Calafell es troba immers en el mandat de les transformacions. A la històrica inversió en renovació de carrers s'hi ha de sumar l'arribada de la primera promoció d'habitatge social des del 1982, la residència d'avis i els 20 milions del Pla de Barris a Cal Bolavà. En parlem amb l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, que també opina sobre el futur del Baix Penedès i la vegueria.
Entrem a l’últim any de mandat. Què queda per fer?
Queda molt per fer. Aquí no t’acabes mai la feina. Hi ha projectes que s’acaben com l’habitatge de lloguer assequible que estem a punt d’adjudicar o la residència d’avis, on s’està posant el mobiliari i a finals d’any la podrem obrir. Són obres importantíssimes, de mandat i dedicades a les persones. La residència està pensada en un model més nòrdic que permet major llibertat a les persones que hi ha dins.
Per a construir l’habitatge es va haver d’implicar l’Ajuntament amb un aval.
Hi va haver una cessió d’un solar en què l’empresa Rubau va demanar un préstec d’11 milions d’euros i hi ha 3 milions d’euros més que es van aconseguir a través dels Next Generation. No era fàcil que en aquell moment una empresa apostés per fer aquest tipus d’habitatges. Darrere hi va haver un aval de l’ajuntament perquè fos possible i hem fet un esforç important. No ens suposa pagar cap préstec ni interessos, però sí que ens computa a nivell d’endeutament. Ens penalitza perquè l’empresa municipal necessita fer inversions per posar-se al dia i apostem per la línia de crèdit. Els bancs tenen més dificultat de donar-nos aquestes autoritzacions per l’aval. Un cop acabada l’obra, veurem si pot ser la mateixa obra la que l'avali i no l’ajuntament. Ho estem parlant amb l’institut de finances.
La Generalitat pot ajudar?
Han de poder ajudar. L’Institut Català de Finances penja de la Generalitat. A més, en la convocatòria dels 50.000 habitatges no es demana als ajuntaments que avalin, només que cedeixin els solars. Nosaltres ens vam anticipar perquè veiem que la Generalitat no feia política d’habitatge. El president Illa ha fet una aposta decidida per l’habitatge i ara hi ha unes condicions diferents. Els demanem que assumeixin aquestes iniciatives pioneres perquè no siguin una càrrega pels ajuntaments.
S’ha modificat el POUM per incentivar la construcció d’habitatge, sobretot al nucli antic. Costa que les empreses vulguin construir?
No només pel nucli antic, ha sigut per tot el municipi. Fa molt anys que no veiem grues. Sobretot per la implementació del codi tècnic que ha fet pujar el preu de la construcció. Les lleis de l’Estat obliguen a construir d’una manera determinada que ho ha encarit tot. A més, hi ha mesures incoherents entre elles. Es demana que s'aïllin els habitatges i que es facin forats i ventili. No té sentit. Hem de revisar aquestes normatives.
Com s’ha rebut la modificació urbanística que ha fet l’ajuntament?
Entenem que ajudarà. Abans es demanava un habitatge cada 100 m² i ara un cada 80. Hem aprofundit les fondàries edificables perquè les nostres parcel·les són de cinc metres i amb les dimensions que es demanen no ens hi caben les amplades de les habitacions. Per això, necessitem més fondària per poder fer el pati al mig i que ventilin les habitacions. Ha estat ben rebut pel sector perquè han entès la voluntat. Era el problema que es trobaven en el dia a dia. L’Associació de Constructors de Catalunya també ho han valorat i van fer una jornada fa poc aquí. Amb el problema que hi ha de país amb l’habitatge, aquestes mesures s’havien d’impulsar.
Una altra modificació del POUM ha alliberat 4.000 m² al nucli de Calafell i 8.000 a Segur per a equipaments, aparcaments i zones lliures. A tot Catalunya es busquen solars per a nous habitatges, a qui el que calen són espais públics?
