Les imatges són impressionants. Milers de joves marroquins passen la frontera a Ceuta i entren a l’Estat espanyol corrent. Aquest cop no hi ha hagut 15 morts com el 2014. Això sí. Com a conseqüència d’aquest fet, Itàlia anuncia que estudia suspendre l'acord Schengen amb l’Estat espanyol i restringir temporalment la lliure circulació entre aquests dos estats. Tothom està esparverat i ningú s’acaba d’explicar què ha passat. Bé, sí, els racistes de tota la vida criden contra Pedro Sánchez; només faltaria...
És ben estrany, no? Doncs no ho és gens, però per entendre-ho caldrà que mirem una mica el món sencer, perquè aquesta entrada massiva de joves marroquins no és un bolet sinó una part de l’estratègia de desestabilització que el binomi EUA-Israel estan duent a terme contra l’Estat espanyol, l’estat del món que més clarament s’ha mostrat contrari a l’estratègia genocida d’Israel a Gaza i, a través de Pedro Sánchez, un dels pocs que ha plantat cara al domini del món que pretén Donald Trump.
L’any 2020, els EUA, a partir dels acords d’Abraham, va establir un tracte preferent amb el Marroc, sobretot per aturar l’expansió de Rússia i Xina a l’Àfrica i garantir el seu accés a minerals crítics i rutes comercials. Aquest 2026, els dos estats han signat la Fulla de Cooperació en Defensa 2026-2026, que va tenir la seva primera conseqüència quan, aquest maig passat, Washington va donar tot el seu suport a les posicions marroquines a l’ONU sobre el Sàhara Occidental. Els acords entre els dos estats van molt més enllà i inclouen l’Artemis de la NASA, que reforça el paper del Marroc com a soci estratègic també en el domini de l’espai i tecnologia. Tan bona és la col·laboració que el rei del Marroc va anunciar fa pocs dies que la carretera que unirà el nord del Marroc amb el Sàhara Occidental portarà el nom de Donald Trump, una ‘cutrada’ d’aquestes tan del gust de l’amo.
Paral·lelament, les tensions entre l’Estat espanyol i els EUA van escalar i desescalar abans i després de la cimera de l’OTAN a Ankara, quan el del cabell taronja va qualificar l’Estat espanyol de "causa perduda" i "un soci terrible de l’OTAN" amb qui amenaçà de trencar totes les relacions comercials per acabar dient que ja tot estava bé.
Els EUA, amb aquesta política errant del seu líder, és clar que mai se sap què pensen ni què faran (no ho saben ni ells), però Israel sí que sap què ha de ser i com fer-ho. I els acords dels EUA amb Marroc també l’inclouen. I és més que clar que la desestabilització de l’Estat espanyol i del govern de Pedro Sánchez és un dels seus objectius centrals.
És interessant de llegir aquí l’opinió dels sindicats de la policia espanyola (SUP i Juspol) quan diuen que "les autoritats marroquines no fan absolutament res" per impedir l’entrada en massa de migrants a Ceuta, tant per mar com per l’espigó que separa la ciutat autònoma del Marroc. Ja ho tenim? Em sembla que sí. L’Estat marroquí provoca una crisi humana obrint totalment el pas de la seva part de frontera a Ceuta i, acte seguit, Itàlia, un altre dels amics fidels dels EUA amb la seva líder d’extrema dreta al capdavant, participi en la campanya desestabilitzadora.
I jo mai no he votat ni votaré Pedro Sánchez, però tampoc a cap dels seus possibles successors que, si mai arriben, faran política al dictat de Trump i de Netanyahu.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat