Maria Mercè Martorell: “Tenim 14 km de costa i estem concentrant la construcció a l’única zona que no dona al mar”

El PP va ser una de les sorpreses a les eleccions municipals de 2023, fregant els cinc regidors i assolint la tercera posició. En aquests dos anys, s’han oposat a temes clau com les ordenances fiscals, els dos pressupostos o l’arribada de la universitat EUSES a la Tabacalera. Amb tot, han donat la seva abstenció en moments delicats com el del contracte de la brossa.

Parlem amb la seva portaveu, Maria Mercè Martorell, sobre el balanç d’aquests dos anys, la seva oposició al nou POUM que s’està cuinant o el patrimoni tarragoní.

Com valora l’oposició del PP aquests dos anys?
Malgrat que l’alcalde digui que estem enrocats en el ‘no’, és absolutament erroni. Hi ha hagut molts temes dels plenaris on hem votat favorablement o amb una abstenció per deixar fer. Però hi ha temes on no podem estar d’acord, com la pujada d’impostos amb què ens vam trobar el primer dia. Crec que allò va marcar el nostre posicionament. No podem estar d’acord amb pujades d’impostos o amb convertir places d’aparcament en blaves o verdes.  

Quin balanç fa del govern de Viñuales?
Han sigut dos anys de crear problemes on no hi eren. Com per exemple, pintar i despintar Joan XXIII. Si mirem les principals línies de campanya dos anys després, amb la neteja estem enrocats en un garbuix judicial que no se solucionarà aquest mandat. A més, el pam a pam no ha funcionat, ha sigut una campanya de màrqueting. Si la ciutat està encara com està és gràcies als treballadors i no a l’empresa. D’altra banda, veiem falta de seguretat o com s’elimina el carril bici a Pere Martell i se’n posa un a Prat de la Riba. Quin sentit té? A Tarragona Ràdio deia que l’alcalde parlava “d’estabilitat, estabilitat i estabilitat”. Repetir tant una frase és una necessitat d’autoafirmació.  

“No podem estar d’acord amb pujades d’impostos o amb convertir places d’aparcament en verdes o blaves”

Com avancen les negociacions del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)?
Estem a mitjan mandat i ens hem reunit dues vegades amb el conseller Garcia. De veritat aprovarem el pla general en els dos últims anys? Tenint en compte que l’últim any serà en mode precampanya, no ho tinc clar.  Esquerra ho recolzarà perquè és el seu pla general. Si hagués agafat el POUM anterior -que tenia un ampli suport- i s’hagués tret la zona de la CLH –que va ser la que el va paralitzar judicialment, s’hauria pogut tirar endavant. En canvi, tenim una ciutat paralitzada a nivell de construcció.  

El conseller Batlle deia que el PP no podia votar aquest POUM. Hi ha algun punt que els podria fer canviar de posició cap a l’abstenció?
És molt difícil. Es tracta d’un pla general molt ideològic. Té unes línies vermelles molt marcades com no construir a Llevant sota cap concepte i carregar la construcció a Ponent.  Si no es construeix a Llevant, qui hi vulgui viure se n’anirà al Catllar, a Altafulla o la Torre. És absurd. Cadascú viurà on vulgui, no on li digui el pla general. Tenim 14 km de costa i estem concentrant la construcció a l’única zona que no dona al mar. Hem d’esponjar Ponent amb zones verdes i equipaments, i traslladar la construcció a Llevant, la zona amb millor qualitat ambiental.  

Si es construeix allí aquesta qualitat ambiental no es podria perdre?
Una qualitat que no s’aprofita perquè ningú hi viu no té sentit. No oblidem que són terrenys privats. Ara bé, no estem al desarrollisme. Si es fa una construcció integrada en l’espai, ho enriqueix i ens permet créixer en una zona privilegiada.  

“Si no es construeix a Llevant, qui hi vol viure se n’anirà al Catllar, a Altafulla o la Torre. És absurd”

Comentava la situació del contracte de la neteja. Si Maria Mercè Martorell hagués sigut alcaldessa, què hauria fet diferent?
Primer de tot, un contracte de la brossa està planificat per un temps. Quan el vam votar el 2002 era per tenir-lo deu anys. El 2012 no s’hauria d’haver fet una pròrroga, perquè una ciutat en 10 anys canvia molt. La ciutat del 2002 no és la ciutat de 2012, però molt menys és la de 2022. És un problema de falta de planificació. Després hi va haver molta precipitació. Quan a l’època d’Esquerra no es va presentar ningú a la licitació, era senyal que alguna cosa no funcionava. Per tant, no ens podíem enrocar en el mateix contracte.  

Posteriorment, les empreses sí que s’hi van presentar.
Sí, però s’hauria d’haver dissenyat d’una altra manera. No oblidem que el Tribunal de Contractes diu que cap de les tres empreses compleix les condicions. De fet, quan surt aquesta resolució on deia que havíem de tirar endavant, s’hauria d’haver demanat un aclariment. I això no es va fer. Ens ha deixat en una situació on cada empresa obre recursos a cada passa de l’Ajuntament i podríem sortir d’aquí en set o vuit anys. No s’ha fet bé ni en el disseny del contracte ni el fet de no demanar l’aclariment al tribunal. Anem a cegues.  

