Amb l'inici de l'Any Gaudí ja oficialitzat després dels actes al Baix Camp, ara toca seguir el full de ruta que marcarà l'activitat cultural del 2026. Lluny de dispersar esforços, l'organització ha concentrat la potència de la commemoració en quatre grans blocs que busquen cobrir totes les dimensions de l'arquitecte: la científica, la històrica, l'educativa i la popular.
Impulsat pel Departament de Cultura, l’Any Gaudí neix amb la voluntat de ser molt més que un homenatge; es planteja com una reivindicació de país. Tal com va destacar el president de la Generalitat, Salvador Illa, "celebrar Gaudí és celebrar Catalunya". En aquesta línia, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, subratllava la fita històrica que suposa que, "per primera vegada, totes les obres i les institucions sobre Gaudí treballem plegades", amb l'objectiu de projectar Catalunya com a referent de creativitat. Per la seva banda, el comissari Galdric Santana posava l'accent en la necessitat d'actualitzar l'"estudi científic" d'un pioner que va apostar per l'"art total", aplicant les ciències i la tecnologia amb una visió multidisciplinària.
Des del territori, la commemoració es viu com una oportunitat única per reivindicar l'origen de Gaudí. "Reus i Riudoms som companys de viatge, som les seves arrels", afirmava l'alcalde de Riudoms, Ricard Gili, tot recordant la connexió de l'arquitecte. Una visió compartida per l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que ha demanat fugir de l'efímer per construir "coneixement durador".
Amb què sorprendrà la programació?
Una de les joies de la corona de la programació arribarà el juny de 2026 a La Pedrera. Sota el nom de Gaudí International Congress, Barcelona acollirà una trobada que pretén marcar un abans i un després en els estudis gaudinians. El comissariat, creu que hi ha un excés de literatura interpretativa i una mancança d'anàlisi tècnica.
Aquest congrés neix amb la voluntat d’estudiar la figura d'Antoni Gaudí fora de lectures romàntiques. L'objectiu és presentar treballs de recerca objectiva sobre com aplicava la geometria, la física o l’acústica. Es vol demostrar que darrere de cada forma orgànica no hi ha només inspiració en la natura, sinó una aplicació estricta del mètode científic.
Entrar al "cervell" de l'arquitecte
Mentre els experts debaten fórmules i estructures, el gran públic tindrà la seva porta d'entrada al Museu d'Història de Catalunya. L'exposició central de l'Any Gaudí defugirà la clàssica retrospectiva cronològica per oferir un recorregut pel "mètode Gaudí".
La mostra es planteja com una dissecció dels seus processos creatius a partir de quatre eixos: el lloc (com l'edifici dialoga amb la història i l'entorn), el context social (una Catalunya en plena ebullició industrial), la relació amb els clients (dels Güell a l'Església) i l'ús de la tecnologia. Serà l'oportunitat per veure un Gaudí pioner en l'ergonomia i la gestió de recursos humans, un professional que no només dissenyava edificis, sinó que inventava maneres de construir-los.
Finalment, el programa preveu abaixar el teló a la capital. L’organització ha confirmat que l’acte final tindrà lloc a Barcelona a finals del 2026. Tot i que els detalls de l’estructura encara s’estan acabant de perfilar, la directriu és clara: l’esdeveniment tindrà una marcada "dimensió festiva i tradicional".
La inauguració del Gaudí Centre
Inaugurat el 2007 com a gran homenatge de la ciutat al seu fill il·lustre, l’equipament aprofita l’efemèride per sotmetre’s a una renovació integral. El centre iniciarà el camí cap a una museografia completament nova, definida per un caràcter altament tecnològic i interactiu. L’objectiu és oferir una visió més contemporània i oberta al món, però mantenint-se fermament arrelada al territori de la infantesa de l’arquitecte, transportant el visitant a un univers sensorial a través de la poesia i l’experimentació.
Segons la programació oficial de l’Any Gaudí, la data clau per veure aquest canvi és el pròxim 10 de juny de 2026, dia escollit per a la inauguració del nou espai immersiu del Gaudí Centre. La presentació no es limitarà a l’interior de l’edifici, sinó que sortirà al carrer amb un espectacle de gran format, música i art digital per compartir aquesta nova etapa amb tota la ciutadania.
Els quatre pilars estratègics
Més enllà dels grans titulars i dels actes protocol·laris, el Consell Antoni Gaudí ha definit un full de ruta clar per al 2026. L’efemèride no es planteja com una simple festa d’aniversari, sinó com una oportunitat per redefinir la relació del país amb el seu arquitecte més universal a través de quatre objectius estratègics.
El canvi de paradigma més destacat és la voluntat de reivindicar la dimensió científica del geni. Des de l’organització es considera que, històricament, Gaudí s’ha explicat gairebé exclusivament des de la història de l’art, un terreny adobat per a la interpretació lliure i, sovint, subjectiva. El 2026 vol girar la truita i aproximar-se a la seva figura amb rigor empíric, posant l’accent en el fet que la seva arquitectura no és fruit de la improvisació, sinó el resultat d’aplicar les ciències exactes a l’art de la construcció.
En segon lloc, l’Any Gaudí vol trencar amb la visió fragmentada de la seva producció. Fins ara, edificis com la Pedrera o la Casa Vicens s’han estudiat com a illes independents. El repte per al centenari és explicar la interrelació de totes les obres, construint un relat conjunt que permeti entendre l’evolució orgànica del seu pensament i, de pas, posar el focus en aquelles peces menys conegudes pel gran públic que són claus per entendre el tot.
Aquest relat compartit busca, alhora, transmetre una imatge d'unitat i consens. L’efemèride vol ser l’aparador d’una nova manera de gestionar el llegat gaudinià, on totes les parts implicades -públiques, privades i religioses- treballen a l'una per garantir-ne la conservació i una difusió rigorosa.
Finalment, l’últim gran objectiu és social: el retorn a casa. El 2026 té l’encàrrec d'acostar Gaudí a la ciutadania local, sovint desplaçada per la pressió turística. Es posarà una atenció especial en els més petits i joves, buscant que les noves generacions no vegin l’arquitecte com una icona de souvenir, sinó com un referent cultural propi i proper.
