Esquerra va tornar a l’oposició de l’Ajuntament de Tarragona després de les passades eleccions municipals. L’aleshores alcalde Pau Ricomà va deixar la seva acta de conseller i Maria Roig es va convertir en la portaveu del grup republicà. En aquests dos anys de mandat, ERC ha votat a favor dels primers pressupostos, mentre que, en no complir-se part dels acords, es van negar a negociar els segons. Entrevistem Maria Roig per valorar la situació de Tarragona a l’equador del mandat i la seva relació amb el govern de Viñuales.
Quin balanç fa dels dos anys de Viñuales?
És un govern sense paraula i sense rumb. Sense paraula perquè la majoria dels acords dels pressupostos encara no s’han dut a terme i sense rumb perquè, més enllà dels projectes que ha heretat, no coneixem cap projecte nou de ciutat. A la campanya ens parlava de la Rambla de Mar, del bus gratuït i de la font dels Lleons i no n’hem sentit a parlar més. Va inaugurant, però la pregunta és què s’està fent de nou?
L’alcalde reivindica la Tabacalera, lligant espais com el conservatori.
Avança a poc a poc. En el fons, el tema de la universitat EUSES ja estava emparaulat i que l’ICAC vagi a la Tabacalera també es va parlar en l’època de Pau Ricomà. Cal ser honestos. El conservatori és una cosa de la Diputació. El tanto se l’apunta com a alcalde o com a vicepresident de la Diputació?
No hi ha cap novetat. De fet, quan va venir el ministre Urtasun, en lloc de dir que va tot endavant amb la biblioteca, ens va caure un gerro d’aigua freda. Semblava que estava tot enlaire. Recordo els moviments de Ricomà quan va anar a Madrid per fer la triangulació entre Generalitat, Ministeri i Ajuntament per portar la biblioteca. S’havia avançat i ara no en sabem res més. Està aturat com la biblioteca Pepita Ferrer i la de Sant Pere i Sant Pau, que han desaparegut del mapa.
“El govern de Viñuales no té ni rumb ni paraula”
Hem tingut una Esquerra de dues cares: va pactar els pressupostos el primer any i el segon no van ni negociar-los. Tindrem aquesta segona cara el que queda de mandat?
No hem d’oblidar que durant els quatre anys de Ricomà -amb una pandèmia pel mig- el PSC no ens aprovava res. Però a casa sempre ens han dit que de primeres un ha de ser educat i donar una oportunitat. El primer any ens vam asseure i vam arribar a un acord pels pressupostos. Tot i això, no s’ha complert pràcticament ni un acord. No sabem res dels centres cívics, Unió-Prim-Apodaca, el pla d’accessibilitat, l’asfaltatge del polígon Francolí… No s’ha fet res. Quan tu compleixes la teva part, però l’altre no té ni la intenció de fer-ho sents que et prenen el pèl. Si no es compleixen els acords del primer any, no sumarem acords al segon. No sabem què passarà en els pròxims dos anys. A banda, no deixem d’aprovar pressupostos per una manca de paraula, sinó perquè han passat coses que ens semblen molt greus.
Com què?
El cas de l’espionatge a la treballadora de la casa. Demanàvem més transparència i tot ha quedat una mica opac.
El contracte de la brossa es troba actualment en un embolic judicial. Què haurien fet diferent si Esquerra governés?
Quan el Tribunal de Contractació diu que parem màquines perquè la primera, la segona i la tercera empresa han comès errors i, per tant, no es pot adjudicar a la primera; Esquerra va dir que havíem de fer un recurs i defensar la feina de la casa. Sabíem del cert que s’havien fet bé les coses, ho deia un informe.
“No s’ha complert pràcticament ni un acord dels pressupostos de 2024”
I es va presentar el recurs.
