L’Hospital Universitari Joan XXIII ha ampliat recentment els recursos destinats al diagnòstic, tractament i monitoratge dels pacients afectats per tuberculosi. En els darrers mesos, s’ha consolidat una consulta exclusiva dins del Programa de Malalties Infeccioses que permet estandarditzar protocols clínics, augmentar el control sobre l’adherència terapèutica i reforçar la col·laboració amb Salut Pública i el Servei de Pneumologia per a l’estudi epidemiològic dels contactes estrets.
Increment de casos vinculats a la globalització
Aquesta ampliació respon a l’increment sostingut dels casos diagnosticats en els últims anys, fet relacionat principalment amb els efectes de la globalització. Segons les dades oficials publicades pel Departament de Salut corresponents a l’any 2024, la incidència al Camp de Tarragona s’estableix en 14,2 casos per 100.000 habitants. En àrees més densament poblades com Barcelona ciutat, aquesta xifra supera els 16,2 casos per 100.000 habitants.
A nivell hospitalari, el nombre d’ingressos per tuberculosi pulmonar a la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna ha experimentat un increment progressiu: des dels 9 pacients als anys 2022 i 2023, fins als 14 ingressos el 2024 i es preveu arribar als 16 durant el 2025.
Transmissió respiratòria i manifestacions clíniques
La tuberculosi és una infecció causada pel bacil Mycobacterium tuberculosis que es propaga principalment mitjançant via aerògena. Tal com indica Joaquim Peraire, director del Programa de Malalties Infeccioses, “la transmissió es produeix fàcilment a través dels aerosols expulsats quan una persona infectada parla o especialment quan tossiex o esternuda”.
No obstant això, no totes les persones exposades desenvolupen activament la malaltia; segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), només entre un 5 % i un 10 % dels infectats evolucionen cap a una forma clínica manifesta al llarg del temps, sovint associada a una disminució del sistema immunitari.
Típica d’una evolució lenta i insidiosa en contrast amb altres infeccions respiratòries agudes, la tuberculosi afecta majoritàriament els pulmons tot i que pot presentar formes extrapulmonars. Únicament les persones amb afectació pulmonar activa són contagioses perquè és en aquest òrgan on el bacteri es multiplica prou per a ser exhalat.
Peraire assenyala que “els símptomes inicials inclouen tos persistent, febrícula prolongada, pèrdua significativa de pes corporal, sudoració nocturna intensa i sensació continuada de fatiga”, tot destacant que aquesta simptomatologia gradual pot retardar la consulta mèdica facilitant així la transmissió en entorns tancats o familiars.
Eficàcia del tractament sota estricte seguiment clínic
La tuberculosi és considerada una malaltia d’obligada declaració sanitària que disposa d’un tractament farmacològic establert. L’esquema terapèutic estàndard consisteix en quatre medicaments administrats durant dos mesos seguits d’una pauta complementària amb dos fàrmacs durant quatre mesos addicionals; aquesta durada pot allargar-se fins als nou o dotze mesos en casos complicats.
Peraire destaca: “És fonamental garantir el compliment rigorós del tractament, ja que qualsevol incompliment afavoreix l’aparició de resistències bacterianes que representen un problema greu.” Actualment aproximadament un 5 % dels pacients presenten resistències als fàrmacs convencionals.
A l’Hospital Joan XXIII els pacients diagnosticats amb tuberculosi pulmonar ingressen sota mesures d’aïllament fins que deixen de ser contagiosos —normalment després d’entre dues i tres setmanes d’un tractament correcte— mentre que el servei específic realitza un seguiment exhaustiu per garantir-ne l’adherència: “Si algun pacient no acudeix a visita se li fa un contacte telefònic immediat”, explica Peraire.
Criteris coordinats per tallar cadenes epidemiològiques
D’altra banda, des del Servei de Pneumologia s’impulsa activament l’estudi epidemiològic dels contactes pròxims així com el maneig preventiu mitjançant tractaments dirigits contra infeccions latents entre persones exposades.
L’objectiu general dins del sistema sanitari és assegurar una detecció precoç dels casos actius combinada amb un accés àgil al tractament adequat i un control estricte durant tot el procés terapèutic —elements imprescindibles per interrompre efectivament les cadenes epidemiològiques dins les comunitats afectades.
