Disminueixen notablement els accidents de trànsit amb ferits a Lleida

La Guàrdia Urbana de Lleida ha denunciat 21 establiments i ha detingut 11 persones per no respectar el confinament

Pla mitjà de l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, durant la reunió telemàtica de la comissió de Polítiques de Gestió de la Seguretat i el Civisme de l'Ajuntament de Lleida, celebrada el 6 de maig del 2020. ACN
Els delictes a la ciutat Lleida s’han reduït de forma generalitzada durant l’estat d’alarma i l’impacte del confinament ha estat molt gran en el nombre d’accidents de trànsit a la ciutat, que han baixat un 92,5% respecte al mateix període de l’any passat. Segons les dades de la Guàrdia Urbana, l’any 2019, en les dates equivalents a la crisi sanitària de la covid-19, es van produir 45 accidents amb ferits i aquest any, 3. D’altra banda, la policia local ha posat 21 denúncies a establiments i ha efectuat 11 detencions de persones que no han respectat el confinament. Les dades s’han donat a conèixer aquest dimecres durant la comissió de Polítiques de Gestió de la Seguretat i el Civisme de l’Ajuntament de Lleida.

Durant la comissió, on s’ha presentat l’informe de la Guàrdia Urbana de Lleida i de Protecció Civil sobre les actuacions realitzades específicament durant el període de l’estat d’alarma a la capital del Segrià, l’alcalde Miquel Pueyo ha destacat que s’han reduït “pràcticament a zero els accidents de trànsit amb ferits”.

Segons Pueyo, aquestes dades representen “un exemple de pes per al model de mobilitat” que el govern municipal vol per a la ciutat. “Lleida ha de tenir una mobilitat més segura, més sostenible, més amable i l’escenari post emergència ha de sorgir, en part, dels aprenentatges positius d’aquestes setmanes”, ha assenyalat. En aquest sentit, Pueyo, ha recordat que la dimensió de la ciutat de Lleida “permet anar caminant a pràcticament tot arreu” i ha dit que la voluntat de la Paeria és potenciar-ho, “així com també que les bicicletes guanyin espai i seguretat a la via pública”.

En l’àmbit de mobilitat, també es desprèn de l’informe que els accidents sense ferits s’han reduit un 79,82%. L’any 2019 se’n van produir 223 i des del passat 14 de març han estat 45.

La policia local ha fet 226 comprovacions en establiments públics arran de les limitacions fixades per l’estat d’alarma i ha posat 21 denúncies, la majoria durant la primera setmana (del 14 al 20 de març) del confinament. Pel que fa al moviment de persones i l’incompliment del decret de l’estat d’alarma, el cos ha efectuat 2.270 comprovacions, que han donat lloc a 1.558 denúncies, 11 detencions i 16 imputacions.

Reducció generalitzada de delictes a la ciutat

El confinament també ha tingut un impacte en les diferents tipologies de delictes a Lleida, amb una reducció en general i entre els quals destaquen la disminució total dels robatoris de vehicles respecte al mateix període del 2019, en què se’n van comptabilitzar 6. També disminueixen els robatoris a l’interior de vehicles (46 al 2019 i 11 al mateix període del 2020) i es redueixen els robatoris amb violència a més de la meitat (14 al 2019 i 6 durant el confinament). Durant la crisi sanitària s’han produït més denúncies per persones que conduïen sense permís (26 respecte a les 11 del 2019) i arran del confinament s’han multiplicat per 2,5 les actuacions per ordre, recerca i detenció, al centralitzar part de les actuacions de la Guàrdia Urbana en el control de la circulació de persones.

També en aquest període, s’han registrat un 70% menys denúncies per casos de maltractament en l’àmbit de la llar. En concret, han estat 3 durant el confinament i 10 en el mateix període de l’any passat. Tot i aquesta xifra, la Guàrdia Urbana està amatent als possibles nous casos que es puguin produir i l’Ajuntament de Lleida ha reforçat la difusió dels diferents serveis i telèfons d’atenció a les dones que es puguin trobar en situació de maltractament a la llar per mitjà d’una Guia específica. L’alcalde ha especificat, però, que les dades de la Guàrdia Urbana de Lleida constitueixen només una part del global d’actuacions per motiu de maltractament, on s’hauran de tenir també en compte les actuacions dutes a terme pels Mossos d’Esquadra en aquest sentit.

