Els investigadors Roger Guimerà, Clara Granell, Francesc Giralt, Sergio Gómez i Àlex Arenas, vinculats a la Universitat Rovira i Virgili (URV), han aconseguit que dos dels seus articles siguin seleccionats com a alguns dels més influents publicats en les darreres tres dècades en l’àmbit de la física estadística. Aquesta distinció ha estat publicada per la revista científica 'Physical Review E', referent mundial en aquesta disciplina, amb motiu de la constitució oficial de la Divisió de Física Estadística i No Lineal dins l’American Physical Society.
La física estadística s’ocupa d’estudiar el comportament col·lectiu en sistemes formats per un gran nombre d’elements, com ara àtoms o molècules, tradicionalment aplicada a l’anàlisi de gasos o sistemes magnètics. En els últims anys, les seves eines s’han estès cap a camps tan diversos com l’estudi de dinàmiques socials o el funcionament de xarxes neuronals.
Aquesta expansió queda reflectida també en els guardons Nobel recentment atorgats: el premi del 2021 concedit a Giorgio Parisi pel seu treball sobre sistemes complexos, així com el reconeixement el 2024 a Geoffrey Hinton i John Hopfield pels seus estudis determinants que han impulsat la intel·ligència artificial.
L’impuls institucional des de l’American Physical Society
Aquesta progressiva rellevància ha motivat que l’American Physical Society (APS), considerada la principal entitat professional mundial dedicada a la física, hagi elevat al rang formal una antiga agrupació temàtica dedicada a aquesta branca. Coincidint amb aquest esdeveniment, 'Physical Review E' ha publicat una selecció retrospectiva d’articles clau que exemplifiquen el desenvolupament científic durant trenta anys, on figuren els dos treballs liderats per membres del grup investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques i altres departaments associats a la URV.
El primer article remunta al 2003 i fou encapçalat pels professors ICREA Roger Guimerà, juntament amb Francesc Giralt, del Departament d’Enginyeria Química, i Àlex Arenas. Aquest estudi va ser pioner a examinar detalladament l’estructura d’una xarxa interna de comunicació basada en interaccions electròniques entre uns 1.700 empleats d’una universitat real. El treball ha esdevingut una referència clau dins l’estudi dels sistemes complexos socials, sent àmpliament utilitzat tant per analitzar propietats sociològiques com per validar nous algoritmes matemàtics.
D’altra banda, un segon article destacat data del 2014 i és obra conjunta de Clara Granell, Sergio Gómez i novament Àlex Arenas. Aquest projecte va explorar teòricament com competeixen diferents processos simultanis que propaguen informació o malalties —un enfocament particularment rellevant durant situacions sanitàries globals complexes. De fet, durant la pandèmia provocada per la COVID-19 es va posar especial èmfasi a comprendre aquestes interaccions entre difusió viral i transmissió informativa social.
