Esquerra a Valls arriba al 28M amb més opcions que mai de tornar a l’alcaldia. El 2019 van sumar un regidor més i van establir un pacte de coalició amb Junts com a soci majoritari. Ara volen fer el salt definitiu i liderar el govern municipal. Els republicans posen sobre la taula la seva experiència en la gestió, particularment en l’habitatge, i defineixen el seu programa en quatre eixos: “millorar la vida de les persones, medi ambient i transició energètica, acció ciutadana i participació, i igualtat entre les persones”. Entrevistem la candidata republicana, Teresa Rull, per desgranar la seva idea de ciutat.
Planteja una gran revolució en els primers llocs de la llista i l’única que repeteix és vostè. Com definiria aquest canvi?
Tenim experiència de govern i el més important és que tenim ganes de transformar Valls des de totes les àrees on no hem tingut l’oportunitat de fer-ho. La ciutat necessita reformular idees i sumar noves il·lusions. Les persones que formen part de la nostra llista tenen la capacitat de governança que necessitem, així que no ho hem de veure com un trencament. Comptem amb el suport de tots els actuals regidors i inclús exregidors d’ERC, és la nostra manera d’entendre la política. Tothom aporta la seva experiència pel projecte republicà.
Els pressupostos han arribat bastant tard. Tenint en compte que és una llei important i tenen majoria absoluta, per què s’ha trigat tant? Hi ha falta d’entesa?
Hem anat tard, però a les nostres regidories teníem la feina feta des de feia mesos. L’àrea econòmica no està sota la nostra responsabilitat. El 2019 vam signar un acord ferm on preval la voluntat de millorar la ciutat i el dia a dia dels vallencs i vallenques. La qual cosa ens obliga als dos socis a caminar units. La convivència no sempre és fàcil perquè les prioritats de Junts i les nostres a vegades no sempre són les mateixes. Per això, hi ha diferències de criteri i petites friccions. Tot i això, fa 8 anys que governem pel bé de la ciutat.
Hi ha hagut altres qüestions de desacord com el carril bici. El mandat ha estat massa marcat per aquestes “friccions”?
Un govern de coalició obliga a fer concessions i a deixar assumptes dins de la carpeta perquè els recursos són limitats. Per això, volem quatre anys més de govern republicà des de l’alcaldia per acabar projectes i encetar-ne de nous. Volem treballar d’una altra manera, sense improvisacions i prioritzant temes importants com la neteja i la mobilitat, que necessiten noves concessions. Si volem que es deixi el cotxe, el transport urbà ha de ser més eficient. Caldrà que els busos arribin a tots els barris de la ciutat i incrementar la freqüència de pas.
En el cas de la licitació de la neteja, quin model planteja en la recollida de residus?
Fins ara, el model ha estat prou eficient perquè es fan les fraccions més importants, però encara estem en el 45% de reciclatge. Si hem de complir els objectius del 2026 (el 60%), encara estem una mica lluny. Plantegem intentar instaurar el porta a porta en els barris on sigui factible. Això vol dir on no hi hagi blocs de pisos com Mas Clariana, el barri dels Castells, el Bon Sol o fins i tot es pot intentar al casc antic o al Fornàs. Alhora, també proposem instaurar el sistema de contenidors amb obertura de targeta lligada al domicili. D’aquesta manera es pot controlar qui ho fa i com ho fa. Ha generat certa controvèrsia als municipis on s’ha aplicat -tot i que s’ha demostrat que és més eficient- perquè els ciutadans se senten fiscalitzats. Ara bé, si el que volem és millorar la recollida selectiva, cal establir-hi un millor control. Si els Ajuntaments no complim, serem multats.
La gratuïtat del servei de l’autobús es pot mantenir?
No ens hem plantejat retirar la gratuïtat de l’autobús urbà. Si l’objectiu és anar cap a una mobilitat sostenible i volem afavorir que la gent agafi el transport públic, hem de posar les màximes facilitats. És una aposta per agafar el transport públic. S’ha notat un increment de l’ús des de la seva gratuïtat.
Quines són les prioritats d’ERC pel pròxim mandat?
Centrarem la nostra tasca de govern en quatre grans eixos: millorar la vida de les persones, medi ambient i transició energètica, acció ciutadana i participació, i igualtat entre les persones. Tots els projectes que tenim són realistes, no proposem projectes que després no es podran executar. El primer que hem de fer és arreglar la ciutat i endreçar-la. Després ens plantejarem els projectes assumibles. El centre de la nostra acció de govern seran les persones, com hem fet fins ara.
Què proposen en habitatge?
És una prioritat i un pilar fonamental de la nostra acció de govern. Hem passat de gestionar 6 pisos d’emergència social el 2015 a gestionar-ne 31. A més, hem millorat els ajuts de lloguer. Això demostra que ens preocupa que la gent visqui en un habitatge digne i sense por a perdre’l. D’altra banda, el mes de juliol INCASÒL tancarà la compra de dos blocs al carrer de la Cort. Seran un total de 19 habitatges de lloguer assequible i al setembre ja estaran en disposició de poder-hi entrar. S’incorporaran més endavant els 30 que INCASÒL construirà a la plaça de la Mateueta. A més, continuem un treball amb l’Agència Catalana de l’Habitatge perquè pugui adquirir un tercer bloc de 10 habitatges d’un gran tenidor i mobilitzarem 36 habitatges que la SAREB té en condicions d’habitabilitat. Tenim més de 60 persones que esperen accedir en habitatge de lloguer assequible. Hi ha feina en aquest camp.