Tot i això, durant l’estat d’alarma la Urbana ha detingut 51 persones i n’ha imputat 26 per diferents fets delictius com ara robatoris en vehicles, robatoris amb violència o per maltractament, entre altres, mentre l’any passat van ser 50 i 2 els imputats.

204 serveis prestats pels voluntaris de Protecció Civil

El departament de Protecció Civil de l’àrea de Seguretat Ciutadana ha centralitzat els protocols i les actuacions que s’han dut a terme per contenir l’impacte de la crisi sanitària a la ciutat. Des de Protecció Civil s’han determinat accions com ara l’operativa del lliurament de targetes menjador a les famílies vulnerables dels centres d’educació de Lleida –se’n van lliurar 3.845 als patis d’escoles públiques i a la regidoria d’Educació- , tasques de suport a la desinfecció d’espais comunitaris (caserna de la Guàrdia Urbana, Llar de Sant Josep, sol·licitant l’actuació de l’UME a la subdelegació del govern) i s’ha assessorat l’adequació d’un dels pavellons municipals en el cas que sigui necessari un reforç sanitari.

Protecció Civil també ha centralitzat les peticions i recerca del material higiènic i de protecció, l’operatiu de distribució de mascaretes i el protocol operatiu del refugi temporal del confinament per a persones sense sostre al pavelló Agnès Gregori. En aquests moments, està analitzant espais i realitzant els protocols a partir de les recomanacions aprovades pel Govern per garantir la seguretat en la campanya de la fruita en el marc de la covid-19.

El grup de voluntaris de Protecció Civil, que de forma estable durant l’estat d’alarma l’integren 25 persones, ha tingut un “paper clau” en el bon desenvolupament de l’atenció a persones durant la crisi sanitària. Entre les tasques que han dut a terme, destaquen la vigilància i control d’accessos al pavelló Agnès Gregori, el repartiment d’aliments provinents del Banc d’Aliments, la distribució de mascaretes estacions de trens i autobusos i al servei de bus urbà, residències geriàtriques de Lleida i Sucs), vigilància del mercat de fruites i verdures del Barris Nord en la seva reobertura el dia 2 de maig i suport al departament de Serveis Personals amb la distribució d’equips de protecció individual (EPI) un cop per setmana. Els voluntaris han realitzat 204 serveis i 1.377 hores.

666 voluntaris a la Xarxa de Solidaritat Lleida

En la comissió també s’ha destacat el valor de la tasca dels 666 voluntaris de la Xarxa de Solidaritat Lleida coordinada des de la Paeria. “La tasca dels voluntaris de Protecció Civil, sumada a la de les persones que de forma altruista han conformat la XSL és un referent del caràcter solidari dels lleidatans”, segons ha destacat Pueyo. Els voluntaris de la Xarxa han realitzat 184 serveis però cal tenir en compte que aquesta xifra es pot considerar triplicada perquè un cop han contactat amb els usuaris repeteixen l’ajut.

El CECOPAL ha coordinat l’operativa de funcionament de la ciutat de Lleida davant la crisi de la covid-19

En la reunió també s’ha donat compte de les diferents actuacions que ha posat en marxa l’Ajuntament de Lleida des d’abans del confinament, amb la constitució el 10 de març del Centre de Coordinació Operativa Local (CECOPAL), presidit per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. Des d’aquella data s’ha reunit en nou ocasions i s’ha coordinat tota l’operativa de resposta i funcionament de la ciutat de Lleida davant la crisi del coronavirus. Han participat en les reunions l’alcalde de Lleida i representants polítics i tècnics de totes els serveis essencials de la Paeria (salut, Guàrdia Urbana, Protecció Civil, serveis socials, serveis bàsics de neteja, subministraments i mobilitat).

Miquel Pueyo ha remarcat la “bona coordinació i transversalitat” entre tots els departaments implicats en la resposta per la covid-19. “L’Ajuntament de Lleida ha respost amb fermesa, eficàcia i amb tots els recursos al seu abast al desafiament més gran pel nivell de risc per la salut de la nostra població en aquest segle”, ha assenyalat. Pueyo ha recordat que el CECOPAL es va constituir abans que es decretés l’estat d’alarma, fet que ha permès actuar “amb coordinació i previsió” davant el gran abast de la crisi.