OPINIÓ | A Lleida serà total

No passa gaire sovint que una ciutat sàpiga, amb anys d'antelació, que viurà un moment irrepetible.

El pròxim 12 d'agost no celebrarem una festa que hàgim organitzat nosaltres ni inaugurarem cap gran equipament. Serà la natura qui ens regalarà un espectacle extraordinari. Quan el Sol es pongui sobre l'horitzó de Ponent, la Lluna el cobrirà completament i, durant prop de mig minut —entre vint-i-vuit i trenta segons, segons el punt exacte des d'on s'observi— el dia es convertirà en nit.

A Lleida serà total.

No és una expressió qualsevol. És un fet astronòmic excepcional. Serà el primer eclipsi total de Sol visible des d'una part de Catalunya en més de cent vint anys, i un dels fenòmens astronòmics més importants que viurem al nostre país en moltes generacions. A més, la totalitat coincidirà amb la posta de Sol, molt baixa sobre l'horitzó, una circumstància poc habitual que farà que l'experiència sigui encara més espectacular.

Fa segles, un eclipsi era interpretat com un mal presagi. Reis, exèrcits i pobles sencers el contemplaven amb por perquè ningú no podia explicar què estava passant. Avui, en canvi, sabem calcular-ne el recorregut amb una precisió de segons. Coneixem el moment exacte en què començarà la totalitat i el moment exacte en què tornarà la llum. Aquesta és una de les grans conquestes de la humanitat: haver substituït la superstició pel coneixement.

En aquest sentit, comparteixo plenament una idea que ha expressat reiteradament Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec, i la veu més autoritzada de casa nostra ha definit els eclipsis totals de Sol com «un dels fenòmens més espectaculars que podem observar en astronomia a la natura». Però el seu valor va molt més enllà de l'espectacle. És una oportunitat extraordinària per despertar vocacions científiques, per acostar l'astronomia a la ciutadania i perquè molts infants mirin el cel amb curiositat per primera vegada. Difícilment hi ha una millor porta d'entrada a la ciència que un fenomen capaç de deixar-nos a tots sense paraules.

Lleida té la sort de trobar-se dins la franja de totalitat. Això és una qüestió de geografia. Però convertir aquest privilegi en una experiència col·lectiva ja depèn de nosaltres. La Paeria ha previst espais d'observació a la Seu Vella i als Mangraners, i molts lleidatans també podran gaudir de l'eclipsi des dels turons de l'Horta o des de qualsevol punt amb un horitzó obert. Com sempre recorden els experts, serà imprescindible utilitzar ulleres homologades i seguir les recomanacions dels professionals perquè tothom pugui viure aquest moment amb seguretat.

Més enllà del fenomen astronòmic, l'eclipsi és una magnífica oportunitat per mostrar la millor versió de la nostra ciutat. Per obrir les portes als visitants, per implicar el comerç, la restauració, les entitats, com la SALL, la Universitat de Lleida, el Parc Astronòmic del Montsec i el conjunt del teixit científic i cultural. En definitiva, per demostrar que Lleida és capaç de convertir un esdeveniment excepcional en una experiència compartida de coneixement, cultura i convivència.

Hi ha una idea profundament republicana en tot això. La ciència és un patrimoni col·lectiu. El cel és el mateix per a tothom i el coneixement només té sentit quan es comparteix. Durant aquells trenta segons, desapareixeran moltes de les diferències que ens ocupen cada dia: tots aixecarem els ulls al mateix temps, amb la mateixa curiositat i la mateixa admiració davant d'un univers que ens recorda la nostra dimensió i, alhora, la nostra extraordinària capacitat d'entendre'l.

Potser aquest és també un bon recordatori del paper que han de tenir les institucions: fer possible que el coneixement arribi a tothom, despertar vocacions entre els més joves i aprofitar les grans oportunitats per reforçar els vincles que ens uneixen com a ciutat.

Quan la Lluna s'aparti i el Sol torni a il·luminar Lleida, la ciutat continuarà sent la mateixa. Però m'agradaria pensar que nosaltres haurem canviat una mica. Perquè hi ha experiències que duren només trenta segons. I n'hi ha que ens acompanyen tota la vida.