La Conca de Barberà ha fet un pas endavant per adaptar el territori al canvi climàtic i reforçar la prevenció d’incendis forestals. El Consell Comarcal, a través de Concactiva, ha impulsat La Pleta, la primera escola de pastors del Camp de Tarragona i la segona de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar la ramaderia extensiva i evitar que aquest ofici es perdi a les comarques tarragonines.
El projecte neix en un context en què els boscos cada vegada acumulen més vegetació i són més vulnerables als grans incendis. En aquest escenari, els ramats d’ovelles, cabres o vaques tornen a tenir un paper clau: mantenen net el sotabosc de manera natural i ajuden a crear paisatges més resilients.
La Pleta és un centre de formació en ramaderia extensiva i paisatge, amb classes teòriques i pràctiques. El curs està coordinat pel pastor i monitor d’ensinistrament de gossos Armand Flaujat, natural de Puigcerdà i establert des de fa uns anys a les comarques de Tarragona. Des de la seva experiència al Pirineu i al sud del país, Flaujat destaca a 3Cat que el pasturatge al Camp de Tarragona té característiques pròpies: “Aquí tot és diferent. El menjar, l’alimentació del bestiar, el comportament, el terreny... És una manera diferent de treballar que no es coneix”.
Un curs gratuït per formar pastors al territori
El curs s’imparteix a Montblanc en la seva part teòrica i en finques properes pel que fa a la formació pràctica. Està obert a tothom, però s’adreça especialment a persones del Camp de Tarragona que vulguin treballar en aquest àmbit i contribuir a crear una borsa de pastors i pastores al territori.
Segons Carles Heredia, tècnic de Concactiva a La Pleta, el Camp de Tarragona, les muntanyes de Prades i les zones d’interior són espais especialment vulnerables davant el canvi climàtic. Per això, defensa que és imprescindible impulsar iniciatives de ramaderia extensiva i garantir la presència de pastors.
La formació té 210 hores lectives i és gratuïta gràcies a la participació de la Cambra de Comerç de Reus i al finançament del programa Talento Joven. La previsió és que el curs es faci cada any per aquestes dates i que també pugui oferir allotjament als alumnes que vinguin de fora, tal com avança 3Cat.
Més enllà de l’escola: formatges i suport als ramaders
La Pleta no vol ser només un centre de formació. Concactiva treballa perquè el projecte es converteixi en una eina de suport real a la ramaderia extensiva i ajudi a fer viables les explotacions del territori.
Una de les principals iniciatives previstes és l’obertura, aquest mateix any, d’un obrador de formatges compartit. La idea és que els pastors i pastores de la zona puguin elaborar productes làctics propis, com formatges, iogurts o quefirs, reduint costos de producció i intermediaris.
El projecte també inclou la millora i ampliació de l’escorxador de Santa Coloma de Queralt, pensat per donar servei als petits ramaders. D’aquesta manera, La Pleta aspira a convertir-se en un model circular de suport a la ramaderia extensiva, des de la formació fins a la transformació i comercialització del producte.
Joves que volen viure del camp
La majoria d’alumnes del curs són joves amb interès per treballar al camp i dedicar-se a la ramaderia. Alguns provenen d’entorns urbans i d’altres ja tenen contacte directe amb el món rural.
És el cas d’Ainhoa Royo, de 22 anys, que ja treballa en una finca ramadera i s’ha apuntat al curs per millorar la comunicació amb la seva gossa Wendy. Explica que la formació posa molt el focus en l’ensinistrament de gossos, una eina essencial per al pasturatge.
També hi participen els germans Clàudia i Roger Esplugas Gallardo, de 21 i 23 anys, de Montblanc. Tots dos han cursat estudis agraris i volen especialitzar-se en ramaderia i pasturatge. Roger admet que la duresa de la feina no el preocupa tant com la seva viabilitat econòmica: “El que em fa por és gestionar-ho econòmicament”. Per a la seva germana Clàudia, en canvi, ser pastora és també una manera de comprometre’s amb el territori.
Un altre perfil és el de Maria del Mar Naranjo, que ve de família ramadera. A casa tenen una seixantena d’ovelles i s’ha inscrit al curs per aprofundir en el pasturatge amb la voluntat d’ampliar el ramat.
Pastors cada cop més necessaris
La demanda de pastors creix a mesura que els municipis busquen fórmules naturals per prevenir incendis i mantenir el paisatge. La silvopastura permet que els ramats mengin el sotabosc i redueixin la càrrega vegetal, una tasca cada vegada més valorada en un context d’emergència climàtica.
Municipis com Cunit o Salou ja han impulsat projectes de silvopastura, que també s’han convertit en iniciatives educatives per apropar als escolars la importància de cuidar el territori.
