El govern de coalició espanyol enceta un 2026 complex. Amb un Congrés hostil amb les seves propostes, l'executiu es planteja un nou rumb amb polítiques transformadores que puguin sortejar el legislatiu. En aquest context advers per a l'esquerra espanyola, parlem amb el diputat de Sumar-En Comú Podem, Fèlix Alonso, sobre el futur del govern de coalició, el caos ferroviari a la província o la vida de les nuclears.
Si comparem l’actual govern de coalició amb l’anterior, una de les crítiques esteses és la manca d’activitat legislativa. La llei més sonada de la legislatura és la d’Amnistia, mentre que amb l’anterior executiu n’hi va haver moltes de força calatge. Al govern li falta legislar més?
Al Congrés la majoria és de dretes, a diferència de l’anterior legislatura. No hem d’oblidar que Junts és de dretes i la correlació de forces determina les lleis que sortiran. Possiblement, les lleis no són tan ideològiques com a l’anterior legislatura. En canvi, són més pragmàtiques i inclús en alguns casos més útils.
Com quines?
La llei de mobilitat o la llei del servei d’atenció a la clientela. La llei d’amnistia afecta el benestar de la societat catalana, però no ho fa a la gran majoria de la població. En canvi, tothom rep trucades d’spam diversos cops al dia i la ciutadania també es veu beneficiada per les bonificacions al transport.
La ciutadania progressista diposita moltes expectatives en l’executiu de Pedro Sánchez. Aquesta majoria al Congrés de dretes és una arma de doble fil pel govern?
Efectivament. Hi ha un problema sobretot de pedagogia. En aquest país la gent no entén com es distribueix l’Estat i pensa que moltes de les competències que li correspon a una autonomia o un ajuntament són de l’Estat. Per sort, moltes de les competències ja no les té l’Estat. Li queden defensa, exteriors, transports i poqueta cosa més... La resta correspon a les autonomies. És un model que defensem.
"Les lleis no són tan ideològiques com a l'anterior legislatura, però són més pragmàtiques i útils"
Però la ciutadania demana respostes.
L’esquerra es pot sentir desafectada sobretot pel problema de l’habitatge. Tots els increments que ha fet el govern a nivell de salaris desgraciadament els ha segrestat el preu de l’habitatge. La responsabilitat no és únicament del govern estatal, hi ha tres potes. El govern pot tenir els diners, però els terrenys els té l’ajuntament i la capacitat normativa és de la comunitat autònoma. Has d’alinear aquestes tres administracions i molts ajuntaments no volen construir a casa seva. Ningú vol tenir pobres al costat de casa.
En aquests moments el més important és que tothom assumeixi que l’habitatge és el principal problema. La dreta juga amb això, governant la majoria d’autonomies sense actuar. Únicament ho ha fet a les Balears per la pressió social.
Un dels altres problemes al territori és la connexió ferroviària. A Tarragona Ràdio deia que els polítics s’havien de disculpar per la situació. Qui és el responsable de l’actual estat de les vies amb les esquerres governant a Catalunya i a Espanya?
La responsabilitat és de tots. En un moment determinat, Espanya va optar pel tancament de les vies ferroviàries i va apostar per l’alta velocitat. Tots els diners de governs socialistes i populars només van anar a invertir en l’alta velocitat i van deixar engrunes pel tren convencional. S’ha demostrat que l’alta velocitat no estava tan malament, però per a què serveix? Qui agafa l’alta velocitat? A Catalunya, no és per a la mobilitat quotidiana dels treballadors. Reforça el model turístic.
Tots tenen la mateixa culpa d’aquest model?
Tots tenen culpa, però evidentment el major responsable és el PP de Rajoy. Durant molts anys va deixar d’invertir en tots els serveis públics i en el tren. Fins i tot en l’alta velocitat. L’exemple el tenim en el corredor del mediterrani. A banda d’això, hi va haver poca exigència per part de Catalunya, que no van ser prou atrevits per plantar cara el govern de l’Estat. Era molt més fàcil que Rodalies fallés perquè tenia els catalans emprenyats.
"Tots tenen la culpa de la situació ferroviària, però el major responsable és el PP de Rajoy"
I ara?
Hi ha més de 6.000 milions d’euros d’inversió entre 2020 i 2030. Ara de sobte s’inverteixen molts diners i això comporta obres. Quan a casa et venen els paletes, la situació és més precària. És el que ha passat. Han confluït unes vies sense trens ni maquinistes amb una inversió molt forta. A banda d'això, els ajuntaments tenen molt a dir. Molts cops viuen d’esquena a la xarxa ferroviària i no es posen forts perquè Adif arregli les estacions. En els pròxims pressupostos apostarem per la humanització de les estacions.
Quina és la prioritat?
El problema el tenim en la mitja distància, tot i que a Barcelona se n’obliden. Si vius a Castelldefels i el Rodalies arriba tard, agafes el tren següent. En canvi, si vas des de Tarragona o Altafulla, has d’esperar una hora. Només el 58% dels mitja distància arriben puntuals. La inversió i l’èmfasi s’ha de posar aquí. Tarragona, Reus i Terres de l’Ebre som els principals perjudicats. De nou, els ajuntaments s’hi han d’implicar, tot i que de moment han estat desapareguts en temes com les mercaderies per l’interior, on només han posat pedres en el camí.
En qüestions com les mercaderies per l’interior, el territori pot acabar sent pres de la manca històrica de consens entre municipis?
