Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La crida que està fent Assumpta Serna, actriu denunciant en diversos mitjans el tracte que estan rebent les persones dependents i les seves cuidadores i cuidadors, està posant sobre la taula una realitat que durant massa temps hem normalitzat. I potser ha arribat el moment de parlar clar.
Defensem que les persones grans i dependents puguin romandre a casa seva el màxim temps possible. Hi estic d’acord. La nostra llar, els nostres records i el nostre entorn han de continuar formant part de la nostra vida encara que necessitem suports. Però si apostem per les cures a casa: qui està pagant realment aquestes cures? Perquè correm el risc de crear dependents de primera i dependents de segona.
Quan es reconeix una situació de dependència i s’assignen hores d’ajuda a domicili, apareix un copagament que, per a moltes pensions, resulta difícilment assumible. Si una persona no el pot pagar, quina alternativa li queda? Massa sovint, tornar a la família i a la persona - cuidadora no professional -.
I quan parlem de cures familiars continuem parlant, majoritàriament, de dones. Dones que redueixen jornades, abandonen feines o passen anys fora del mercat laboral per cuidar. Hem avançat durant dècades en igualtat i drets per acabar retornant silenciosament moltes dones a la llar. Existeix, a més, una altra realitat incòmoda: l’economia submergida. Famílies que necessiten ajuda i busquen allò que poden pagar. Dones treballant sense contracte, sense cotització i sense protecció. Les cuidadores precàries d’avui poden ser les jubilades pobres de demà.
Mentrestant, tenim famílies esgotades, persones cuidadores al límit del col·lapse i persones dependents les necessitats reals de les quals superen els suports que reben.No podem anomenar desinstitucionalització el fet de traslladar la responsabilitat i el cost de les cures de les administracions cap a les famílies.
La crida d’Assumpta Serna hauria de servir, com a mínim, per obrir aquest debat. Si les comunitats autònomes rebran més recursos per a la dependència, és el moment de destinar-los a serveis professionals suficients i a reduir el copagament, especialment per a les pensions més baixes.
Perquè romandre a casa ha de ser un dret. Cuidar a casa perquè no ens podem permetre una altra alternativa no pot convertir-se en una obligació.