La distribució del greix corporal, especialment quan s’acumula a la zona abdominal, és clau per determinar el risc de patir malalties metabòliques i cardiovasculars. No obstant això, no tot el greix localitzat a l’abdomen presenta igual impacte: mentre que el greix subcutani, situat sota la pell, té un risc menor, el greix visceral, que es troba més profundament i envolta òrgans vitals, està molt més associat a problemes de salut. Per això, identificar quin tipus predomina en cada persona resulta fonamental per avaluar correctament aquest risc i orientar les estratègies clíniques.
L’ecografia abdominal com a alternativa accessible
Actualment, l’avaluació clínica del risc vinculat al greix abdominal es fa habitualment mitjançant la mesura del perímetre de cintura. Aquesta tècnica és senzilla, però limitada perquè no diferencia entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge avançades com la ressonància magnètica (RM) o la tomografia computada ofereixen dades precises, però tenen un cost elevat i no són fàcilment accessibles als centres d’atenció primària.
Davant aquesta situació, un equip liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha explorat si l’ecografia abdominal, una tècnica més econòmica i disponible a molts hospitals i centres sanitaris, pot ser una opció vàlida per mesurar el greix visceral. En paraules de Claudia Jiménez -ten Hoevel, coautora de l’estudi: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”.
Mètode: comparació entre ecografia i ressonància magnètica
L’estudi va comptar amb una mostra de 113 adults amb obesitat abdominal residents a Reus i els seus voltants. A cadascun se li van realitzar tant una ressonància magnètica com una ecografia abdominal en un període curt —entre tres i quatre dies— per garantir que les mesures fossin comparables.
Eficàcia comprovada però amb limitacions específiques
Els resultats publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism indiquen que les mesures obtingudes mitjançant ecografies concorden força bé amb les registrades per ressonància magnètica pel que fa al volum del greix visceral. No obstant això, s’han detectat limitacions en quantificar el greix subcutani mitjançant ecografia —un aspecte ja observat en estudis anteriors.
Aquest fet queda reflectit en les paraules d’Anna Pedret, també investigadora implicada: “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic.” Aquesta potencialitat es reforça pel fet que aquesta tècnica és fàcil d’utilitzar pels professionals formats i està disponible àmpliament als centres sanitaris catalans.
Lligam entre greix visceral elevat i trastorns metabòlics futurs
A més d’avaluar la validesa metodològica, l’anàlisi ha aprofundit en si els nivells detectats de greix visceral poden predir alteracions metabòliques futures. Els resultats apunten cap a una correlació significativa entre quantitats altes de greix visceral mesurades via ecografia i condicions com:
- Prediabetis: estat caracteritzat per nivells elevats però encara no diagnòstics definitius de diabetis tipus 2.
- Síndrome metabòlica: conjunt complex de factors que incrementen el risc cardiovascular.
L’estudi especifica llindars concrets: un gruix igual o superior a 7,35 centímetres s’associa amb major risc de prediabetis; mentre que des dels 5,77 centímetres, augmenta significativament la probabilitat d’emmalaltir per síndrome metabòlica. Aquestes xifres evidencien com l’ecografia pot convertir-se en una eina essencial dins dels protocols clínics habituals.
Aposta pel futur: integració clínica ampliada
Totes aquestes conclusions han motivat al grup investigador Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) a continuar impulsant aquest mètode com una solució ràpida, econòmica i pràctica dins dels serveis sanitaris públics.
Ara mateix estan ampliant els estudis cap altres col·lectius poblacionals —especialment persones entre 60 i 74 anys— analitzant també relacions entre distribució del greix abdominal amb funcions cognitives o sarcopènia. Aquells interessats a participar poden posar-se en contacte directament enviant un correu electrònic a estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.
