El Museu Víctor Balaguer, un dels espais patrimonials més emblemàtics de Vilanova i la Geltrú, ha posat en marxa un ambiciós projecte de renovació museogràfica i museològica que transformarà de dalt a baix dues de les seves sales històriques: la Sala Silvela i l’actual Sala Egípcia. La reforma, que compta amb finançament europeu i el suport d’universitats i especialistes, vol actualitzar els continguts científics, millorar la presentació de les col·leccions i incorporar nous criteris ètics i de contextualització històrica. Tot plegat, amb un objectiu clar: revisar d’on provenen les peces, com es van reunir i quin sentit tenen avui.
El projecte parteix d’un procés de revisió profunda del passat colonial que marca bona part de les col·leccions del museu. L’equip treballa per assumir la complexitat d’un fons ric però heterogeni i vol “transformar la mirada” amb què s’han interpretat les peces fins ara, tal com recalca la direcció del centre.
Noves distribucions i nous discursos
Un dels canvis més destacats serà la reordenació de les col·leccions. La Sala Silvela passarà a reunir la col·lecció egípcia, les peces americanes i les asiàtiques (filipines, xineses i japoneses), així com el conjunt d’arqueologia clàssica. Paral·lelament, la Sala Egípcia —rebatejada com a Sala d’Arts Decoratives— es convertirà en l’espai de la ceràmica, el vidre i altres objectes decoratius.
La reforma busca equilibrar la preservació de l’atmosfera fundacional del segle XIX amb criteris actuals que prioritzin la claredat narrativa i una contextualització històrica rigorosa i crítica.
Descolonització i revisió crítica del llegat
El museu s’alinea amb els debats internacionals sobre la descolonització, entesa com un procés que va més enllà de reordenar peces. Inclou revisar el llenguatge, incorporar les veus de les comunitats d’origen, documentar la procedència dels objectes i reconèixer figures vinculades a episodis com el tràfic de persones esclavitzades.
Part d’aquesta feina ja es va iniciar amb la reobertura del museu el juliol del 2024, després de dos anys d’obres. Des de llavors, s’han introduït nous textos contextuals, s’han identificat terminologies obsoletes i s’han retirat peces sensibles.
La directora Mireia Rosich subratlla que “hi ha moltes col·leccions del museu que son susceptibles d'aquesta revisió, en la línia del debat generat sobre el colonialisme i els temes colonials”. Recorda que el centre ha treballat amb una comissió d’experts i que “la reforma de les sales no serà només un canvi d'estructura sinó també de continguts, atenent aquest debat obert que com a museu púbic no podem defugir”.
Entre les col·laboracions més rellevants hi ha la del grup de recerca “Trafricants”, que ha aportat una nova lectura de la col·lecció filipina amb la participació de col·lectius de la diàspora.
La Nessi, un símbol que també revisa el seu espai
Un dels canvis més sensibles afecta la Nessi, una peça icònica del museu. La seva futura presentació respondrà a un enfocament ètic més exigent, especialment pel fet que es tracta de restes humanes. Rosich apunta que “li haurem de fer un entorn diferent. Que el públic pugui triar si veure el cos o no, i que abans d'entrar pugui llegir algunes reflexions a nivell ètic. La nostra intenció es ubicar-la en un entorn més respectuós i de més intimitat”.
Desmuntatge imminent i nova exposició temporal
En les pròximes setmanes s’iniciarà el desmuntatge de les sales actuals. Les col·leccions es traslladaran provisionalment a l’espai d’exposicions temporals, que acollirà el conjunt fins que finalitzin les obres. Aquest espai renovat estarà a punt a mitjans de gener.
La producció museogràfica, la instal·lació de vitrines i el nou sistema d’il·luminació s’executaran entre finals del 2025 i la primavera del 2026, mentre que la resta del projecte continuarà en fases posteriors.
La reforma és possible gràcies al finançament dels fons Next Generation EU, que aporten prop de 250.000 euros, i al suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
La regidora de Patrimoni Cultural, Eva Bolaño, remarca l’aposta municipal per preservar el llegat de Balaguer: “En l'últim any hem fet passes importants. El primer va la reobertura de la Biblioteca Museu el juliol passat, després de dos anys d'obres de condicionament i millora. El segon, ara fa dues setmanes, amb l'inici de les obres de reforma de la Casa de Santa Teresa i del seu jardí. I avui, presentant dos nous projectes.”
Restauració de la cúpula, un altre objectiu prioritari
Paral·lelament, el museu iniciarà els treballs de restauració de la cúpula, tant a l’interior com a l’exterior. L’actuació vol aturar filtracions, renovar el revestiment exterior i reparar les finestres de la llanterna, deteriorades pel pas del temps.
La gerent de l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural, Maria Alias, detalla que “amb aquesta actuació el que volem és resoldre els problemes de filtracions, realitzar un nou revestiment exterior, actuar sobre les finestres de la llanterna... així com en els revestiments interiors”.
Aquesta intervenció té un pressupost de 190.590,60 euros, i compta amb una subvenció del 70% de la Generalitat. Les obres duraran uns quatre mesos.
Un conjunt de reformes que redefiniran el museu
Entre la transformació de les sales, la restauració de la cúpula i les obres de la Casa Santa Teresa, el Museu Víctor Balaguer inicia una nova etapa. Una etapa que vol aprofundir en la recerca, el rigor, la transparència i el respecte per les cultures d’origen, i que aspira a convertir el museu en un espai més crític, més obert i més connectat amb els debats del segle XXI.
