El Tribunal Suprem ha obert una causa contra el diputat dels Comuns al Congrés Fèlix Alonso per un presumpte delicte de prevaricació administrativa vinculat a l’adjudicació de contractes quan era alcalde d’Altafulla entre els anys 2011 i 2019. L’alt tribunal ha designat com a jutge instructor el magistrat Vicente Magro i actua d’acord amb el criteri de la Fiscalia, després que un jutjat del Vendrell elevés una exposició raonada el passat 26 de desembre pel fet que Alonso és aforat.
Segons la interlocutòria, el Suprem considera que Alonso hauria utilitzat de manera reiterada la figura del contracte menor per adjudicar serveis de forma directa, evitant els requisits de publicitat i concurrència. El tribunal apunta que aquesta pràctica hauria permès una “elecció arbitrària” dels adjudicataris i parla d’un possible “fraccionament de contractes” per esquivar els límits legals.
Els magistrats assenyalen que hi ha prou indicis per investigar un delicte de prevaricació administrativa i no descarten que, a mesura que avanci la instrucció, puguin aparèixer altres possibles irregularitats vinculades a la facturació dels serveis contractats.
Contractes sota sospita
La investigació se centra especialment en les relacions amb dues empreses: Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP. En el cas de Sinergia, el Suprem destaca que es van formalitzar serveis sense expedient administratiu ni informes justificatius, incloent-hi la redacció de plecs del casal la Violeta per 5.000 euros, dels quals no consta documentació oficial malgrat que sí que es va pagar la factura.
També es detalla un contracte menor d’assessorament jurídic amb facturació mensual durant un any, que es va ampliar amb diverses factures fora de contracte. En total, aquestes operacions haurien suposat més de 25.000 euros, a més de l’IVA corresponent.
Pel que fa a Milà Advocats, el tribunal apunta que es va establir un contracte menor que, tot i tenir una durada limitada, es va prolongar en el temps amb factures emeses sense cobertura contractual durant tres anys. Aquestes ascendien a més de 31.000 euros, als quals s’afegeixen altres imports cobrats també sense contracte formal.
Possible ampliació de la investigació
El Suprem subratlla que aquestes pràctiques podrien haver anat més enllà d’una simple irregularitat administrativa i obre la porta a investigar altres delictes en funció de com evolucioni la instrucció.
A més, recorda que un informe de l’Oficina Antifrau ja havia advertit que aquestes adjudicacions no respectaven els principis de lliure concurrència i igualtat de tracte, i que calia haver tramitat els contractes per procediments reglats.
Amb l’obertura de la causa, el cas entra ara en fase d’instrucció sota la supervisió del Tribunal Suprem, que haurà de determinar si els indicis es tradueixen en responsabilitats penals.