En aquest país s’ha instal·lat les posicions nimbys (les sigles de "no al meu patí del darrere” en anglès). L’exemple el tenim amb l’eòlica de Girona i amb el tren passa igual. Les mercaderies han de passar per l’interior. No pel perill, sinó perquè d'aquí a deu anys les vies no ho suportaran i ens passarà com amb el túnel de Roda. Quan incrementin el volum, la via col·lapsarà i no podrem anar en tren a Barcelona. Els ajuntaments estan mirant exclusivament pels seus resultats electorals. Ha de passar per algun lloc i això significa un acord tècnic amb la solució menys dolenta.
"A Tarragona la inversió i l'èmfasi s'ha de posar en el mitja distància"
El debat sobre el futur de les nuclears torna a estar obert. Comuns vol mantenir l’actual full de ruta?
Sempre hem defensat el tancament de les nuclears i l’actual calendari. Possiblement som l’única força que ho diu clarament. Les nuclears no són la solució perquè no sabem què fer amb els residus i no és competitiva. Si no els ajuda l’Estat, les mateixes companyies no volen obrir perquè no els surt rendible. A banda del perill que suposen, en què és una potència Espanya? En energia solar. Per què hem d’apostar per una energia amb problemes quan tenim més sol del que voldríem? Som l’única força al territori que amb valentia diu ‘no’ a les nuclears.
I els llocs de treball?
No estan en perill. Primer, perquè per desconnectar-te d’una nuclear necessites molta mà d’obra durant molt de temps. A més, què ha significat la nuclear per Ascó? Quantes empreses s’hi han instal·lat? La nuclear no és un pol d’atracció ni arrelament. En canvi, altres llocs sí que criden població perquè el tipus de desenvolupament industrial atrau gent.
I mantenir-les com a energia basal per sostenir la demanda d’electricitat de la indústria?
Vam proposar una situació de millora per a les empreses d’alta necessitat d’electricitat i Junts no va votar a favor. Hi ha partits que estan en el no a tot. El problema el tenim a Catalunya. En el mix energètic de l’Estat espanyol, el pes de la nuclear és baix mentre que a Catalunya és alt perquè no hem volgut res. Ni aerogeneradors ni plaques solars.
"La nuclear no és un pol d'atracció ni d'arrelament"
Yolanda Díaz va exigir “canvis radicals” al govern de coalició, sense gaire sort. Es va tirar a la piscina sense mirar si hi havia aigua?
A Sumar hi ha el Movimiento Sumar, Izquierda Unida, Comuns, Compromís, Chunta, Más Madrid o Més. Podem estar d’acord amb Yolanda Díaz amb el fet que cal un gir social al govern. Hi ha molts ministres que són candidats i ella plantejava substituir-los tots a la vegada i donar un impuls al nou govern. Sobretot també pensant en la correlació de forces amb el ‘portazo’ de Junts. Mentre no canviï res, no tens els vots per aprovar lleis. Després el mateix president va demanar estudiar aquelles coses que es poden fer sense necessitat de passar pel parlament. No m’agrada perquè crec que en la mesura del possible tot ha de passar pel parlament. Però hi ha coses que estan estancades pel ‘no’ a tot, són transversals i són de sentit comú.
És sostenible governar amb aquest ‘soroll’?
El soroll és consubstancial a la societat d’avui dia. On no arriba l’algoritme arriben els míssils de Trump. Els casos de corrupció són els que són i s’han de posar barreres per evitar-ho i per castigar-ho immediatament. El PSOE ho ha fet, però no ha fet el pas de regular-ho, com hem proposat. En el tema del masclisme torna a ser el mateix. No podem tenir un doble discurs ni ser hipòcrites. Ha fet més mal el tema del masclisme que altres coses. Nosaltres vam tenir el problema de l’Íñigo (Errejón) i ràpidament el vam fer fora.
"Estem d'acord amb Yolanda Díaz en què cal un gir social del govern"
En aquest context de feblesa electoral de l’esquerra, s’ha posat sobre la taula el front ampli. Què en pensa?
Tot el que sigui intentar arribar a acords ens sembla perfecte. Ara bé, la societat és cada vegada més complexa i el votant d’Esquerra no és igual que el meu. Ells són independentistes i jo no. I ells són una mica més de dretes i jo una mica més d’esquerres. Cadascú ha de buscar els seus nínxols. A vegades les sumes no multipliquen. No crec que a Catalunya funcionés ara com ara. Alguns votants anirien al PSC i altres a Junts o a alguna cosa pitjor.
Però a vegades en algunes províncies el nínxol és tan petit que no tens representació.
Ho dic a nivell general. Esquerra no vol estar amb Izquierda Unida, sinó amb forces perifèriques.
A Catalunya a vegades es donen certes diferències. Quan IU i Podemos anaven per separat aquí anaven junts dins d’En Comú Podem el 2015.
Tenim una tradició de pacte molt més gran en el nostre espai. Al PSC o a Esquerra no sempre ha estat així. Ara bé, hi ha províncies a Espanya on reeditar l’Entesa al Senat no estaria malament. O hi ha províncies molt clares on no tindrem representació i allà el lògic és intentar arribar a un acord fins i tot amb el PSOE. Tot i això, a Catalunya no és la prioritat. L’autèntica prioritat és que al Parlament es facin polítiques d’esquerres, perquè ja sumem.