Comenten que el polígon industrial és una prioritat per ERC. Quines són les seves necessitats?
Hem presentat una bateria d’actuacions que defensem per promoure la competitivitat i la dinamització del polígon industrial. Concentra més de 400 empreses generadores d’ocupació. Algunes de multinacionals i d’altres que són petites i mitjanes empreses locals que tenen un paper important. Totes elles reclamen una intervenció per millorar unes infraestructures que arrosseguen dèficit. Comptem amb la conselleria d’Empresa i Treball i amb les nostres representants al Parlament i Madrid per lluitar pel futur d’aquest pulmó econòmic. Ens reclamen una nova connexió amb l’A-27 i hi estem treballant.
L’oposició parla de deixadesa del polígon.
Si donem un tomb pel polígon, ratificarem que això és així. S’hi ha invertit, però ens trobem amb un polígon molt gran que arrossega dèficit de fa molts anys. És cert que algunes calçades i voreres estan en mal estat, alguns punts de llum no funcionen, que els abocadors estan deixats i no s’ha acabat de gestionar bé l’aparcament de camions. Per això, apostem per millorar la gestió de l’aparcament i introduir-hi una àrea de descans per embellir l’entorn.
El centre històric torna a estar en el debat. Què necessita?
Com ens passa amb l’habitatge, el centre històric és una prioritat. Ha de recuperar la vitalitat que va tenir uns anys enrere. Apostem per crear-hi més habitatge de qualitat i promocionar-la com a zona comercial. Els pròxims 4 anys esperem tenir acabats projectes que s’han iniciat en aquest mandat i que ajudaran a complir aquests objectius. Alguns són l’escola de música Robert Gerhard que es traslladarà a Can Padró, el Museu Casteller o Can Xapes. Són equipaments molt importants que s’afegeixen a les iniciatives d’habitatge, seguretat i neteja que han de transformar el centre històric en un espai per viure-hi cada dia.
Precisament, un dels temes candents del mandat és la seguretat. En una entrevista posava el focus en l’accent social, però els altres partits remarquen que s’ha de ser contundent contra els delictes greus. Hi ha solució?
La seguretat ha de ser un debat de ciutat i de consens, no tots l’enfocaríem de la mateixa manera. És cert que cal més presència policial als barris, però això ha d’anar acompanyat d’un component social. És a dir, amb educadors socials i mediadors de barri. Hem de mantenir aquesta figura. Com més vida i presència policial hi ha al barri, més molestem els delinqüents. Com més desertitzat i buit estigui el centre històric, més a gust estan els delinqüents i s’apoderen del barri. Això és el que està passant. A més, també necessitem els mossos, que no oblidem que tenen la competència.
El mandat es tanca amb aquest acord amb la Generalitat per a la construcció d’un nou parc sanitari.
El futur del Pius Hospital ha de passar per la gestió pública que es farà des de CatSalut. L’Ajuntament tindrà un paper diferent del de fins ara. Amb aquest pas garantirem la viabilitat del Pius Hospital i la inversió en unes instal·lacions hospitalàries i sociosanitàries que fan molta falta. La ubicació s’ha de decidir i no s’ha de fer precipitadament. Hem de buscar l’emplaçament adequat i a prop del nucli urbà perquè hi ha persones grans que tenen dificultat per desplaçar-se. És una inversió molt elevada i un projecte per a les pròximes quatre dècades.
I què fem amb el mentrestant?
Amb tot el procés de construcció ens en podem anar a 6 o 7 anys vista i una infraestructura com la del centre sociosanitari podria no aguantar aquest temps. Les converses pel nou parc sociosanitari van començar amb les converses entre el conseller Comín i l’alcalde Batet. Des de l’Ajuntament es defensava una gestió mixta i des de la generalitat 100% pública. Aleshores, va quedar bloquejat. El 2019, ERC va assumir la direcció de la gestió del Pius Hospital i vam arribar a una entesa amb la consellera Alba Vergés. Fins i tot s’havien visitat uns terrenys. El 2021 la gestió va passar a mans de Junts i ens vam tornar a estancar. Quan la conselleria de la Generalitat ha passat a mans d’Esquerra, s’ha signat el conveni per assegurar la cartera de serveis, el traspàs de la gestió al Departament i la inversió al parc sanitari. Hi ha d’haver un mentrestant, però si el senyor Batet no s’hagués entestat en la gestió mixta potser les obres ja estarien començades. Es va prioritzar una voluntat municipal en lloc de la necessitat que tenia el municipi en aquells moments.
Ha d’haver-hi algun problema per aconseguir les inversions que es necessiten ara?
No n’hem parlat. El Departament deu ser molt conscient de l’estat del sociosanitari i respondrà quan se’l requereixi. Tot i això, haurà de respondre perquè l’Ajuntament no ha fet els deures.
Ha parlat d’algunes tensions amb els socis. A ERC li aniria millor amb uns altres socis de govern?
No parlaria de tensions quan parlem d’aquests 4 anys. Sempre hi ha estires i arronsa que entren dins de la normalitat. Tots volem imposar les nostres prioritats. Caldrà una anàlisi a fons dels resultats per veure què ens està dient la ciutadania amb els seus vots. Sortim a guanyar l’alcaldia i qui s’hi vulgui sumar haurà d’estar alineat amb les nostres maneres de fer. Tenim clar que no farem cap pacte amb aquelles formacions que no respecten els valors republicans i democràtics bàsics.
