El transport públic al Camp de Tarragona intenta arrencar

El TramCamp i l’estació intermodal de Vila-seca són les dues esperances d’un territori amb uns serveis de transport públic mal organitzats

temps lectura-Temps de lectura: 7 minuts

Els habitants del Camp de Tarragona fan vida al seu territori en clau metropolitana. Anar al teatre a Reus, prendre alguna cosa a Cambrils o treballar a Tarragona són alguns dels exemples del dia a dia de les persones que habiten al segon nucli de població més gran de Catalunya. De fet, el Departament de Territori afirma que el 90% de desplaçaments del Camp de Tarragona són dins de la mateixa vegueria. Una realitat que no es veu replicada en l’ús del transport públic, ja que només el 18% d’aquests desplaçaments són en aquest mode de transport.

 Tot i això, les dades de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) són inclús pitjors. L’Enquesta de la Mobilitat Quotidiana del Camp de Tarragona de 2020 assenyalava que només un 5,6% de tots els desplaçaments eren en transport públic, mentre que un 53,4% era amb vehicle privat i el 41% restant en modes actius com per exemple anar a peu o en bicicleta. Les xifres, però, són més preocupants si es posa el focus en els viatges fora del mateix municipi, on els modes actius baixen dràsticament i el vehicle privat es fa hegemònic. En l’apartat dels desplaçaments a municipis de la mateixa comarca, un 88,5% són en vehicle privat i un 7,7% en transport públic. Quan mirem els viatges a municipis d’altres comarques, la relació és similar (91% a 7,4%).

“Són unes xifres que ens haurien de fer saltar la llum d’alarma perquè representen uns costos ambientals, econòmics i socials considerables. Pel volum de població que tenim, es tracta d’un índex molt baix”, exposa Daniel Pi, portaveu de la Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP) al Camp de Tarragona. El mateix Daniel Pi argumenta que aquesta distribució es deu al fet que “hem pensat molt en la infraestructura i poc en el servei”. Lligat amb això, assenyala que hi ha dues barreres que dificulten la mobilitat en transport públic al Camp de Tarragona.

 

Dues barreres

Actualment, els busos urbans i interurbans estan portats per operadors diferents i no existeix la possibilitat que un actuï en l’àmbit de l’altre. És a dir, un bus urbà no pot tenir parades fora del seu municipi i l’interurbà tampoc pot tenir un recorregut dins de les ciutats. Per a Daniel Pi, aquesta és precisament una de les dues principals barreres esmentades, perquè fa aquest servei poc operatiu. “En un territori amb moltes ciutats petites i juntes, aquest fet causa unes disfuncions absolutes”.

La segona barrera que apunta Daniel Pi és la poca coordinació entre els diferents mitjans de transport del territori. “Els mitjans de transport han intentat competir entre si. L’horari de bus no té res a veure amb el del tren i les estacions d’autobusos estan estratègicament posades perquè sigui difícil d’enllaçar amb el tren”, argumenta. En definitiva, existeix una manca coordinació entre els diferents serveis que tingui en compte la famosa intermodalitat (combinar diversos modes de transport).

 

Font: AMT

 

2028, any clau

Per resoldre el primer problema, probablement haurem d’esperar fins a l’any 2028. Aleshores, serà el moment de renovar les concessions del transport interurbà i establir les noves regles del joc. La regidora de Mobilitat de Reus, Marina Berasategui, apunta que ara estem en un moment de “reconfiguració” perquè “tenim moltes infraestructures que no estan ben articulades”. En aquesta línia, posa èmfasi al fet que el Pla Territorial “pugui agafar impuls” i, amb la finalització d’aquestes concessions, faci “la reordenació necessària per millorar el servei”.

La PTP també assenyala la renovació de les concessions com un element clau. “Convindria deixar clar que desaparegués la frontera entre urbans i interurbans. Necessitem un sistema més flexible i que s’adjudiquin les concessions amb criteris de qualitat”, explica Daniel Pi.

 

El tramvia, la principal aposta

Encara que la majoria de les connexions en transport públic al Camp de Tarragona es fan per mitjà dels busos, el ferrocarril està cridat a tenir un paper protagonista. Fins ara, els tarragonins utilitzaven bàsicament els mitjans ferroviaris per anar a Barcelona, però això sembla que acabarà amb l’arribada d’un nou actor: el TramCamp. Aquest enllaçarà els principals municipis de la costa (Cambrils, Salou i Vila-seca), Reus i Tarragona. Així doncs, els tres grans nuclis amb més demanda de tot el territori quedarien units gràcies a aquest nou tramvia operat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

De moment, s’ha adjudicat la redacció del projecte constructiu de la primera fase, que haurà de guiar-se pels estudis informatiu i d’impacte ambient anteriorment aprovats. Aquest primer tram comptarà amb 14,6 quilòmetres entre Cambrils i Vila-seca, passant per Salou. Les vies del trajecte aprofitaran el traçat de l’antiga via del tren i una de les parades estarà ubicada a l’estació de Salou – Port Aventura. La Generalitat ha marcat un límit de 15 mesos per la redacció del projecte constructiu, amb la qual cosa es preveu iniciar les obres l’any 2023.

Daniel Pi reconeix que compta amb un “excel·lent traçat perquè va pel mig dels municipis de costa”, encara que els agradaria que també contemplés Cambrils nord dins de la primera fase. A més, també els preocupa “la lentitud del procés d’aprovació” fins ara.

