.gif)
Entrevistem la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, per conèixer els avenços de l’àrea metropolitana, el nou Pla ImpulsDipta, el canvi de seu a finals de mandat i els detalls de les anhelades obres a la Savinosa.
Han iniciat els debats sobre com ha de ser la nova Àrea Metropolitana. Com s’estan duent a terme?
S’estan organitzant en comissions amb alcaldes i personal tècnic. Va quedar clar els àmbits amb què començar: mobilitat, territori, desenvolupament econòmic i social i la sostenibilitat. S’han creat grups de treball que havien de penjar d’una comissió en concret, però s’ha vist que tot és molt transversal i la utilitat dels grups és que donin servei a totes les comissions.
El mes de novembre van tenir l’última reunió del Grup Impulsor, on van parlar del desenvolupament econòmic.
Els càrrecs electes vam insistir molt en el fet que volíem avançar més en concrecions. Se’ns generen uns reptes propers en el calendari i no hem de perdre de vista que l’àrea metropolitana ha de ser útil. Una de les qüestions que es va abordar era que, si oferim el nostre territori com un atractiu per a possibles inversions o per ampliar les que ja tenim, hem de treballar conjuntament els diferents serveis de desenvolupament econòmic. L’objectiu és atraure les inversions en aquest radi, amb independència de si van a Salou o a Reus. Per atraure inversions i talent hem de treballar amb visió àmplia.
També van tractar aspectes com els fons europeus.
Estan venint fons europeus i la Unió Europea ens està dient que cal una estratègia integral de territori. Com a futura àrea metropolitana l’hem de treballar. Si disposem d’aquesta estratègia territorial, serà més fàcil tenir aquests fons. Al mateix temps, això ens permet ajudar els municipis que conformen el Grup Impulsor per disposar d’agendes urbanes.
La mobilitat és el gran tema.
En parlem molt i ens queixem molt, però hem d’actuar com una unitat d’acció i de manera proactiva. Una mena de lobby. Si ara s’està desenvolupant el Pla director de mobilitat, nosaltres hem de ser capaços de fer arribar a la Generalitat quines són les nostres necessitats. En els autobusos hi ha una fita temporal. El 2028 finalitza la concessió dels autobusos i hem de veure de quina manera fer més eficient el servei. No només entre els municipis del Grup Impulsor, sinó també amb les connexions amb l’interior de la província. Molts dels seus habitants venen a Tarragona o Reus a treballar i estudiar, i la mala connexió ens fa menys competitius.
Vostè va rebre la consellera Paneque. En van parlar?
Ens va comentar que hi hauria una inversió de 4,4 milions d’euros per millorar les freqüències en el transport. Ja que la delegada del Govern forma part del Grup Impulsor, se li va demanar que pogués ser el territori qui digués què hem de prioritzar. A vegades, des dels despatxos de Barcelona es té una bona idea, però sense tenir en compte les nostres necessitats. Ho treballarem de manera conjunta.
Quan sabrem quin abast territorial tindrà?
Hi ha un grup de treball que mira la part jurídica de què ha de ser l’àrea metropolitana. No hi ha un model únic, hem d’escollir quin ens encaixa millor. Ara signarem un memoràndum amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de compartir bones pràctiques. Amb tot, no necessàriament hem de copiar el seu model. Pot ser una entitat local, un consorci, una agència o convenis de col·laboració. La forma és l’últim i no volem que sigui una cotilla.
Perquè això funcioni ha d’haver-hi recursos que aporten els municipis. Hi haurà una bossa conjunta i es repartiran en l’àmbit que es determini. No és tant mancomunar serveis, sinó mutualitzar recursos. A vegades, les inversions no es produeixen en el teu terme i has de donar per ben invertides aquestes aportacions perquè té un impacte en el conjunt de l’àrea metropolitana. Quan parlem de ciutat única, el primer que hem de fer és creure’ns-ho.
Hi ha qui pot pensar que l’àrea metropolitana és afegir una institució més. Aquesta feina no la pot fer la Diputació?
La Diputació té un àmbit territorial molt més ampli. Abastem 10 comarques i, per tant, la nostra competència no parla de treballar única i exclusivament per una àrea. A Barcelona funciona igual perquè van veure que, per poder oferir determinats serveis, era convenient organitzar-se d’una altra manera. Nosaltres únicament els acompanyarem a l’inici.
Precisament, una mesura que afecta a tota la província és el Pla ImpulsDipta. Quin impacte ha de tenir?
Hem volgut facilitar les coses als municipis més petits. Que amb un únic conveni de col·laboració puguin saber a l’inici del mandat amb quins diners de la Diputació disposaran. Hem abocat 147 milions d’euros pel període 2024-2027, on incorporem el Pla d’Acció Municipal i altres convocatòries de concurrència en què els municipis podien optar, però a vegades no s’hi presentaven per diverses problemàtiques. Volem que els diners arribin als ajuntaments ràpidament i que les justificacions siguin més fàcils. Per això, hem reduït els tràmits gairebé un 90%. L’excessiva burocràcia és una pega.
