El govern de canvi que va arribar el 2019 s’enfronta al seu primer examen electoral. El bloc sobiranista busca tornar a tenir majoria per a continuar projectes encetats aquest mandat com Torreblanca – Quatre Pilans, el Pla de l’Estació o les diverses transformacions urbanístiques. Junts intentarà a més ser qui encapçali aquest bloc amb Toni Postius al capdavanant. Els juntaires afirmen que els grans canvis porten el seu segell i esperen que la ciutadania els ho tingui en compte. Entrevistem Toni Postius per conèixer què proposen per aquest 28 de maig.
Vostè ha portat l’àrea d’urbanisme, quines són les principals transformacions que veurem en els pròxims anys?
En aquests 4 anys hem impulsat projectes transformadors que seran una realitat el pròxim mandat, si la corporació hi continua estant compromesa. Alguns exemples són el Pla de l’Estació, la nova estació d’autobusos, la transformació dels Camps Elisis -particularment el Palau de Vidre-, un nou pavelló de la Fira, la renaturalització de les basses d’Aplicat i sobretot el desenvolupament industrial de Lleida. Torreblanca – Quatre Pilans és la gran aposta industrial de la ciutat i torre Solé és el primer sol industrial disponible des de fa 14 anys.
Quines són les prioritats de Junts per aquest 28M?
Ens presentem amb vocació de liderar el govern de la Paeria. Els projectes transformadors porten el segell de Junts, ja que els hem impulsat des dels àmbits que hem gestionat. Quan la ciutat té clar cap on vol anar i hi posa dedicació, acaben sortint. Fem una aposta molt clara per un canvi de mentalitat. Defensem una Lleida que pensi en gran, ambiciosa i que no li faci por d’exercir com a segona capital de Catalunya. A més, també apostem per generar oportunitats. Generar llocs de treball, atraure inversions i crear riquesa és clau perquè ens permet arrelar la gent jove a casa i fer que tornin els que han marxat.
Ens centrem també en les qüestions del dia a dia com el transport públic o la neteja. Finalment, volem posar l’accent en les persones. Portem a la llista l’exconsellera de Drets Socials, l’actual directora de l’Escola del Treball, la psicologia Rosa Jové o el president d’special olímpics. Moltes vegades pensem en grans projectes a la ciutat, però obliden que els grans projectes són els 140.000 projectes dels lleidatans i lleidatanes.
Quines empreses han d’atraure Torreblanca – Quatre Pilans?
El sector agroalimentari té un pes molt important, però volem que es diversifiqui el seu teixit productiu des d’àmbits com el tecnològic, l’automoció, les noves energies verdes, l’electrònica o la farmacèutica. Són empreses amb valor afegit i que creen llocs de treball de qualitat. Hem de sortir al mapa d’Europa per acollir una gran empresa que ens permeti fer un salt endavant des del punt de vista econòmic.
Comenta la importància del Pla de l’Estació. Quines altres mesures s’han d’aplicar per dinamitzar el comerç?
Si tot va bé, aquest any haurem acabat tots els tràmits urbanístics i podrem iniciar la licitació de les obres. Hi ha molta gent que es vol implantar a Lleida i hi estan atents. Aquestes eleccions també van de si la ciutat aposta per un centre comercial amb cinemes a la zona del centre. Això farà que molta gent que es vol instal·lar a l’eix comercial no esperi al fet que estigui el centre comercial acabat, sinó que ja s’implantin i aprofitin els locals disponibles al centre.
Durant la pandèmia, molts negocis han tancat i plantegem un Pla d’incentius per dinamitzar el comerç. No només al centre, sinó també per fomentar que als barris hi hagi de tot. El que plantegem són modificacions fiscals i posar a disposició avals per als joves emprenedors que volen posar en marxa una botiga i no tenen capacitat per presentar l’aval. En tercer lloc, és important que, més enllà de projectar-nos fora, posem en valor el producte de casa i volem potenciar la marca Horta de Lleida.
Una de les grans demandes a tot el país és el tema de l’habitatge. Quines receptes planteja Junts?
D’entrada tenir un marc regulador clar i endreçat. Vam modificar l’ordenança de construcció i tenim una actitud proactiva a les empreses que volen venir a invertir. El resultat en aquests 4 anys és que s’han atorgat llicències per un total de 1.000 habitatges. Hi ha barris on es veu l’activitat constructora i que la ciutat creix. En segon lloc, apostem per a la rehabilitació dels edificis. Vam obtenir 10 milions d’euros per rehabilitar prop de 200 immobles. En tercer lloc, hem de mobilitzar el parc d’habitatge buit o a mig acabar. Hem imposat sancions a grans tenidors per tenir blocs a mig acabar o tapiats, i això ens ha permès mobilitzar pisos que no eren accessibles.
En quart lloc, tolerància zero amb les ocupacions il·legals. En els darrers quatre anys hem obert expedients a grans tenidors per tenir pisos ocupats en males condicions i hem estat pioners a l’hora d’aplicar la nova llei del Parlament contra les ocupacions il·legals de caràcter incívic. Finalment, també hem de pensar en llarg termini. Hem programat sòl residencial per continuar creixent en tot el que és l’avinguda Prat de la Riba al final del barri de Pardinyes i Balàfia, i també el nou barri de la ciutat que ens farà créixer amb prop de 4.000 habitatges.