 

Les incògnites de la segona fase

En paral·lel, Territori està treballant en la segona fase, que connectarà amb Reus i Tarragona. En aquest cas, encara no se sap quines parades tindrà ni fins a quin punt el TramCamp travessarà els dos municipis. “El tramvia ha de penetrar les ciutats. No cometem l’error que la gent hagi d’agafar el bus per anar a buscar el tramvia, perquè no ho farà ningú”, avisa Daniel Pi. D’altra banda, també recalca que el seu traçat no hauria de realitzar molts tombs per no perdre “el passatger que va de punta a punta”.

En un principi, el trajecte entre Vila-seca i Tarragona anava a ser aprofitant la línia d’Adif, però finalment s’ha decidit que vagi pel traçat de l’N-340, una de les al·legacions del territori. Xavi Puig, conseller de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, celebra aquest canvi perquè ara el tramvia passarà “per on viu la gent”. Puig assegura que aquesta projecte és “imprescindible” per fer “innecessari el vehicle privat” i que “la gent pugui fer vida als diversos llocs del Camp amb un temps de trajecte en transport públic competitiu i un horari previsible”.

Tot i que encara negocien amb la Generalitat com haurà de ser finalment l’entrada del tramvia a la ciutat, Xavi Puig valora positivament aquestes negociacions i desgrana les intencions del consistori tarragoní. Per un costat, plantegen un ramal cap als barris de Ponent, abans d’arribar a la Plaça Imperial Tarraco a través de l’avinguda Roma. Precisament, la Imperial “esdevindrà el node màxim de centralitat i intermodalitat” a la ciutat, connectant amb la mobilitat tramviària, a peu, en bicicleta i en bus urbà i interurbà.

 

 

Des d’aquests punts centrals haurien de desplegar-se la resta de ramals per donar servei a punts de la ciutat com l’Hospital Joan XXIII, l’estació de ferrocarrils o Sant Pere i Sant Pau. Daniel Pi destaca la importància de connectar-se amb l’estació de Renfe per impulsar la intermodalitat entre aquests dos serveis. D’aquesta manera, es podria enllaçar amb facilitat el tren amb les dues facultats de la URV.

Per la seva banda, Reus no té les negociacions tan avançades com Tarragona i les incògnites sobre el traçat són encara majors. Berasategui remarca que el TramCamp els permetria “fer un salt molt gran en connectivitat” i aposta perquè estigui “ben connectat amb la resta de serveis” i passi “pels llocs on hi hagi més demanda”. Aquestes parades són encara desconegudes i la regidora prefereix “preservar la discrecionalitat tècnica” en un projecte que defineix com “el més estructurant pel territori”. Tant Berasategui com Puig valoren de manera positiva que finalment s’aposti per un model tramviari pur, en lloc del tren-tramvia que s’havia plantejat.

 

La nova intermodal

A banda del TramCamp, que impulsa la Generalitat, hi ha un altre projecte de pes per la mobilitat del Camp de Tarragona. Aquest és l’estació intermodal, que s’ubicarà principalment a Vila-seca i la part del pàrquing es trobarà al terme municipal de Reus. La infraestructura, que es construirà l’any 2026, serà el punt de trobada del mateix tramvia, els busos, la línia ferroviària convencional i la d’alta velocitat del Corredor del Mediterrani.

“Necessitem una infraestructura sobre la qual pivoti l’eix de gravetat de la mobilitat. Estar ben comunicats amb Barcelona, amb València, amb Castelló o amb Madrid, amb un curt temps de trajecte, fa que al territori li puguin sorgir moltes oportunitats”, reconeix l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, amb relació a l’estació intermodal. A més, assenyala que la seva construcció pot ser una oportunitat pels estudiants, els empresaris i la connexió amb el trànsit aeri. De fet, aquesta estació s’enllaçarà amb l’Aeroport de Reus amb un trajecte de 7 minuts i existeix la possibilitat que també es connecti amb el de Barcelona.

 

 

 Per part de la PTP, recalquen que el seu èxit dependrà dels serveis que s’hi ofereixin i una de les primeres reivindicacions sobre aquesta infraestructura és que hi puguin arribar tota mena de busos urbans i interurbans.

 

Els universitaris al centre

La intermodal serà una evident millora pels estudiants universitaris, tant pels tarragonins que cursen les seves carreres a Barcelona com pels barcelonins que estudien a la URV. En tot cas, existeix una altra mesura que també facilitaria la vida d’estudiants del territori. Actualment, els estudiants tarragonins a la UAB han de fer una autèntica odissea per arribar amb transport públic des del Camp de Tarragona. Una situació que també pateixen els estudiants del Penedès que van a la URV. Ambdós casos, tenen una solució fàcil i a l’abast de la mateixa Generalitat.

Es tracta d’explotar unes vies ja existents i que enllaçarien Tarragona amb Figueres sense haver de passar per Barcelona. Aquesta podria anar fins i tot des de Terres de l’Ebre, passant pel Penedès, el Vallès i Girona. Com bé explica Daniel Pi, seria una proposta que “es podria muntar relativament ràpidament” i “faria la nostra universitat més atractiva”.

En tot aquest entramat, faltarà veure quina és la posició de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat al Camp de Tarragona, fins ara secundària en els canvis que s’estan anunciant. Un sol tiquet per diversos modes de transport, normes clares de correspondència o una bona informació que potenciï la intermodalitat són alguns dels temes que estan sobre la taula perquè tots els canvis anunciats siguin útils.  Els passos que es facin en els pròxims anys seran claus per articular de veritat un bon servei de transport públic al Camp de Tarragona.