.gif)
El 17 de juny de 2023, els socialistes tornaven a l’Ajuntament de Tarragona. Amb una folgada victòria i sense majories alternatives al ple, recuperaven la vara sense ensurts d’última hora. Rubén Viñuales era l’encarregat d’agafar les regnes del consistori, on porta dos anys en què les ha vist de tots colors. Tot i això, la sorpresa és que els dèbils equilibris del Ple no li han fallat encara. De fet, no sap el que és perdre una votació i continuarà fins al 2027 amb 9 de 27 regidors.
El mandat arriba al seu equador amb algunes certeses i diversos dubtes sobre qüestions primordials per la ciutat. Es tracta, a més, de dos àmbits que ja van copar l’anterior campanya electoral i ara es corre el risc d’arrossegar-ho fins a les pròximes eleccions. La neteja, immersa en una teranyina judicial, i el POUM, on encara toca negociar seriosament. En canvi, la nota positiva l’aporten els 21 milions d’euros lligats per la Tabacalera o l’execució dels fons Next Generation.
La neteja, el maldecap del mandat
El contracte de neteja i la brossa s’ha convertit en el mal endèmic de la ciutat. El govern Viñuales va poder tirar endavant el concurs que a l’anterior mandat havia quedat desert, però els recursos creuats entre empreses ho han enfangat tot. No van poder adjudicar a la guanyadora del concurs, GBI Paprec, perquè el Tribunal de Contractes la va expulsar per incomplir el plec de condicions. Un problema que també tenien les altres dues empreses que s’havien presentat. Amb tot, la decisió va ser procedir a adjudicar a la segona classificada.
De nou, tampoc van poder adjudicar a Urbaser -la segona classificada- pels recursos de GBI Paprec i FCC que encara estan pendents de resoldre pel mateix Tribunal de Contractes. El seu dictamen serà clau per saber si la ciutat pot girar full o allarga aquesta agonia. En tot aquest periple, Viñuales s’ha excusat en la decisió unànime dels tècnics, que consideren que estan actuant com toca; mentre que l’oposició no ha dubtat en fer sang d’aquest tema. És més, l’adjudicació a Urbaser es va haver de fer només amb l’abstenció del PP i els vots a favor del PSC, Junts i els dos no adscrits. Els serveis jurídics de l’Ajuntament preveuen que pròximament es pugui adjudicar sense problemes.
En paral·lel, el govern ha estrenat el projecte del ‘Pam a Pam’ per fer petites actuacions a la via pública i neteja intensiva per barris. El pla, però, sembla que no ha acabat de quallar entre els veïns.
El futur de la ciutat, sense consens
Pel que fa al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), els problemes són uns altres. Amb les converses encara a les beceroles i esperant alguns informes tècnics, els partits s’enroquen en les seves posicions. Llevant és el gran obstacle amb dues visions marcades. La d’Esquerra i En Comú Podem, que defensen a ultrança l’anella verda i volen reduir l’edificació a Llevant a la mínima expressió. I la de les formacions de dretes, que, en diferents modalitats, aposten per créixer per Llevant sense embuts. De fet, el PP ja ha anunciat que és impossible que votin a favor d’aquest POUM, mentre que Junts branda la bandera de Mas d’en Sorder, Terres Cavades i la budallereta. Lluites que compra també el PSC. El dubte és si podran trobar el consens en una qüestió tan transcendental mentre tots els grups pendents de marcar perfil pel 2027.
Lligat al POUM hi ha el projecte de l’estació d’Horta Gran. Els moviments perquè esdevingui l’estació intermodal del territori han provocat el primer xoc en el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana. La seva contraposició amb l’estació que està projectada al terme municipal de Vila-seca ha fet que el seu alcalde saltés dels grups de treball metropolitans i, fins ara, no ha tornat. Les resolucions del Ministeri a les al·legacions que ha presentat Tarragona serà el pròxim obstacle que s’haurà de salvar, sigui posant pau entre ambdues localitats o avivant la flama del conflicte.
Tarragona considera que l’estació intermodal de Vila-seca els perjudica i tem “repetir l’error” que es va cometre amb l’estació del Camp: una infraestructura “al mig del no-res”. Els tarragonins creuen que la intermodal del territori s’ha d’apropar al gruix dels usuaris, situats a la capital, i subratllen el creixement que ha de viure la zona del Francolí. Tot i això, l’opció d’Horta Gran és una via a mitjà i llarg termini i amb un cost encara per determinar.
La Tabacalera celebra el conservatori
Una de les grans promeses electorals dels socialistes eren tornar a omplir de vida espais buits com la Tabacelera. La tasca, de moment, progressa adequadament. A la primera trobada amb el president Illa es va desencallar l’arribada de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Posteriorment, es va lligar l’aterratge de la universitat EUSES al magatzem 5 per oferir estudis de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE). I l’última notícia ha sigut la confirmació que la Diputació hi traslladarà el conservatori. A l’espera queda la joia de la corona del projecte a la Tabacalera: la biblioteca provincial. Tot i que sembla encarrilada, encara hi ha silencis a l’hora de confirmar-la oficialment.
Amb la mirada també a Madrid, en el vessant turístic Tarragona està intentant aconseguir un parador nacional, després de demanar-ho oficialment al FITUR d’enguany. A més, la fira també va servir per parlar obertament de l’arribada del Tour 2026 a la ciutat, acollint una sortida d’etapa que centrarà les mirades de tot el món.
