El Partit Popular va aconseguir una nova victòria a les eleccions europees. El partit de Feijóo confirma amb aquests comicis que s’ha cruspit completament l’electorat de Ciutadans i és la candidatura amb un major creixement en vots. Tot i això, el triomf és agredolç, ja que ells mateixos es van esforçar a emmarcar les europees en un suposat plebiscit sobre Pedro Sánchez. Envalentits per les enquestes van veure la possibilitat de donar el cop de gràcia al president socialista, però no ho han aconseguit.
La diferència entre populars i socialistes, que va arribar a ser del 15% en algunes enquestes, queda gairebé en empat tècnic. El PSOE va mantenir la vintena de diputats de 2019 i es va quedar a dos dels 22 de Dolors Montserrat. Unes distàncies minses per poder donar el missatge que volien projectar. A més, si es miren els resultats per blocs, tots dos queden equilibrats. PP, VOX i Se Acabó la Fiesta només treu un eurodiputat més que la conjunció de partits que van donar-li la investidura a Sánchez.
Per un altre costat, els socialistes s’enduen una imponent victòria a Catalunya. L’estratègia del govern espanyol sembla haver desarticulat els partits independentistes, que sumats superen per poc al percentatge del PSC. A banda dels independentistes, el PSOE també li ha fet una bona queixalada a l’electorat de Sumar, que s’ha dessagnat a esquerra i dreta.
És veritat que la dada negativa de la nit són els més de dos milions de vots que va perdre el PSOE respecte al 2019. Amb tot, les eleccions de fa cinc anys van ser gairebé una anomalia. Aquells comicis van coincidir amb municipals i moltes autonòmiques, fent que la participació i, per tant, els vots fossin molt superiors als d’ahir. Al mateix temps, van ser en un context amb una dreta abatuda que va treure uns resultats per sota del normal. Ahir es van tornar a equilibrar els bàndols.
Òbviament, el PSOE no pot sortir de la nit electoral amb aires triomfalistes, però demostra que en els moments baixos resisteix molt més de l’esperat. Sánchez no perd cap plebiscit i la dreta s’ha de començar a preocupar d’un nou actor en el seu camp ideològic. Les úniques derrotades de veritat són les eleccions europees, enfangades pel debat nacional de nou.