A finals de mandat es mudaran a l’antic edifici de Caixa Catalunya. És necessària aquesta inversió quan la Diputació ja té el Palau i aquest edifici cèntric podria anar destinat a un altre atractiu?
L’Ajuntament de Tarragona veu amb bons ulls que la Diputació estigui a la plaça Imperial Tàrraco, ja que es generarà una plaça on hi haurà quasi totes les institucions públiques. En el seu moment es va comprar l’edifici del costat i es va fer una reserva de tanteig i retracte en aquesta finca amb aquesta intenció. Realment, és una mateixa finca, però només vam adquirir uns metres on ara hi ha el Servei d’Atenció el Municipi i BASE. La idea era que a la llarga hi anéssim tots per concentrar els serveis en un edifici i ser més eficients. La modernització és una de les nostres fites del mandat i això hi ajudarà.
El Palau quedarà buit?
Hi ha d’haver un pla funcional per veure com treure-li més rèdit i com apropem més i millor la Diputació a la ciutadania. Serà una seu eminentment institucional amb el saló de plens, les recepcions institucionals i els grups polítics, però probablement l’espai disponible es podrà aprofitar per oferir algun altre tipus de servei.
S’havia posat sobre la taula acollir exposicions. Quan parla de serveis, es refereix a això?
No parlem de res concret perquè ho estem treballant encara. En paral·lel, ara estem actuant a la façana de la nova seu i hem demanat un estudi per saber com està l’edifici. La idea és que de cara al 2027 ja es pugui fer el trasllat.
L’oposició critica que aquest és un exemple del “centralisme” de la Diputació. S’està enfocant massa en la seva capital?
No. La Diputació no té capital, és la província qui la té. Les diputacions han de tenir la seu a la capital de província. Tot i això, a diferència d’altres diputacions nosaltres tenim seus a diferents espais. Ara mateix estem fent aquesta entrevista a la seu de Reus, al Palau Bofarull. També tenim seu a Tortosa, al Palau Montagut, i estem treballant en un pal funcional d’usos saber de quins espais de la província podem disposar per ubicar-nos i tenir més capil·laritat. Això es fa mitjançant els convenis patrimonials i l’oposició ho va percebre com a positiu.
Què definiran aquests convenis?
Parlarem de convenis patrimonials amb ajuntaments per saber de quins immobles disposa la Diputació, si els necessita tots, si alguns els pot llogar, vendre, cedir o aprofitar-los per tenir més presència.
Sembla que l’actuació al camí de ronda i a la finca de la Savinosa tirarà endavant. Quan començarem a veure obres?
Espero que l’any vinent. Començarem a veure obres al que és el camí de ronda. Tenim el projecte redactat, calia que l’aprovés el Ministeri i Costes, i ara mateix ja té llum verda. El Ministeri és qui ha d’atorgar les obres i es farà també de manera conjunta amb l’Ajuntament i la Diputació. Es preserva l’entorn natural i alhora serveix perquè el pas sigui més segur per la ciutadania. Actuar-hi després de tants anys era un dels reptes que teníem.
Es parlava d’ubicar-hi el conservatori, però un informe de Protecció Civil ho impedeix pel pas de mercaderies perilloses. La intenció és que la finca aculli cultura, però quina?
Parlem d’un hub cultural. Com a demarcació hem de fer jugar la indústria cultural, que ens pot ajudar a projectar-nos cap a fora. Hem de potenciar la cultura com a motor econòmic. Allí hi podrem ubicar serveis culturals, residències artístiques i també parlàvem d’algun tipus d’auditori natural i amb poca edificació. Concretarem els usos a través del POUM que està redactant l’Ajuntament de Tarragona.
El conservatori queda descartat per aquella ubicació?
Quan plantejàvem aquests serveis a la Savinosa, teníem clar que mentre les mercaderies passessin per la costa era complicat per les limitacions. Sempre hem defensat que les mercaderies perilloses han de passar per l’interior i confiem que això succeeixi. Aleshores, aquesta zona ja no estaria afectada. Ara bé, el temps va passant i serà complicat que amb les fites marcades hi hagi aquest canvi amb les mercaderies. Es podria plantejar per fases, però de moment les limitacions les tindrem.
L’alcalde i vicepresident de la Diputació vol portar el conservatori a la Tabacalera, edifici propietat de l’Ajuntament. És viable?
L’alcalde ens va donar l’opció d’estudiar-ho. Estem oberts i ho treballarem als convenis patrimonials. El que vam fer és un estudi previ per determinar si l’espai de la Tabacalera reuneix els requisits per traslladar-hi l’escola de música. Ara estem a l’espera de rebre els resultats.
