Vilanova i la Geltrú es troba en transformació. Licitacions, canvis d'avingudes, pla d'usos... Preguntem a l'alcalde com està la ciutat, com la veu després de dos anys i mig i com creu que estarà en el futur. Parlem de la brossa, del turisme, de l'habitatge i del nou hospital, entre altres coses.
Som al darrer any complet del mandat. Com valora els anteriors?
En faig una valoració moderada i positiva. Veníem d'una situació financera difícil que estem revertint, ja que acabarem el mandat havent revertit la situació financera de dèficit que ens havíem trobat, i augmentant serveis. Això no és fàcil. Hem renovat els contractes que teníem caducats i precaris a la ciutat com són la neteja viària, l'enllumenat o la jardineria. Tot això ja són contractes en funcionament i actualitzats. Després, també crec que hem aconseguit que no es vegi l'Ajuntament com un problema permanent, que crec que és el que passava l'anterior legislatura. Això ho hem pogut revertir amb mesures, però també amb actitud. Hem volgut tenir una actitud molt propera, dialogant, amb molta humilitat, dient sempre la veritat i dient fins on podíem arribar, i complint amb els compromisos que havíem adquirit en temes de mobilitat, de brossa o de neteja. El fet que no es vegi l'Ajuntament com un dels principals problemes vol dir que les coses s'han fet relativament bé.
L'any passat la licitació de la brossa era el gran maldecap i ara és una realitat. Al gener comentava que ja s'estaven contractant les 20 persones per a la neteja viària. Ja s'ha notat aquesta millora als carrers de la ciutat?
Veníem d'una situació molt precària, però també és veritat que en els pròxims mesos es veurà encara més aquesta millora, a mesura que s'anirà implementant el conjunt d’accions vinculades a aquest contracte. Això vol dir la renovació total de tots els contenidors, estem parlant d'uns 3.000 contenidors que, si tot va bé, el mes que ve podríem començar ja a substituir-los. S'han hagut de demanar a l'empresa que els construeix, igual que els camions, que seran tots nous. Esperem que abans de l'estiu tinguem ja el 90% del nou contracte a ple funcionament.
Una de les transformacions que ha patit la ciutat és la de l’avinguda Vilafranca. Com ha afectat?
L'Avinguda Vilafranca era una mesura que estava molt sol·licitada pels veïns. Aquells veïns han hagut de suportar durant molts anys un trànsit rodat important, perquè hi havia una fàbrica on passaven camions portant ciment i grava. Ara que ja no existeix la fàbrica, i que ja no és una carretera sinó que s'ha d'incorporar al nucli urbà, enteníem que una bona mesura era pacificar aquell carrer. Era un carrer on els cotxes agafaven moltíssima velocitat, gairebé com una pista. El que hem fet és minimitzar el pas dels vehicles, fer que hagin d'anar a una velocitat reduïda i, sobretot, garantir la seguretat dels vianants.
El Pla Especial d’Usos. Pot explicar-nos per què és necessari per a la ciutat i perquè s’aplicarà?
Nosaltres volem un model de ciutat en el qual hi hagi diversificació de l'activitat econòmica. El que no volem és que el centre de Vilanova s'acabi convertint exclusivament en determinats tipus d'activitat, que només hi hagi bars, cafeteries i basars. Entenem que aquest no és el model de ciutat que nosaltres volem. Volem preservar el comerç local, i una manera de preservar-lo és limitar la resta d'activitats. És un tema molt treballat amb les entitats, amb el gremi de restauració i d'hostaleria, que estan a favor d'aquesta mesura perquè tampoc volen que Vilanova i la Geltrú es converteixi només en bars i restaurants. Hi ha qui hi està en contra perquè vol fer negoci amb els locals, però tots hem de fer un esforç per mantenir la identitat pròpia de la ciutat. Nosaltres busquem una ciutat cohesionada, on no hi hagi barris de primera i de segona, amb comerç de proximitat i una oferta gastronòmica important.
"Hem de fer un esforç per mantenir la identitat pròpia de Vilanova i la Geltrú"
Alcalde, fa just un any ens parlava de l'avanç del POUM per dibuixar una Vilanova d'uns 85.000 habitants. En quina fase es troba tot plegat?
L'avanç del POUM es va aprovar amb el suport de 23 dels 25 regidors i regidores, per tant, hi ha un consens ampli pel que fa a l'avanç. El que s'ha fet ara és un concurs per adjudicar l'equip redactor del nou POUM, per tant, estem en fase d'adjudicar qui serà l'equip que començarà a treballar en el planejament urbanístic.
Com està la promoció de pisos de la rambla Sant Jordi? Es desencallen els pisos de la Generalitat?
El que ha de passar és que la Generalitat els arregli, hi inverteixi i els posi al mercat públic d'habitatge. És el que demanem i exigim des que la Generalitat els va comprar. Sabem que en el pressupost hi ha partides específiques per poder començar l'arranjament d'aquests habitatges, perquè costarà uns quants milions d'euros, però la veritat és que no s'entén que hagi trigat tant. En una situació d'emergència residencial, no és lògic que tinguem 107 pisos des del desembre de 2023 que no s'han pogut posar a disposició de la ciutadania. Si s'aproven els pressupostos de la Generalitat serà molt més fàcil.
Amb Mas Roquer, què ha de passar? Quina és la situació actual?
Mas Roquer s'acabarà integrant a la ciutat, deixarà de ser una urbanització periurbana i sense serveis. El 98% dels propietaris i propietàries han signat un document assegurant que volen tirar endavant aquesta urbanització, perquè al final ells també hauran d'assumir costos importants. Ara estem treballant a definir com serà i com quedarà la urbanització. Els terminis són lents, perquè l'urbanisme és lent, i l'execució pot anar-se'n a tres o quatre anys perfectament.
Quan es presentarà el pla funcional del nou hospital?
El pla funcional ja s'està acabant de redactar. Nosaltres acabarem de tancar amb la Generalitat i amb els serveis de territori d'urbanisme la millor ubicació per a aquest nou hospital, que ja la tenim bastant clara. Serà més fàcil poder disposar d'aquests terrenys per posar-los a disposició del CatSalut. Això és un procés que ja no té aturador. Acabat el pla funcional, la Generalitat començarà a elaborar el projecte executiu. Paral·lelament, nosaltres anirem fent tota la modificació urbanística. Hi haurà un nou hospital important que serà una realitat en els propers anys, segur.
"Ja tenim bastant clara la millor ubicació possible pel nou hospital"
La taxa turística. Què ha de passar a Vilanova?
Bé, nosaltres ara mateix no tenim sobre la taula aplicar la taxa turística a Vilanova, bàsicament perquè tenim molt pocs hotels i, per tant, no podem incrementar els costos en un municipi on el turisme no és cap problema. Jo puc entendre que hi hagi municipis on l'excés de turisme multipliqui la despesa pública en neteja, seguretat o aigua, i que els turistes hagin d'aportar-hi, però en el cas de Vilanova, no. Hem de ser coherents amb el model de ciutat que tenim.
Què li espera al municipi enguany, d’activitats? L’Arena 1000, el Tour…?
El que ens espera és mantenir les activitats que ens posicionen i que van d'acord amb el model de ciutat que nosaltres defensem: amb un turisme familiar i esportiu. En aquest sentit, continuarem mantenint totes aquestes activitats i estem molt contents de fer-ho.
I un tema d'actualitat. Com afronta Vilanova les obres de Rodalies dels túnels del Garraf? Què li diu la ciutadania?
Vaig estar en una reunió amb el Departament de Territori i ens va comunicar les mesures per intentar minimitzar un impacte que serà important, perquè al final tallen una de les dues vies i això tindrà un impacte important. El més rellevant crec jo també és que, quan acabin aquestes obres, es pugui recuperar ja la normalitat plenament a Rodalies i que funcionin com sempre havia funcionat a la perfecció, i que la ciutadania hagi de deixar de patir aquest desgast personal i emocional que suposa aquesta crisi.