El problema que té Calafell és que tenim un model urbanístic que és insostenible. Està basat en la ciutat jardí i el xalet, amb molt baixa densitat. Tenim molta segona residència que es converteix en primera i no es construeix habitatge nou perquè ja està fet. El model és molt extensiu i insostenible de mantenir, hem de densificar zones per tenir més concentració de població i d’activitat econòmica. Així generem llocs de treball per no dependre tant del tren i la C-32. I, a més, aquesta gent que ve a viure un dia ens demanarà més serveis i llavors ja no tindrem espai perquè els haurem ocupat amb xalets. Som a temps de poder qualificar aquests solars buits -on durant molt de temps no s’ha construït- en aparcaments, equipaments i zones verdes. Són necessitats que tindrem en un futur. Arribarem en breu als 40.000 habitants.
Calafell va curta d’equipaments?
Va curta perquè està venint molta població de cop. Tenim més de 1.000 empadronaments a l’any. En sanitat, hem d’ampliar el CAP de Segur. Tenim un acord amb Santa Tecla per cedir un local i ampliar quatre consultes més per absorbir la demanda sanitària. Ja estem pensant que d’aquí quatre o cinc anys puguem obrir un nou CAP a Segur Platja. Estarem a prop de tenir 40.000 habitants i podrà de ser una àrea bàsica perquè Segur tingui els serveis de Calafell.
Les escoles tenen una matrícula viva important. El curs passat ens van venir gairebé 400 alumnes, que és una escola sencera. Els números estan amb les aules a petar i s’han de desdoblar grups durant el curs i adaptar-se als espais. Això implica que cada any estem amb una pressió i saturació important. Són competències que no són municipals, sinó de la Generalitat.
Demanen una nova comissaria i s’ha parlat de l’antic hotel Molimar. Com avança aquest punt?
Primer s’ha de decidir si hi ha comissaria o no. En segon lloc, quin tipus de comissaria seria. I, un cop sapiguem això, quants metres necessitem i si l’hem d’ubicar al Molimar o a un altre lloc. És evident que amb el creixement de població que tenim hi ha una necessitat de posar més Mossos. Això vol dir posar-ne més al Vendrell i una comissaria entre Calafell i Cunit. Entre els dos sumem gairebé 50.000 habitants. A vegades els Mossos del Vendrell han de venir més sovint a Calafell i Cunit i deixen desatesos els pobles de l’interior, que no tenen policia local.
El barri de Cal Bolavà de Calafell ha entrat a la primera convocatòria del Pla de Barris. Com l’ha de transformar?
És una injecció econòmica molt important. L’anterior Pla de Barris va ser de 7,6 milions d’euros i la Generalitat en posava la meitat, però aquest és de 20 milions i la Generalitat posa el 60%. Té molt d’impacte perquè pots arreglar tots carrers i deixar-los en condicions, amb l’accessibilitat solucionada, arbrat i més espai pels vianants. Després podrem generar mobilitat sostenible i alhora impulsar polítiques d’habitatge per a renovar el parc d’habitatge que tenim molt antiquat. Destinarem 1 milió d’euros només en ajuts per a la millora de l’habitabilitat, l’eficiència energètica i l’accessibilitat.
Tenim molta població envellida (un 20% de més de 65 anys), molta gent jove (un 40% de menys de 30) i també diversitat (49 nacionalitats diferents). Molts fills ja han nascut aquí i aquests menors de 30 són d’origen migrant. Hem de solucionar els problemes socials que genera la diversitat del barri. A més, és un dels més baixos de la renda per càpita i ja en els anys 70 va acollir tota la població andalusa que es va consolidar a Calafell i s’ha integrat. Això implica que és un barri que va néixer amb un esperit d’acollir diverses cultures.
I equipaments?
