La proposta pretén observar l’obra de Carbó des de la consciència plena, deixant-nos travessar i sent conscients que estem entrant en un espai íntim i molt personal. En un debat sobre la vulnerabilitat de l’exposició personal, que connecta amb l’exposició a les xarxes socials, i sobre l’obra autobiogràfica (mal considerada femenina) en comparació a l’obra èpica, heroica i patriarcal.
Finalment, totes les persones que participin en la visita seran convidades a crear un retrat sense fer un retrat: com explicar qui soc jo sense fer-me un selfie, sense mostrar la meva màscara? Es faran servir pintures de tons dessaturats i grisos sobre làmina gruixuda. La visita és gratuïta i no requereix inscripció prèvia.
L’obra de Carbó
Amb el títol Cru Cruel l’artista Clàudia Carbó presenta més d’una cinquantena de peces amb les quals, a través de la pintura i el dibuix, l’abstracció i la figuració, pretén cavalcar entre la cruesa de la realitat quotidiana i un món oníric i fantasiós. L’artista observa els éssers que li són més propers i els pinta i els reté amb ella. Reté el bosc cremat, les vinyes amb malures, els seus gats, el conill, les tórtores i els gripaus, els reté en dibuixos i pintures que no comprèn i després ho deixa anar, ho deixa ser, i aquí apareix l’abstracció atacant la figuració, per deixar-se desfigurar, per mantenir-se cru i sense acabar de cuinar.
Clàudia Carbó, Vilafranca del Penedès, 1999, és Graduada en Belles Arts per la UB. El conjunt de la seva obra sorgeix de l’interès per l’ambigüitat d’espais objectes o escenes derivades d’estat d’ànim, com el dol, o d’estats físics, com la miopia, que interfereixen en la percepció de la realitat. Llindars, llimbs o espais alterats del passat són l’escenari d’obres que ocupen elements que brollen entre la figuració i l’abstracció. La gran majoria de les obres són acrílics sobre tela, alguns olis, dibuixos i alguna peça més de caràcter escultòric per acabar de lligar la instal·lació.
Les principals influències artístiques, que són una constant en la seva creació, són Ramon Casas, Morandi i, sobretot, els gats de Pierre Bonnard i les obres de Xavier Grau, tot plegat fent una barreja d’autors, en aquest cas pictòrics, però també de qualsevol àmbit artístic que la guien en el procés d’evolució artística.
Malgrat la seva joventut, ha participat en exposicions col·lectives a diverses poblacions catalanes i aquesta és la segona vegada que ho fa de manera individual a Vilafranca. La primera exposició va ser l’any 2022 a l’Espai jove La Nau, amb l’exposició Pauses.
