El Port de Tarragona ha homenatjat avui a Antoni Pujol Niubó, president de l’Autoritat Portuària durant més de vuit anys. En l’acte celebrat a la 4a planta de la Seu Institucional del Port de Tarragona, hi ha estat present l’actual president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta; el director general, Ramon Ignacio Garcia; Antoni Pujol i els seus familiars més propers. Arquitecte de professió, Pujol va ser l’artífex de la Zona d’Activitats Logístiques de Vila-seca que en aquest moments s’està construint.
Antoni Pujol, nascut a Tarragona el 4 d’abril de 1942, és un arquitecte amb una destacada trajectòria. Va obtenir el títol d’Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, especialitzant-se en Urbanisme, l’any 1966.
Durant el seu mandat com a president del Port de Tarragona, entre els anys 1987 i 1995, Antoni Pujol va liderar una sèrie d’iniciatives que van transformar radicalment el paisatge portuari i van consolidar el seu rol com un dels motors econòmics més importants de Catalunya i de l’Estat. La seva visió innovadora i la seva determinació en la millora de les infraestructures portuàries van deixar un llegat fonamental per al desenvolupament de la zona.
Un dels primers projectes de Pujol va ser l’estudi exhaustiu de la façana marítima i del ferrocarril al pas per Tarragona, realitzat el 1989. Aquest estudi va servir com a base per a futures expansions i millores, sent un punt de partida crucial per a la modernització del port.
Amb l’entrada en vigor de la nova Llei de Ports el 1992, Pujol va aprofitar l’oportunitat per expandir els límits del Port, adquirint 150 hectàrees de terreny estratègicament situats a Vila-seca. Aquesta adquisició no només va ampliar les capacitats logístiques del Port, sinó que també va obrir les portes a nous projectes de desenvolupament econòmic per a la regió com és la construcció de la Zona d’Activitats Logístiques.
Un dels seus projectes més destacats de l’arquitecte tarragoní va ser la redacció del Pla d’utilització dels espais portuaris l’any 1992, convertint el Port de Tarragona en el primer a tenir un pla d’aquest tipus a l’Estat. Aquest document va servir com a model per a altres ports espanyols, establint un referent en la gestió sostenible dels recursos portuaris i la planificació urbana associada.
Visió Port-Ciutat
Antoni Pujol va apostar per la integració del Port amb la ciutat, mantenint i habilitant els edificis del Moll de Costa per a diverses activitats ciutadanes com exposicions i congressos, fent del port un espai obert i accessible per a tota la ciutadania.
La seva visió de futur va culminar amb la creació del Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona, consolidant el port com un referent en investigació i formació en l’àmbit marítim.
Una altra iniciativa rellevant va ser la creació del nou Port Esportiu fora de l’abric del Port, en col·laboració amb el Nàutic, fomentant així el turisme nàutic i esportiu a la regió.
Noves infraestructures
Pel que fa a les infraestructures, Pujol va impulsar les obres del nou moll de contenidors (conegut com a moll d’Andalusia) i del moll de Galícia per al tràfic de vehicles nous, a més d’establir una connexió ferroviària d’aquesta zona. Aquestes millores van augmentar significativament la capacitat operativa del port i la seva eficiència logística.
Finalment, va acollir l’empresa Fruport al moll de Reus, una decisió estratègica, ja que va moure un dels tràfics amb més activitat del Port, els sòlids a lloure, a una zona més allunyada de la ciutat, i ha situat el Port de Tarragona entre els líders en tràfic de fruita tropical.
Arquitecte reconegut
Pujol va ser responsable de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona entre 1974 i 1978. A més, va ser membre de diverses organitzacions com la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, l’Institut d’Estudis Catalans i Icomos (International Council on Monuments and Sites).
Pujol també va escriure sobre arquitectura, publicant el llibre “L’origine de l’architecture moderne à Marrakech. Inventaire de l’architecture coloniale et de l’art déco (1920-1960)” el 2018. La seva contribució a l’arquitectura i la preservació del patrimoni són notables.