Un és l’Escola de Música, que ajudarà les entitats i la gent que es vulgui formar en el món de la música. A més, servirà per dotar d’una pedrera les entitats, que els costa fer el relleu generacional. I després també remodelarem completament la Cooperativa Agrícola. Farem un centre cívic, un centre d’interpretació del patrimoni de Calafell i una agrobotiga que permeti mantenir l’activitat i promocionar-se.
En cinc anys estarà tot llest?
L’altre va tenir dos pròrrogues. Quan vaig entrar d’alcalde el 2015 em vaig trobar el de 2010 amb un 30% executat i vam ser capaços d’executar el 70% restant en tres anys. Veiem que en cinc anys som capaços de fer-ho. En tot cas, algun dels programes socials potser els estirem algun any més.
Vostè també és president del Consell Comarcal de Baix Penedès. Com veu les aspiracions de Cunit de sortir de la comarca o la província? Pot fer de taca d’oli perquè altres municipis plantegin que el model territorial està caduc?
Canviar de comarca no té sentit. Som el Baix Penedès i crec que Cunit ha de formar-ne part. Una altra cosa és el canvi de províncies o el sistema de vegueries que hi ha muntat. El Baix Penedès és l’única comarca que està en una vegueria i té una província diferent de la resta. Hi ha un problema d’encaix territorial. En el model sanitari s’està fent un mapa més basat en les vegueries que en les províncies. S’haurà de revisar en algun moment. Si apostem per un model de vegueries, el lògic és consolidar-lo i fer-lo viable. Si això implica canviar de província, s’haurà de fer.
No tenim cap problema amb la província de Tarragona, he nascut a Tarragona. Però en els últims anys ha anat canviat molt i hi ha molta influència de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pràcticament a Tarragona només anem a nivell burocràtic i de tant en tant als hospitals. Quan es construeixi l’hospital de Vilanova, sembla que el Baix Penedès ja no haurem d’anar a Tarragona. Tenim més relació amb Vilafranca i Vilanova. És una vegueria que existeix des de fa molt de temps i el Penedès té entitat pròpia.
O sigui, que tindria sentit que la comarca sencera marxés a Barcelona?
Tindria molt de sentit. A vegades hem vist comarques que parcialment passen a una altra província, però en aquest cas no seria així. A més, tenim l’històric que ens sentim maltractats pels estaments superiors. Tot i que últimament hi ha esforços perquè tinguem més protagonisme, històricament se’ns ha menystingut. Hem estat abandonats i ens passaven totes les infraestructures pel mig, però no ens posaven res que generés ocupació. L’única cosa que es va posar va ser Idiada, però ens hagués agradat que hi hagués hagut una indústria associada. El primer que hem de fer és resoldre l’encaix territorial. El debat no és Cunit a Barcelona, sinó el model.
La mobilitat és un dels principals dèficits? Afecta la pròrroga dels busos interurbans?
La mobilitat és important perquè no tenim llocs de treball. Si els tinguéssim, no hauríem de marxar a fora a treballar. Hem de generar llocs de treball i hem de solucionar el problema de mobilitat pels qui treballen fora o fins i tot dins de la comarca. Ha canviat molt en els últims anys. Hem de ser capaços de connectar-nos millor en transport públic i amb eixos verds i xarxes ciclables.
Es tornarà a presentar a les eleccions?
Hi ha molta feina a fer i tinc moltes ganes de continuar treballant-hi. Tenim engegats projectes engrescadors que transformaran Calafell i la comarca. Hem d'apostar perquè tingui continuïtat. Sobretot amb un projecte que va començar el 2015 amb cinc regidors, el 2019 vam passar a 9 i el 2023 a 10. Hem anat en augment i creiem que a les següents ens tocaria potser la majoria absoluta. Hem demostrat que Calafell ha canviat moltíssim, s'ha convertit en un municipi de referència. Abans pràcticament no el coneixia ningú i ara el coneix tothom. Cada vegada hem millorat més la qualitat de vida del municipi, hem fet molts equipaments i també hem arreglat molts carrers. És la via que hem de continuar.
