El govern de Rubén Viñuales ha aconseguit aprovar els seus primers pressupostos amb una àmplia majoria. Als vots de Junts i els comuns, que van facilitar les ordenances fiscals, també s’hi ha afegit el ‘sí’ d’Esquerra. En total, 20 de 27 consellers d’un plenari que s’ha celebrat de manera excepcional a la Diputació de Tarragona per les obres a la seu de la Plaça de la Font.
Els comptes de 2024 inclouran un increment de 12,8 milions d’euros, arribant als 263 milions totals. A més, el pressupost planteja una inversió rècord a la ciutat i superarà per primera vegada a la història la xifra dels 20 milions.
La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha agraït en primera instància l’ajuda de juntaires i comuns per aprovar unes ordenances fiscals “que han fet possible aquest pressupost”. Alhora també ha agraït que els republicans s’hagin obert a negociar uns comptes que ha definit “de ciutat i compromís”. Per la seva banda, la socialista Sandra Ramos ha destacat el consens i ha assegurat que es tracta d’un pressupost que agrada també als qui “han votat en contra”.
Més habitatge social pels comuns
Entre els grups que hi han votat a favor, els comuns han assenyalat que “transformen la manera de fer a la casa” i s’han mostrat satisfets perquè no s’hagi retallat en serveis socials, cultura o educació.
Jordi Collado ha subratllat la incorporació de propostes com la protecció de l’anella verda, la idea de la reserva marina, la climatització de les escoles o el compromís per implementar el pla d’usos de la Part Alta. A més, també ha valorat positivament la presència de demandes com l’increment de la partida en habitatge social. Tot i això, ha remarcat que no els agraden els 14 milions de crèdit, que els obligarà a “perseguir el govern perquè s’executin les inversions”.
El 95% de les propostes de Junts
Per la seva part, els juntaires han recalcat que s’ha de posar en valor l’aprovació del pressupost abans del novembre -poc habitual en els últims anys- i la consecució d’una “majoria inèdita” en els darrers cursos.
Jordi Sendra ha accentuat la presència d’un 95% de les seves propostes en els pressupostos. Entre elles destaquen l’oficina del català, la lluita contra els coloms, l’aposta pel patrimoni, la inversió a la Móra o la baixada de sous dels polítics.
“Vot responsable” d’Esquerra
L’últim integrant d’aquest pacte a quatre, Esquerra, ha tret pit de la posició “responsable” del seu grup com a principal partit de l’oposició. La portaveu Maria Roig ha recordat que és fals el mantra que diu que la seva formació s’enroca en el no. “Només ens enroquem en allò que no és just” ha afirmat en referència a les ordenances fiscals.
Els republicans han destacat la inversió aconseguida de 4,2 milions en “polítiques socials” com els centres cívics, la vianalització de l’espai públic, l’habitatge o la darrera incorporació del compromís pels carrils bici.
PP i VOX, els únics grups en contra
A l’altre costat s’han situat PP i VOX, que no han donat el seu suport als pressupostos de Mascaró. Els populars han lamentat que es perdés “una oportunitat d’or per uns pressupostos ambiciosos” i considera que els comptes no “ataquen un dels mals estructurals: la despesa”. En aquest sentit, Maria Mercè Martorell ha definit el capitol 1, el de despesa de personal, com a “desproporcionat”. A més, ha criticat amb vehemència el préstec de 14 milions, “quan hi ha 20 milions d’euros sense executar”.
Per la seva part, els voxaires creuen que la proposta dels socialistes se sustenta “en l’augment de la càrrega fiscal, els préstecs i la venda de patrimoni” i també han rebutjat els comptes. Alhora, el seu portaveu ha criticat l’increment de partides com igualtat i el fons de cooperació, unes paraules que no han agradat a la socialista Sandra Ramos, que ha defensat el perfil d’esquerres del seu govern en aquestes pujades.
Una de les curiositats del ple ha sigut la cascada d’agraïments cap a la consellera Mascaró, inclús per part de grups que havien votat que ‘no’. Un perfil que sembla haver entrat amb bon peu a l’Ajuntament i entre els grups de l’oposició, amb qui ha sabut bastir ponts de diàleg.