Els fons Next Generation tomben el ‘mamotreto’
Si parlem d’inversions, l’execució dels fons Next Generation seran a partir d’ara una palanca de transformació a la ciutat. Aquests projectes, acordats l’anterior mandat, posen punt final a dèficits que arrossegava la ciutat. El ‘mamotreto’ ja és història i la Ciutat Residencial obrirà de nou com un alberg, amb encara algunes reticències dels seus veïns. A més, els fons europeus transformaran el Fòrum de la Colònia o renaturalitzaran les principals platges i el riu Francolí.
L’aparcament, una pedra a la sabata
La mobilitat s’ha convertit en una pedra a la sabata inesperada. Els colors de les places d’aparcament han estat a l’ordre del dia, amb diversos canvis per les queixes dels veïns. Un dels punts més conflictius ha sigut el de Joan XXIII, on l’Ajuntament ha pagat els plats trencats d’una obra d’ampliació de l’hospital mal planificada. L’actuació que impulsa el departament de Salut ha deixat els treballadors sense el seu aparcament i ha tensat la disponibilitat d’espais per estacionar els vehicles. Les decisions per intentar pal·liar el conflicte no han estat del tot ben calibrades i han hagut d’estar acompanyades de rectificacions.
La Part Alta també s’ha vist afectada per canvis en les zonificacions, que ja s’han resolt, o el preu del pàrquing Torroja, que ja costa 1 euro als residents.
Si ens centrem en la mobilitat compartida, s’ha posat en marxa l’intercanviador de Battestini, s’ha aprovat la nova Zona de Baixes Emissions, es mantenen les tarifes rebaixades i s’ha renovat part de la flota. En canvi, la promesa del bus gratuït continua en un calaix i sembla que no tindrà sortida.
Màxim consens a l’ordenança de terrasses
Malgrat les picabaralles entre els grups, l’ordenança de terrasses ha assolit un consens gairebé inèdit. Únicament la regidora de VOX hi va votar en contra en un ple on es va posar en valor la figura de Montse Adan. La normativa deixa clara les normes del joc per als restauradors, permet sancionar, i sobretot posa l’accent en el descans dels veïns. La prova de foc arribarà ara, quan s’haurà de començar a aplicar i s’observarà si les mesures tenen l’efecte desitjat.
La Generalitat posa l’accent en l’habitatge i els barris
El mandat també ha patit un canvi al Palau de la Generalitat. Entre les iniciatives del nou Govern d’Illa, una de les més sonades ha sigut el Pla 50.000, que preveu la construcció d’aquest nombre d’habitatges fins al 2030. Tarragona ha sigut la localitat de tota la província que més solars ha presentat al pla. En total, es tracta de nou espais de Ponent fins a Llevant on es podran fer 827 habitatges. Aquests se sumen als 192 del PP10 que ja estan en marxa.
A més, l’executiu socialista reviu la famosa Llei de Barris, de la qual Campclar i la Part Alta se’n van beneficiar durant el tripartit. L’Ajuntament ja té decidit que presentarà la Part Baixa, que a més té elaborat un pla integral. Si hi ha opcions, en una futura segona convocatòria apostarien per Sant Salvador.
Equilibris complexos
Si posem la mirada a l’oposició, la situació de cada grup pot fer patir una mica més l’alcalde de cara a conservar els equilibris que han funcionat fins ara. Les sumes ja tenen cert risc, però en aquest segon tram l’alcalde haurà de buscar suport en unes majories endimoniades i amb els partits calibrant efectes electorals.
Esquerra, segona força al consistori, va aprovar els pressupostos de 2024, però les relacions entre republicans i socialistes han mantingut la tònica dels últims anys. A això se li suma les batalles internes, que de ben segur influiran en el to del grup municipal. El seu portaveu adjunt, Xavi Puig, es veurà les cares amb l’expresident del Port i junquerista, Saül Garreta, per ser el cap de llista el 2027.
El Partit Popular probablement mantindrà la confiança en Maria Mercè Martorell, que va fer créixer com l’escuma el seu partit en les passades eleccions municipals. Els populars, al contrari de l’època de Ballesteros, no han tingut gaire predisposició a trobar l’entesa amb els socialistes i han optat per una oposició dura. Amb tot, han donat aire a Viñuales amb abstencions en moltes votacions.
Pel que fa a Junts, el grup ha saltat pels aires després de declinar l’opció d’entrar a govern. Els postconvergents van estar dos anys demanant la coalició, però les interferències de Brussel·les i Barcelona van fer perdre cobertura al pacte. El resultat ha sigut la marxa d’Elvira Vidal del grup i el seu pas com a consellera no adscrita. Un fet que obliga a Viñuales a sumar un nou actor per negociar. De cara al 2027, Jordi Sendra vol optar a un segon mandat.
L’aposta d’En Comú Podem ha sigut la del radicalisme pragmàtic, donant la mà a Viñuales en la pujada d’impostos o els dos pressupostos, al mateix temps que marcava un perfil més alternatiu en l’arribada de la universitat EUSES, la mobilitat, l’urbanisme o el trasllat de la Laboral. Caldrà veure si el pragmatisme es difumina a mesura que s’apropen les eleccions o manté una línia similar.
Finalment, VOX va explotar a principis de mandat, amb la marxa del seu portaveu i un altre conseller al grup de no adscrits. Tots dos han sigut en algunes votacions una assegurança per Viñuales, mentre l’única regidora voxaire està més aviat desubicada al ple.
