En el Dia dels Avis i les Àvies, és una bona ocasió per parlar d’una figura que fa anys que és entre nosaltres i que, potser avui, pren més sentit que mai: “avi sandvitx”.
Són avis i àvies que es troben sostenint dues generacions al mateix temps. Tenen cura dels seus nets, ajuden els seus fills i, en casos, continuen atenent els seus propis pares, amb dependència. Persones grans que, quan semblaria que haurien de disposar de més temps per a elles mateixes, continuen sent una peça fonamental de l’engranatge familiar.
I no parlem únicament de cures físiques. Els avis han estat i continuen sent nexe d’unió, suport emocional, mediadors en moments difícils, transmissors de valors i memòria viva de les nostres famílies. Han sostingut llars en èpoques de crisi, han fet possible la conciliació de moltes famílies i han estat presents econòmicament.
Però ens hem de preguntar fins a quin punt podem continuar construint el nostre model de cures. Davant d’una societat cada vegada més envellida i amb unes necessitats d’atenció en augment, la cura no professional no pot convertir-se en la resposta silenciosa i low cost a allò que el sistema no arriba a cobrir.
Potser no n’hi ha prou amb felicitar els nostres avis i àvies. També cal reconèixer, protegir i posar en valor el seu paper en la nostra societat. Parlar d’un envelliment digne significa parlar de drets, de suports, de serveis i també de la possibilitat de decidir com viure aquesta etapa de la vida.
Les nostres persones grans són les que han escrit bona part del que avui tenim, les que guarden la nostra memòria i, encara avui, les que sostenen moltes famílies.
En lloc de demanar-los cada vegada més mentre retallem els seus drets, potser ha arribat el moment de retornar-los una part de tot allò que fa anys que sostenen.
Feliç Dia dels Avis i de les Àvies!
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat