Les províncies van implantar-se a Espanya l'any 1833 i encara ara són la base del nostre sistema polític i administratiu. A Catalunya, a més, el 1936 es va incorporar la nova divisió territorial de les comarques, que ha patit diverses modificacions en aquests 90 anys. Ara bé, cada cop són més les veus que assenyalen que aquest model territorial està caduc i reclamen aprofundir en el model de vegueries.
Una de les més actives és la de l'alcalde de Cunit, Jaume Casañas (Impulsem-Junts), que ha iniciat una campanya perquè el seu municipi passi del Baix Penedès al Garraf i de la província de Tarragona a la de Barcelona. "Els reptes de futur de Cunit encaixen millor en una escala comarcal com la del Garraf i una provincial com la de Barcelona", explicava en una entrevista al Diari La Ciutat fa set mesos. Paral·lelament, el batlle cunitenc aposta també per una governança regional que canviï completament el model de país: "Catalunya és un país més centralista que l’Estat espanyol. El que passa al Penedès ho ha de decidir la gent del Penedès i no des d’un despatx de Barcelona".
A les aspiracions de Cunit s'han sumat recentment les paraules de l'alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Ramon Ferré (PSC), que veu amb bons ulls la incorporació de la comarca a la província de Barcelona. En una entrevista en aquest mitjà, descarta la integració de Cunit dins del Garraf, però assenyala les especificitats que té el Baix Penedès, la comarca que més creix a Catalunya i la que té un índex d'atur més alt. "El Baix Penedès és l’única comarca que està en una vegueria i té una província diferent de la resta. Hi ha un problema d’encaix territorial", apunta.
A més, explica que el model sanitari s'està desplegant a través de les vegueries i no de les províncies. "En el model sanitari s’està fent un mapa més basat en les vegueries que en les províncies. Si apostem per un model de vegueries, el lògic és consolidar-lo i fer-lo viable. Si això implica canviar de província, s’haurà de fer", afirma contundent. En aquest sentit, considera que en els últims anys el pes de Tarragona a la comarca ha anat minvant, mentre que la connexió amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'ha enfortit. "En els últims anys tot ha anat canviat molt i hi ha molta influència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Pràcticament a Tarragona només anem a nivell burocràtic i de tant en tant als hospitals. Quan es construeixi l’hospital de Vilanova, sembla que el Baix Penedès ja no haurem d’anar a Tarragona", relata.
El cas el Baix Penedès és estrany, però no és únic a Catalunya. Un dels més similars és el del Solsonès, que està a la província de Lleida, però comparteix la vegueria de la Catalunya Central amb comarques de Barcelona. Preguntats per La Ciutat, fonts del seu Consell Comarcal afirmen que no han detectat "mai" que aquestes circumstàncies presentin una problemàtica "ni que hi hagi un debat en aquest sentit".
El Baix Penedès mira a Barcelona?
Amb relació a les paraules de Ferré, Casañas "coincideix" amb el fet que l'encaix del Baix Penedès és dins de la província de Barcelona. "Les dinàmiques actuals de la comarca ens porten cap aquella direcció i les decisions que es prenen a Barcelona ens afecten a nosaltres. Si no estem on es prenen les decisions, no podrem defensar els nostres interessos", esmenta. Tot i això, discrepa amb Ferré sobre l'encaix comarcal de Cunit i manté la seva proposta de celebrar un referèndum el pròxim mandat per marxar al Garraf: "Cunit és un municipi que té uns lligams molt més forts amb el Garraf que amb el Baix Penedès. El Vendrell mai ha sigut la capital de Cunit. Després de 100 anys, la gent té dret a decidir a quina comarca vol estar".
El Diari La Ciutat també s'ha posat en contacte amb la Diputació de Tarragona, que no ha volgut valorar les paraules de l'alcalde de Calafell. Amb tot, en una entrevista de novembre de 2025 la seva presidenta, Noemí Llauradó (ERC), creia que Cunit i el Baix Penedès havien de continuar dins de la província. "No veig clar que es plantegi un canvi a Cunit perquè la tradició i vinculació del Baix Penedès ha estat amb la nostra demarcació. Fer canvis administratius quan hi ha vincles naturals a vegades és forçat i té un impacte complex per a la ciutadania", explicava.
A més, ressaltava que el Baix Penedès "havia estat abandonat per moltes administracions", però que la Diputació no era la principal institució que els havia oblidat. "Tenim entre cella i cella que ha d’haver-hi un equilibri territorial en tota la nostra acció, ja sigui amb els serveis o els recursos econòmics. Tenim al cap la comarca", assegurava. Sense anar més lluny, fa dues setmanes que la Diputació va constituir una comissió bilateral amb el Consell Comarcal per abordar les seves necessitats i "donar la rellevància que mereix el Baix Penedès". Serà suficient o les dinàmiques territorials els acabaran arrossegant a Barcelona?