El nombre d’habitants ja no és suficient per calcular quants habitatges necessita un municipi. La reducció de la mida de les llars, l’augment de persones que viuen soles i els canvis en els models familiars estan fent que una mateixa població requereixi cada vegada més pisos. Aquesta és una de les principals conclusions de l’anàlisi elaborada per la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona sobre la realitat residencial de la demarcació.
Les dades mostren que, als principals municipis tarragonins, cada habitatge principal està ocupat de mitjana per poc més de dues persones i mitja. A Tarragona ciutat la xifra és de 2,53 residents per llar, mentre que Reus arriba als 2,62, Tortosa als 2,63 i Deltebre als 2,67.
Per a la Cambra, aquestes ràtios evidencien una transformació progressiva respecte de dècades anteriors, quan era més habitual trobar nuclis familiars més nombrosos compartint un mateix domicili.
Salou i Cambrils tenen més segones residències que habitatges principals
La fotografia residencial canvia especialment als municipis del litoral, on el pes dels habitatges no destinats a residència principal continua sent molt elevat.
Salou presenta un dels casos més destacats: compta amb 19.884 habitatges no principals, davant dels 11.639 que funcionen com a domicili habitual. A Cambrils, la diferència també és considerable, amb 17.587 habitatges no principals i 14.146 de principals.
Una situació semblant es produeix a Calafell, on hi ha 15.292 immobles no principals davant dels 11.820 habituals. A Torredembarra, en canvi, les dues categories estan més equilibrades: 7.599 habitatges no principals i 6.954 de principals.
Aquest volum de segones residències introdueix un altre factor a l’hora d’interpretar el mercat de l’habitatge, especialment perquè part d’aquest parc pot acabar convertint-se progressivament en residència permanent.
Més llars, encara que la població no creixi al mateix ritme
La Cambra sosté que la planificació residencial dels pròxims anys haurà de tenir en compte no només quantes persones viuran a cada municipi, sinó també com s’organitzaran aquestes persones dins dels habitatges.
L’expansió de les llars unipersonals, les parelles sense fills o altres formes de convivència redueix el nombre mitjà de residents per domicili. Això implica que, fins i tot amb una població estable, pot augmentar la necessitat d’habitatges.
Segons l’entitat, aquesta evolució obliga a revisar la manera com es planifica el creixement urbanístic i el parc residencial. La resposta, defensa, no hauria de limitar-se a incrementar el nombre de pisos, sinó que també hauria d’adaptar-ne les característiques a unes llars cada vegada més diverses.
“La realitat social evoluciona molt més ràpidament que el parc d’habitatges i, si es vol donar resposta a les necessitats dels pròxims anys, cal planificar pensant no només en quants habitants tindrem, sinó també en com s’hi viurà”, assenyala la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat