuida pares alhora que cuida fills. Les famílies que tenen criatures en edat escolar necessiten que els ajudem. Garantir que tenen escoles bressol públiques de qualitat i un sistema de beques per qui ho necessita. A més, no ens podem veure abocats a la trampa de reduir ràtios. Alhora, fora de l’escola les administracions públiques hem de ser capaces de suportar un sistema de cures comunitàries perquè els alumnes explotin el talent amb extraescolars. Finalment, crec que l’FP ha de ser el sistema educatiu del futur per a la majoria. Els nostres adolescents necessiten molt més suport.