Les alcaldies del territori estan construint l’àrea metropolitana. Com veu el debat el PP? És necessària?
Pensem que no. És absolutament innecessari. Ha d’haver-hi acords i convenis, però és normal que cada alcalde defensi la seva ciutat. L’alcalde Viñuales diu que hem de ser generosos amb els altres municipis. Perdoni? A un alcalde no l’escullen per ser generós amb ningú, sinó per portar la ciutat a la posició de màxima presència. Hi ha una manca d’ambició. A banda d’això, les àrees metropolitanes treuen pes a les ciutats en favor de l’àrea metropolitana. Beneficia qui està al govern i perjudica les oposicions, que perden participació. A més, són estructures que suposen una major despesa. 

“A un alcalde no l’escullen per ser generós amb cap municipi, sinó per portar la ciutat a la posició de màxima presència”

La gent viu en una realitat metropolitana, però les institucions no funcionen en aquesta clau. Com ho resolem?
Amb convenis de col·laboració a través de les empreses municipals. No cal crear l’estructura. Volem que els diners siguin finalistes i vagin al que han d’anar. Un exemple és el Patronat de Turisme de la Diputació, que funciona fantàsticament i no hi ha cap àrea metropolitana. Les inversions passen de llarg de Tarragona i, si entrem en una àrea metropolitana que ni liderem, encara passaran més.  

La Tabacalera sembla que sí que avança i espera l’entrada de la Biblioteca provincial.
La Tabacalera està perquè, quan nosaltres governàvem (CiU-PP amb Nadal), hi va haver una aposta de patrimoni per mantenir-la i protegir-la. La llàstima va ser que es va tancar i un espai clausurat es fa malbé. A més, no oblidem que sota té la Necròpolis. Per això, allò no ha de ser un barri tecnològic, sinó un barri arqueològic. Estic contenta de l’arribada del conservatori. Permet donar vida als espais. Però el que necessitem és un museu i el conservatori, no la biblioteca. La biblioteca que ens la construeixin, com fan a tot arreu.  

Aquest any se celebren 25 anys de la declaració de Tàrraco com a patrimoni de la humanitat. Entenem ara el patrimoni de manera diferent?
Fa 25 anys era molt difícil canviar el xip per fer entendre que les restes arqueològiques de la ciutat no eren un demèrit, sinó al revés. Vam fer del defecte virtut. Abans quan feien una obra a vegades s’intentava tapar si sortia alguna cosa, mentre que ara es realça. Esports Catedral o el restaurant de Les Voltes van ser pioners a posar vidre i que el patrimoni es veiés.  

“(L’entorn de la Tabacalera) no ha de ser un barri tecnològic, sinó un barri arqueològic”

Com va afectar la declaració?
Vam entrar al govern un 13 de desembre del 1999 i el 30 de novembre del 2000 estàvem declarats. No havíem passat mai la primera fase del cribratge i en onze mesos vam passar les tres. Quan vam tornar d’Austràlia vaig dir: això no és el final de res, és el principi de tot. Era una època de bonança econòmica i ens va permetre fer unes inversions increïbles. No teníem fons Next Generation, sinó FEDER. L’amfiteatre, la muralla, el circ, les maquetes, les publicacions o els tres milions d’euros del Pont del Diable. També es va fer molta pedagogia com l’Escola Adopta un Monument, que hem demanat que es torni a recuperar.  

I després d’aquests vuit anys?
Després va venir la gran crisi econòmica i es van esmerçar recursos en altres opcions. Però ens vam recuperar i no hi ha hagut inversions. Només s’ha fet manteniment.  

Ara amb els fons Next Generation s’actua a diversos àmbits.
Sí, però és majoritàriament manteniment. No és cap gran inversió nova ni divulgació. Tot el que hi ha es remunta a la nostra època. Hem de mantenir l’orgull que es va viure en el moment de la declaració. Crec que els actes del 25 aniversari ho posen en valor. El que és intolerable és el que va passar al 20è aniversari, que no es va celebrar res i se’n va anar a commemorar-ho a Barcelona.  

“De Xavier Garcia Albiol em quedaria amb la seva campanya de ‘badalonisme’. Hem d’apostar pel ‘tarragonisme'”

El PP governa dues grans ciutats a Catalunya: Castelldefels i Badalona. Hi ha alguna mesura que portaria cap a Tarragona?
No només en aquestes dues, que són grans. També governem a Pontons i Monistrol de Montserrat, el cor de Catalunya. Són més petites, però importantíssimes. Cada ciutat té les seves particularitats i és difícil d’extrapolar. Tot i això, la campanya d’Albiol del ‘Badalonisme’, amb cartells de tots els colors que representaven totes les ideologies, em va encantar. L’avantatge de la política municipal és que el vot és diferent. Hem d’apostar pel ‘tarragonisme’. Tenim de tot, ens ho hem de creure.