El castell dels Templers de Gardeny ha tancat l’any 2021 amb un balanç de 8.323 visitants, dels quals el 90% a títol individual, ja que els grups han estat escassos i reduïts. Des de la Paeria de Lleida consideren que l’espai té potencial per a la realització d’esdeveniments culturals, solidaris i d’empreses de petit format. De fet, n’ha acollit més d’una trentena el darrer any, especialment els mesos d’estiu, on es va registrar un rècord històric de visitants, a més dels assistents al cicle Nits del Temple. Tot plegat, consolida aquest equipament com el segon reclam turístic de la ciutat, només per darrere del Turó de la Seu Vella. La Paeria també destaca la feina feta des de l’Oficina de Turisme per donar-lo a conèixer.
El perfil dels visitants
La majoria dels visitants que s’interessen pel castell dels Templers de Gardeny procedeixen de Catalunya i del conjunt de l’estat espanyol. Destaquen els visitants procedents de Barcelona, Madrid, València, Aragó i Bilbao, els quals han conegut l’equipament a través de l’Oficina de Turisme de Lleida, les xarxes socials i la pàgina web.
Així, l’Oficina de Turisme acostuma a ser el primer contacte del visitant que s’interessa per conèixer els tresors patrimonials de la ciutat. El descobriment d’un equipament poc conegut, el misteri que envolta l’orde del Temple, les facilitats per accedir al turó de Gardeny i l’acolliment dels guies del castell per facilitar la visita fan que el resultat del visitant sigui satisfactori en totes les enquestes de valoració, assenyala la Paeria.
Noves perspectives
L’Oficina de Turisme de Lleida treballa en nous projectes per promocionar el potencial turístic de l’equipament medieval, que enguany celebrarà el 15è aniversari de la seva obertura al públic. Entre les iniciatives destaquen la realització d’un ‘mapping’ de les pintures de l’Església de Santa Maria de Gardeny i la restauració de la façana principal d’aquest temple.
La intervenció en la façana és de tipus conservatiu i permetrà assolir la deguda estabilització dels materials constitutius i garantir la correcta conservació del conjunt. Amb l’objectiu d’evitar les retencions i filtracions d’aigua en la superfície perimetral de la portalada, els treballs contemplen l’execució de diferents processos de restauració al llarg de la superfície contigua al perímetre de l’obra, en una àrea propera als 20 metres quadrats corresponent als carreus regulars del parament de l’església, el qual presenta un estat de conservació precari.
Per altra part, la proposta del ‘mapping’ de les pintures murals ha de permetre consolidar i potenciar una de les joies artístiques del complex medieval, ja que aquestes restes pictòriques del segle XIII són els únics exemplars de l’època templera que es conserven a Catalunya i dels pocs existents a Europa.
