Antoni Gaudí va morir fa gairebé un segle, però la seva obra viu avui una segona joventut, impulsada per les eines digitals més avançades. Si bé l'arquitectura històrica sovint queda encapsulada en el seu temps, la de Gaudí transcendeix èpoques. Aquesta vigència no és casualitat i avui dia és analitzada i completada gràcies a la tecnologia.
La Sagrada Família: passat, present i futur
L’edifici més emblemàtic de l’arquitecte és l'epicentre d'aquesta revolució. Albert Samper, doctor en arquitectura i professor de la URV, ho té clar: sense la tecnologia actual, acabar-la seria una tasca titànica i molt més lenta. Gaudí, visionari, probablement ja va intuir que la seva obra magna li sobreviuria i que serien les generacions futures -i les seves eines- les encarregades de culminar-la.
El procés constructiu actual s'allunya de l'artesania. "Ara cada peça de la Sagrada Família es modela en tres dimensions i màquines de control numèric tallen la pedra amb aigua o làser", explica Samper. Els motlles han passat a la història i avui les pedres s'encaixen com un "Lego" perfecte, fruit d'un disseny per ordinador controlat al mil·límetre.
Tot i això, la màquina no substitueix l'intel·lecte. La pèrdua de plànols originals durant l'incendi de la Guerra Civil obliga l'equip tècnic a una tasca constant d'interpretació. Darrere de cada decisió hi ha un equip que analitza l'obra amb una sensibilitat extrema per ser fidels al dibuix original. Això sí, tenen la sort de comptar amb diferents maquetes que els ajuden notòriament amb el seu desenvolupament.
Apreciar una obra és subjectiu, analitzar-la no
L'objectiu científic de l'Any Gaudí porta a passar de l'opinió a la dada. Durant dècades, la literatura sobre l'arquitecte s'ha basat en descripcions subjectives que s'han anat repetint sense contrastar. Ara, la tecnologia permet desmentir "veritats" històriques.
Samper posa un exemple paradigmàtic fruit de la seva recerca. La cúpula del Palau Güell té un espai que sempre s’ha cregut que era una forma que no és realment. "Històricament, quatre o cinc llibres deien que era un paraboloide", explica. No obstant això, mitjançant l'escaneig làser i el modelatge 3D, s’ha demostrat matemàticament que es tracta d'un el·lipsoide. No és una crítica als historiadors del passat, que feien el que podien amb els ulls i les eines del seu temps, sinó una evolució necessària. Mirar el passat amb les tècniques del present ens permet descobrir la veritable complexitat geomètrica que Gaudí va concebre.
Hi ha un aspecte del Modernisme que sovint oblidem i que Samper reivindica: l'obra no era només mèrit de l'arquitecte, sinó també de l'excel·lència dels artesans. "És molt injust, perquè en la seva construcció han participat molts gremis", recorda, citant la importància vital dels experts en forja, ceràmica o guix. Gaudí confiava cegament en aquests mestres d'obra.
Gaudí International Congress
Per explicar amb exactitud l’obra de l’arquitecte, aquest 2026 se celebrarà a la Pedrera el Gaudí International Congress. S’esperen professionals de l’àmbit de la recerca i la ciència.
L’objectiu principal del congrés és recollir els millors treballs de recerca objectiva, és a dir, sense cap mena d’interpretacions sobre les obres de Gaudí, per aportar la mirada científica que mereixen totes les construccions de l’il·lustre modernista.
En aquest sentit, també hi ha, durant tot el 2026, una exposició al Museu d'Història de Catalunya. És un recorregut per l'obra de Gaudí, analitzada i explicada a través dels principals paràmetres compositius que va aplicar en la seva creació artística: el lloc i la seva història, el context social del moment i la relació amb els propietaris, així com l'ús personal de la ciència, la tecnologia i les ciències socials com a mètode de treball.