El govern no ho anava a fer. Vam ser nosaltres qui vam insistir a defensar la feina feta. D’altra banda, el tribunal deia que no havíem d’adjudicar a la primera empresa, però alhora no ens deia què havíem de fer ni que havíem d’adjudicar a la segona. És més, ens deia que la segona i la tercera havien comès els mateixos errors. En aquell moment, havíem de demanar un aclariment per saber com actuar, però hi havia massa pressa en adjudicar. És un contracte de 200 milions d’euros, l’enganxada pot ser molt bèstia. Hem de fer les coses a poc a poc i treballar el mentrestant.
De quina manera?
Tenim uns diners que ens sobren a l’any perquè el nou contracte era més car i encara estem amb l’anterior. Doncs invertim-los en millor maquinària i en neteja. Primer ens deien que no es podia fer perquè era una modificació de contracte, però després va passar com amb tot. Aquest govern té moltes contradiccions.
Els tècnics, inclòs el secretari general que va fer una roda de premsa, defensen el que s’ha fet. Per què al ple no hi ha aquest consens?
El que vam fer primer va ser defensar els tècnics. Ara bé, quan s’ha vist un secretari fer una roda de premsa? És inèdit, l’alcalde no es pot amagar darrere seu. Li vam dir a l’alcalde que, quan li adjudiquéssim a la segona empresa, presentarien un recurs i s’aturaria. Ho vèiem tots. Entenc que els tècnics volen resoldre-ho, però la decisió és de l’alcalde i de la sobirania del ple. Els tècnics són molt bons en la gestió de la brossa, però no són juristes.
“Amb el contracte de la brossa hi va haver massa pressa en adjudicar”
I els grups polítics sí?
No, però tenim assessors. Tot ho consultem a advocats. A l’Ajuntament hi ha una contradicció constant. És com el preu del pàrquing Torroja. No es podia fer perquè els Next Generation no ho preveien i des de l’1 de maig ja val un euro.
Amb els aparcaments han sigut molt crítics. La situació ja s’ha rebaixat?
Crec que van començar amb una política totalment errònia. A principis de mandat va haver-hi el caos de Joan XXIII, Tarragona 2 i l’Arrabassada. A més, és important que les mesures les treballi amb els veïns, però malauradament veiem sovint que el govern pren les decisions i els veïns les coneixen a través de la premsa. Primer no baixaven del burro i després es va repintar. És la mateixa gestió que la zonificació de la Part Alta. De fet, una de les bones coses que ha provocat el govern de Viñuales és que els veïns de la Part Alta es posin d’acord i tinguin una plataforma potent.
En el POUM sembla que sí que hi ha cert consens entre PSC i ERC. Quines són les seves prioritats?
Del POUM ens preocupen els tempos, anem tard. Pel que fa al contingut, Xavi Puig (ERC) n’és una mica el pare perquè el va treballar ell. En línies generals no estem en desacord, però hi ha punts que s’han d’acabar de treballar amb el govern. Per exemple, Terres Cavades o Mas d’en Sorder. Estem a les beceroles.
“Sovint el govern pren les decisions i els veïns les coneixen a través de la premsa”
Seria positiu per la ciutat cedir en qüestions com Mas d’en Sorder per ampliar la majoria del POUM?
Depèn de com cedim. Si recuperem el mas per convertir-lo en un hotel, hi podríem estar d’acord. Si per recuperar-lo hem de crear tota una urbanització, no li veiem cap sentit. Repetim com un mantra la ‘cohesió i la sostenibilitat’, així que un barri totalment satèl·lit no tindria sentit.
Maria Mercè Martorell diu que el POUM és massa ideològic.
Està bé que sigui ideològic. La ideologia d’Esquerra està allunyada de la del Partit Popular. Nosaltres apostem per preservar l’anella verda i una ciutat cohesionada, mentre que la ciutat del PP és molt diferent. Probablement, és una construcció amb menys atenció al verd de la ciutat o on nosaltres faríem una edificació de quatre pisos ells en posarien una de 10. Clar que és ideològic.