Pel que fa al nou contracte de neteja, parlen d’eliminar el porta a porta. Per què?
Tenim un contracte del 2006 i prorrogat el 2018 que no respon a les necessitats de la ciutat. Ara acaba i proposem licitar-ne un de nou amb més diners. A Lleida encara anem amb la imatge de l’escombriaire amb carretó i s’ha d’actualitzar el servei de neteja amb mitjans mecanitzats. Paral·lelament, en el mateix contracte es porta la recollida de la brossa. Es va fer una prova pilot de porta a porta a Pardinyes i Balàfia. Entenem que és un sistema que, quan hi ha blocs, no funciona. Plantegem un model amb illes de contenidors amb xips. Aleshores, qui fa bé les coses tindrà una bonificació fiscal. Però si les fa malament, tindria una penalització.
I a Ciutat Jardí?
Es podria arribar a mantenir sempre que els veïns decideixin que és millor que el sistema de xips. Això sí, sempre partint de la base que hi hagi el sistema de bonificació fiscal.
En el servei de neteja, què es pot fer perquè la gent deixi de tenir la sensació que la ciutat està bruta?
La millor manera que la ciutat no s’embruti és que els seus usuaris siguin molt curosos. Els carrers no s’embruten sols. Hi ha una qüestió important vinculada al civisme i s’ha de ser exigent en contra de les actituds incíviques. No solament s’ha de fer pedagogia, sinó també aplicar les ordenances rigorosament. Apostem fins i tot que hi hagi un canvi a la normativa perquè la persona infractora vegi que el perjudici comporta també una sanció econòmica.
En segon lloc, si la ciutat no hi posa els diners com altres ciutats, difícilment tindrem estàndards equiparables. Per això hem d’aprofitar el nou contracte per posar-hi més diners. I la tercera qüestió és d’actitud. Quan veus un paper a terra és important que ens ajudem entre tots i totes.
Quines mancances té el contracte del transport públic?
És un contracte que té més de 10 anys. Sempre poso un exemple: el barri de la Copa d’Or fa 10 anys començava a treure el cap i ara s’ha desenvolupat. Però el contracte del transport públic no ha evolucionat en la mateixa proporció i respon a una Lleida d’altres anys. Necessitem un nou contracte que abasti tots els barris de forma integral, que tingui més freqüències en determinades franges horàries, que pugui haver-hi marquesines, que estiguin els busos connectats telemàticament i que els vehicles siguin moderns. Més del 50% de la flota no és sostenible. A més, plantegem el canvi d’algunes línies. Es van instaurar línies circulars en barris perifèrics que no responen al model necessari.
Moltes vegades, aquests contractes llargs es queden antics quan encara estan en funcionament.
Amb aquests nous contractes, plantegem clàusules per adaptar-los en funció de les necessitats de la ciutat i també de control i fiscalització. Si no, tens poques eines per fer-lo complir amb intensitat.
Al principi de la campanya no va assistir al debat de Pardinyes. Larrosa va dir que, si era alcalde, l’ECMU no es faria. Pot suposar un conflicte pel barri?
El mateix dia i a la mateixa hora, l’Associació de Veïns Instituts-Sant Ignasi m’havia convocat des de feia un mes. Amb relació a la situació dels temporers, ens vam trobar una ciutat amb centenars de persones dormint al carrer i que se’ls feia fora a cops de mànega. Era més propi de VOX que del PSC. Per tant, vam entomar el repte a partir de diverses solucions. Primer, disposar d’un equipament comunitari de múltiples usos com tots els municipis del Segrià Sud. Aquest equipament es finança amb un conveni que diu que els diners han d’anar destinats a aquest mateix equipament. Els convenis són d’obligat compliment. I, en segon lloc, hem treballat a posar solucions habitacionals en l’àmbit dels temporers amb habitatge assequible. També estem modificant el catàleg de masies perquè a l’horta es pugui construir habitatge per a temporers.
El tema dels papers també és un problema.
He trobat a faltar que els partits d’àmbit estatal no hagin fet absolutament res amb relació al 50% que venen a la ciutat i no tenen papers. Per més bona voluntat que tinguem, no s’hi pot fer gaire cosa. Una ciutat que aspira a ser segona capital de Catalunya ha de ser capaç d’atendre dignament a tothom. Si ens poséssim en la seva pell, molts dels plantejaments o afirmacions no s’haurien fet. Lleida ha de ser pionera en l’atenció a les persones.
Se senten còmodes en el bloc sobiranista?
La ciutadania va votar canvi i ens va demanar que ens poséssim d’acord. No és senzill. O t’ho mires des de la barrera i et queixes. O t’involucres i treballes per la ciutat. És el que vam fer nosaltres. Han estat 4 anys intensos i hem pogut treballar plegats amb ERC. No hi ha hagut cap picabaralla pública i m’agrada posar en valor que la ciutat és important i no els partits. Volem encapçalar el govern, entendre’ns amb els partits sobiranistes i deixar enrere el 155, no donarem suport a cap de les seves formacions.
