Lleida dedica un carrer de la ciutat a la figura de Ramon Bellmunt i Saura (1907-1999), músic, pedagog, gestor cultural i servidor públic, que va estar profundament vinculat a la vida artística i social de la ciutat al llarg del segle XX.
Aquest dilluns al matí, coincidint amb el 118è aniversari del seu naixement, s’ha celebrat un acte d’homenatge i descobriment de la placa del nou carrer, que se situa al barri de Vila Montcada, entre els carrers de l’Arquitecte Morera i Gatell i de l’Arquitecte Domènech i Torres.
La trobada ha comptat amb la presència dels familiars i amics de Bellmunt i de representants del veïnat, així com de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, qui ha destacat que Bellmunt va ser “un músic excepcional, però també un ciutadà profundament arrelat a la seva ciutat que va contribuir a fer de Lleida un espai culturalment viu, obert i creatiu”.
“Avui Lleida fa un acte de justícia i de memòria. Posar el nom de Ramon Bellmunt en un carrer de la ciutat no és només un homenatge personal, és una declaració de principis sobre quina ciutat volem ser i quins valors decidim preservar”, ha assenyalat Larrosa, qui també ha recordat que durant la seva vida va patir “els costos personals de la intolerància i la repressió”.
Per part de la família, Maria Josep Bellmunt, filla de l’homenatjat, s’ha mostrat emocionada pel reconeixement al seu pare i ha agraït la presència de totes les persones assistents a la trobada. L’acte ha comptat amb la participació de la primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, que ha destacat la trajectòria i la contribució a la ciutat de Bellmunt, així com dels regidors Roger Melero, Jordina Freixanet i Xavier Estrada.
Biografia de Ramon Bellmunt
Ramon Bellmunt i Saura (Lleida, 1907 – 1999) va ser una figura clau en la vida musical lleidatana del segle XX. Fill d’una família de comerciants, inicià la seva formació al Seminari i a l’Schola Cantorum, però als quinze anys abandonà els estudis religiosos per dedicar-se a la música.
El violoncel es convertí en el seu instrument principal després de la mort del seu germà, i aviat debutà en formacions locals. Durant els anys vint i trenta, fou músic d’acompanyament al cinema mut i gestor d’orquestres als teatres Principal i Victòria, alhora que col·laborava amb artistes plàstics en projectes culturals innovadors.
Impulsà la creació de l’Orquestra Filharmònica de Lleida i introduí el jazz a la ciutat amb l’Orquestrina Ilerda Jazz. Com a pedagog, obtingué la plaça de professor a la Casa de Misericòrdia el 1933 i formà nombrosos músics per a cobles i orquestres. La Guerra Civil marcà la seva trajectòria: lluità al front republicà, patí presó i camp de concentració, i fou apartat del seu lloc de funcionari. Malgrat això, continuà vinculat a la música, adaptant-se al nou règim i participant en agrupacions folklòriques, concerts radiofònics i formacions com el Septimino Lleida.
Als anys cinquanta i seixanta organitzà sarsueles al Teatre Principal, col·laborà amb artistes com Núria Feliu i mantingué una presència constant en la vida cultural de Lleida. El 1977 fou amnistiat i reincorporat simbòlicament a l’Ajuntament, i en les dècades següents rebé homenatges i reconeixements per la seva tasca com a músic, gestor i divulgador. La seva trajectòria reflecteix una vida dedicada a la música, des de la clàssica fins al jazz, amb una influència decisiva en la formació i dinamització cultural de Lleida.
El seu fons musical forma part de l’Arxiu Municipal.
