Raül Cid, director, veu i trombó de la Stromboli Jazz Band, explica que de petit volia ser pallasso. Davant d’aquesta afirmació, els seus pares, en lloc d’apuntar-lo a teatre, el van inscriure a música. Raül va formar part d’una banda de jazz durant 12 anys, fins que va formar la Stromboli Jazz band: “He acabat fent el grup que a mi m’agradaria anar a veure”. Amb Josué García a la trompeta, Ton Solé al banjo i ukelele, Ismael Carles a la tuba i Adrià Mort a la bateria -a més de Raül– són “un grup d’amics que anem a treballar junts”.
El projecte va començar a finals de l’any 2011 i, fins avui dia, el recorregut de la banda ha portat els cinc integrants a més de 600 actuacions i a la publicació de tres discos. Sobre l’origen del mot ‘Stromboli’, Raül explica a La Ciutat que prové del nom d’un volcà italià, amb el que la banda s’identifica pel seu “esclat d’energia i caliu”.
Quan parlem del subgènere de jazz dixieland, Raül explica que “és el nom que li van posar els blancs al jazz que tocaven els negres. El dixieland és una música de carrer, del poble i pel poble“, i és el gènere amb què va començar la banda. Amb el temps, va derivar també en swing, jazz popular i altres estils, com bandes sonores i música disco. La idea, comenta, és fer un jazz alegre i festiu com el de les seves arrels, i “donar-li el toc” de l’Stromboli Jazz Band.
“Som una rara avis del gènere”, manifesta Raül Cid. “Molta gent el concepte que té del jazz és de música de sala d’espera o d’ascensor”, mentre que la idea que porta la banda és fer música que engresqui i que sigui accessible a tots els públics. “És una música que t’entra pels peus i t’arriba al cor i a l’esperit, encara que no l’hagis sentit mai”.
L’Stromboli Jazz Band ha participat en festivals i actes públics i privats de tota mena, com el Festival Creart de Tarragona, el Cicle de Música als Castells de Catalunya, el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, les Nits als Museus, i els Festivals de Blues de Reus i Tarragona. També al 47è Festival de Jazz (Heinekenjazzaldia) de San Sebastián.
Un acte destacat de la banda fora d’Espanya va ser la seva participació en la IV edició del Festival de Jazz Tradicional de Gliwice, a Polònia. Respecte a com va sorgir aquesta oportunitat, Raül diu que estaven buscant representació de Catalunya. De fet, el director del festival de Polònia va venir a tocar amb el seu grup a Tarragona, van pujar a l’escenari amb l’Stromboli i “va haver-hi molt bona connexió“. Finalment, van decidir que convidarien tots cinc a tocar en el festival.
L’Stromboli Jazz Band ha presentat fins ara tres discos: Smile, l’any 2013, Be Happy, el 2017 i Dream, el 2022. Tots tres s’uneixen en una frase que representa la filosofia positiva del grup: ‘Somriu, sigues feliç i somia‘. Cada disc es va decidir gravar amb un estudi i dissenyador gràfic diferent, perquè així cadascun tingués la seva personalitat. Segons explica Raül, les gravacions es fan en fals directe, és a dir, tocant tots els instruments a l’hora i agregant-li després la veu.
Una part indispensable de les presentacions del grup és el públic i la interacció amb aquest. “Sense públic no seríem res”, comenta Raül, mentre recorda les dificultats i els canvis que van travessar durant la pandèmia. El músic subratlla que “la intenció és que la gent surti dels concerts més contenta del que ha vingut”, i és el que s’alegra de veure en els shows. El repertori, a més, el fan sobre la marxa, segons les seves mateixes reaccions.
L’Stromboli arriba al Cantanhede ’24 perquè els conviden personalment a participar. De fet, el festival es considera com a ‘internacional’ per la participació d’un grup del nostre país. La banda és conscient que l’expectació és més alta, i s’ha après la lliçó per adaptar-se als gustos i preferències del públic portuguès.
En un món en què cadascú lluita per tenir el seu espai, Raül explica que “fa anys vivia de la música i ara sobrevisc. Viure del que t’agrada és difícil”. Amb això, la idea a futur és innovar amb el repertori i crear sinergies amb altres disciplines artístiques, ja siguin visuals, de dansa, d’arts gràfiques; a més de continuar creixent i millorar com a músics i com a grup. Com a pròximes actuacions, menciona que seran presents a la celebració dels 30 anys dels Premis Ona Mediterrània.
“Des de la banda valorem que la gent aposti per la música en directe i de proximitat”, finalitza Raül amb bons ànims, definint l’Stromboli Jazz Band com a “polivalents, versàtils i flexibles”.
