El polígon industrial petroquímic de Tarragona representa el 50 % del producte interior brut químic de Catalunya i el 25 % de l’Estat espanyol. És el pol industrial químic més important del sud d’Europa.
El gran repte per a la indústria europea és transitar cap a la descarbonització i la digitalització, liderant el que suposa, de facto, la IV revolució industrial. El polígon petroquímic de Tarragona està cridat a assumir aquest repte i a liderar-lo, té el potencial i la capacitat de fer-ho: el compromís i la professionalitat de les treballadores i els treballadors, la confiança de l’entorn social i polític, així com les empreses que el poden liderar.
La Unió Europea ho ha entès així, habilitant diversos projectes d’inversió, entre d’altres, els Fons de Recuperació Europea a través dels PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica). El Govern espanyol aprovava aquest mes de juliol ajudes per valor de 764 milions d’euros en el marc de l’IPCEI (Projecte Important d’Interès Comú Europeu) que aniran destinats a projectes industrials de REPSOL, IBERDROLA, ENDESA i EDP. En el cas de REPSOL, rebrà 365 milions d’euros dels pressupostos públics de la UE, que es nodreixen dels impostos de la ciutadania.
Aterrant al polígon industrial de Tarragona, la UE va aprovar a finals de l’any passat una ajuda de 62,5 milions d’euros per construir un electrolitzador clau per al polígon químic, de la mateixa manera la UE també va aprovar ajudes per valor de 106 milions d’euros del Fons d’Innovació de la UE per a l’ecoplanta del Morell. Cal tornar a insistir que són recursos públics que es nodreixen dels impostos que assumeix la societat europea, espanyola, catalana i tarragonina.
REPSOL va anunciar al febrer la intenció d’augmentar el dividend en efectiu als seus accionistes en un 30 % per a aquest any, repartint 1.095 milions d’euros en total, en la previsió d’un resultat net de l’exercici de 3.158 milions d’euros. En la planificació per al període 2024-2027 planteja incrementar el repartiment de beneficis un 3 % anual per arribar a repartir fins a 4.600 milions d’euros en total en un pla que prioritza la retribució a l’accionista.
En aquest context i amb aquests precedents, REPSOL amenaça de no fer les inversions compromeses per al polígon petroquímic de Tarragona: l’ecoplanta i l’electrolitzador. Condiciona les inversions estratègiques, estructurals i nuclears per al futur del polígon i la indústria a què el Govern espanyol canviï la seva política fiscal. Els impostos que ha d’assumir només representen el 10 % dels dividends que pretén i prioritza repartir entre els seus accionistes.
CCOO rebutgem la posició de REPSOL i l’emplacem a materialitzar les inversions compromeses. No és admissible que dos projectes estratègics i prioritaris per a la UE, Espanya, Catalunya i Tarragona es vegin condicionats per un debat que s’ha de resoldre al Parlament i per les vies democràtiques. És, si més no, poc estètic en termes democràtics que la multinacional espanyola de referència pretengui condicionar el debat al si de la sobirania nacional agafant els treballadors i treballadores del polígon químic de Tarragona com a ostatges.
Cal dissociar el debat fiscal espanyol de l’estratègia estructural industrial. Sense indústria no hi ha futur i sense impostos no hi ha estat del benestar ni capacitat de fer costat amb recursos públics a la transició energètica. És un profund error trencar el camí de compromís sense precedents que venim construint amb molt d’esforç de tots i totes per garantir el futur industrial, situant-nos en el paradigma de la descarbonització i la digitalització.
Amb aquest posicionament, CCOO seguim coherents amb el nostre compromís pel futur de la indústria. Fa aproximadament un any CCOO denunciàvem una situació idèntica a la seu del Parlament de Catalunya en relació amb la decisió d’ENDESA de paralitzar totes les seves inversions, també per la seva oposició a la política fiscal del Govern.
El compromís de tots els actors involucrats en el futur de la indústria espanyola ha de ser ferm i infrangible. Ho ha de ser per part dels Governs de la UE, d’Espanya i de Catalunya, ho ha de ser, i CCOO en donem fe, per part de les treballadores i els treballadors de la indústria, i ho ha de ser també per part de les empreses industrials energètiques espanyoles.
José Antonio Hernández
Secretari General de CCOO d’Indústria de Catalunya
