La pressió turística que veïns de Barcelona fa anys que denuncien no és exclusiva de la capital catalana. Municipis com Sitges, Cadaqués o comarques com el Berguedà o la Cerdanya veuen com les segones residències o la forta presència d’habitatges d’ús turístic (HUT) encareixen els preus i limiten l’oferta per aquells veïns que s’hi volen quedar a viure.
En alguns d’aquests municipis és gairebé impossible llogar un pis per a tot l’any. Municipis i entitats busquen solucions perquè els veïns no es vegin expulsats. “Tinc molts amics que han marxat”, lamenta Ivan Prudkin, veí de Cadaqués, que adverteix que, de retruc, l’escola ha perdut aquest any 30 famílies.
La proliferació d’habitatges turístics
Tant Sitges com Cadaqués, són municipis amb una forta presència d’habitatges turístics. A la primera hi ha al voltant de 1.740 llicències, mentre que a la segona n’hi ha un miler. De fet, a Cadaqués hi ha uns 3.000 habitatges, dels quals el 60% són segones residències o HUT. Però més enllà dels habitatges registrats per a usos turístics, els dos ajuntaments admeten que n’hi ha que actuen al marge de la llei.
Del global de llicències, el Gremi d’Hostaleria de Sitges assegura que el 85% són pisos que els propietaris utilitzen com a segona residència que temporalment els ofereixen per a ús turístic, “de manera que no es pot pensar que estarien al mercat residencial si no acollissin turistes”. El representant sectorial del Gremi, Josep Daranas, lamenta que els habitatges turístics siguin “l’ase dels cops” perquè, remarca, tenen un paper rellevant en l’economia local.
La xifra de llicències d’HUT a Sitges està estancada des del 2016, quan l’Ajuntament va anunciar una moratòria per aprovar una ordenança que els limita a un màxim del 9% del total d’habitatges del municipi. Daranas defensa que “en vuit anys s’hauria pogut resoldre el problema de la falta de pisos residencials” i assenyala que al municipi hi ha prop de 2.000 habitatges buits en els quals l’Ajuntament podria actuar per incorporar al mercat de lloguer social.
El govern municipal, però, ho rebat. El regidor d’Habitatge, Jaume Monasterio, assegura que al municipi no hi ha pisos buits perquè qualsevol propietari “en treu profit”. Monasterio sosté que el govern “no pot fer més” per equilibrar el turisme i el dret a trobar pis. Recalca que Sitges va ser pioner a limitar el nombre d’HUT i explica que, en el darrer mandat, es van construir 175 pisos de lloguer protegit i ara preveuen construir-ne 480 més.
El regidor demana no culpabilitzar els habitatges turístics, que considera “importantíssims”, i situa el “cavall de batalla” en els que són il·legals. En aquesta croada, demana més col·laboració a la Generalitat perquè “a nivell municipal és molt complicat detectar-los i notificar les sancions”.
Cases del Pirineu obertes catorze dies l’any
A les comarques de muntanya, la situació és similar. Els habitatges turístics i les segones residències estan dificultant l’accés a l’habitatge dels veïns que volen viure a comarques com la Cerdanya, el Berguedà, el Pallars Sobirà o l’Alt Urgell. Això ha provocat l’aparició, fa un parell de mesos, de la plataforma Pirineu Viu, que aglutina la feina feta en els darrers dos anys per col·lectius com els sindicats d’habitatge del Pallars, la Cerdanya o l’Alt Urgell, o la coordinadora que hi ha a Andorra.
La plataforma situa la gran quantitat de segones residències de la Cerdanya, l’elevat nombre d’habitatges turístics que es concentren al Pallars Sobirà i els habitatges buits o fora de mercat que hi ha en altres zones com a causes de l’encariment de preus. L’entitat veu necessari regular els preus dels lloguers; aplicar fortes limitacions als HUT; penalitzar terceres i quartes residències, ja que només estan obertes una mitjana de catorze dies l’any, i ajuts fiscals a propietaris que recuperin habitatges buits per incorporar-los al mercat que promoguin lloguer social.
Per al portaveu de Pirineu Viu, Arnau Corberó, “si no es posa fre, el futur pot ser esfereïdor”. Demana una forta implicació de les administracions a tots els nivells i l’entitat ja ha convocat una manifestació per al 6 de desembre a la Seu d’Urgell.
Al Berguedà, municipis com Gósol o Saldes es troben en una situació molt similar, amb segones residències i pisos destinats a usos turístics que dificulten que la gent del poble s’hi puguin quedar a viure. Ho reconeix l’alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez, que lamenta que entre setmana “hi ha molts pisos tancats”. Per això, fa temps que l’Ajuntament treballa en la rehabilitació d’espais de titularitat municipal per convertir-los en habitatge destinat a gent que viu i treballa al poble.
En els últims anys, a Saldes s’han arranjat set habitatges de propietat municipal. El consistori vol seguir en aquesta línia el 2025 i té previst rehabilitar l’antiga escola del nucli de Maçaners per fer-hi entre dos i tres pisos.
D’Andorra a l’Alt Urgell
Pirineu Viu també denuncia que el fenomen de l’especulació immobiliària a Andorra està provocant que una part de la població hagi de marxar del país. Un exemple és l’Emma Ramos, una andorrana de 31 anys que des de fa divuit mesos viu a Anserall, a les Valls de Valira (Alt Urgell). Abans, llogava un pis al Principat, on té gran part de la família i amics, però es va trobar que un inversor va comprar tot l’edifici i la va fer marxar. “Dir que no pots viure al teu país provoca una mica de tot: pena, vergonya, angoixa i molta frustració”, assegura.
La seva feina com a dissenyadora gràfica li permet combinar presencialitat i teletreball, però no l’eximeix d’haver de creuar la frontera cada cop que té una reunió o ha de visitar algun client. Per aquest motiu, continua buscant pis a Andorra, encara que es troba amb uns preus que doblen el que paga actualment.