El POUM també planteja aquesta estació a Horta Gran. L’aposta trenca el consens que hi havia al territori amb la intermodal de Vila-seca? Són compatibles?
No soc enginyera, però quan l’alcalde va parlar d’Horta Gran sembla ser que el consens es va dinamitar. Tot i que creiem que hauria d’haver tingut més mà esquerra, ho va posar sobre la taula. De fet, no és cap novetat. Al nostre POUM ja hi havia la reserva d’Horta Gran. Tarragona té una estació que no pot créixer i necessitarà una estació gran connectada. Ja vam viure l’estació del Camp de Tarragona, on anar a buscar l’AVE és un calvari. Molta gent ens diu: “no ens ho torneu a fer”. Hem d’escoltar els tècnics que hi treballen. Com més informació tenim més ens carreguem de raons. Hi ha tots uns estudis que es fan per saber-ne la viabilitat, mentre que la de Vila-seca no els té. Seria interessant fer una comparativa.
“Crear un barri satèl·lit a Mas d’en Sorder no té sentit”
L’àrea metropolitana té futur?
Sí. L’àrea metropolitana ja existeix, ens falten mitjans. El tramvia serà una gran revolució i al POUM la ciutat creix cap a Ponent i a poc a poc ens anirem recosint. Més enllà de les batalles de campanar, l’àrea metropolitana la fan les persones i hi hem de posar mitjans.
Quin ha sigut el major encert del govern de Tarragona?
Una de les coses que ha fet millor i amb el consens de tots els polítics és l’ordenança de terrasses. En això té molt de mèrit la consellera Montse Adan. Va tenir molta mà esquerra. Sempre parlem de grans polítiques com Horta Gran o el POUM, però hi ha petites coses com l’ordenança de terrasses que canvien la convivència a la ciutat.
I el major error?
No sé què triar. L’alcalde no està defensant Tarragona tal com podria. Ell és socialista, a la Generalitat manen els socialistes i al Gobierno manen els socialistes. Com pot ser que no apretin pel traspàs de carreteres, que la pista ciclable no ens connecti amb Altafulla, que no apreti per la biblioteca provincial o que el conveni de patrimoni amb la Generalitat estigui pendent de renovar-se. Ara parla de consorci. Si s’aconsegueix serà fantàstic, però què passa amb aquests dos anys? Ballesteros va estar 12 anys amb zero inversions al patrimoni i, quan va arribar Esquerra, vam posar-hi diners constants. Viñuales ha de recordar que és l’alcalde de Tarragona, no un representant del PSOE.
“Viñuales ha de recordar que és l’alcalde de Tarragona, no un representant del PSOE”
El PSC i ERC governen junts a llocs com Reus, Torredembarra i la Diputació. Què passa a Tarragona? És un problema més personal que polític?
La política municipal és molt personal i propera. El PSC de Tarragona no és el mateix que el de Torredembarra o Barcelona. El d’aquí no sé si és un PSC que absorbeix Ciutadans o viceversa. No és un PSC catalanista. A més, la primera acció de l’alcalde Viñuales va ser signar un decret perquè l’Ajuntament es retirés com a acusació del cas INIPRO. Com a primer gest no convida a fer que t’hi entenguis.
Xavi Puig i Saül Garreta es disputaran el lideratge d’Esquerra per les pròximes eleccions municipals. Maria Roig s’ha plantejat en algun moment ser la candidata?
Quan entres en política, tot et pot passar. En entrar coneixia el conseller Puig d’abans i vaig entendre perfectament que es volgués presentar com a candidat. Havia estat la mà dreta de Ricomà i havia repensat la idea del POUM i de ciutat, mentre que jo acabava d’arribar. Entenc que digui “crec que ara és el meu moment”. Per tant, ho respecto, ho entenc i té el meu suport. Ara no és el meu moment.
