Un cop superat l'equador del mandat municipal, parlem amb el paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, per fer balanç del retorn dels socialistes a l'alcaldia. La situació de l'habitatge, el creixement econòmic, el futur comercial de la ciutat o la seguretat són alguns dels temes que posem sobre la taula.
Just abans d’aquesta entrevista ha estat a la reunió amb el Comitè Estratègic de l’Habitatge. Com estan encarant aquest repte a Lleida?
Ara acabem d’aprovar dues noves operacions: una a Balàfia i l’altra a la Bordeta amb 85 nous pisos en total. A banda d’aquestes, tenim altres iniciatives ja en marxa a diferents sectors. Tenim un terme municipal molt gran i l’hem d’ordenar. Cal que l’administració intervingui per facilitar el desenvolupament urbanístic de les ciutats i permetre així habitatge nou i rehabilitació. El programa del president Illa ha ajudat molt i ho ha dinamitzat. Han aparegut nous agents, les promotores socials s’han multiplicat i hi ha major interès.
Quin és el paper de la Paeria?
Tenim sol propi que posem a disposició per avançar més de pressa en operacions d’habitatges de lloguer assequible. La clau és l’aliança entre els incentius, la disponibilitat de solars i la participació del sector privat.
També Lleida té el hàndicap de ser una ciutat universitària, amb tot el que això comporta per l’habitatge.
El Pla Estatal de l’Habitatge, que s’està preparant perquè entri en vigor l’any que ve, donarà sortida a aquestes complexitats. Volem ser una gran capital universitària, però necessitem activar aquells espais que han de permetre un ús residencial específic per a la comunitat universitària. En aquests moments s’estan dissenyant operacions per fer residències noves i nosaltres en volem promoure una. És una forma d’alleugerir la pressió.
Tot i això, tenim una situació fàcil. El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge situa Lleida en una tensió que estem convençuts que superarem ben aviat. Però això no vol dir que haguem de parar de pensar en l’oferta d’habitatge d’aquí a cinc o sis anys. Aquesta foto és dinàmica i hem de treballar per dimensionar l’habitatge assequible.
"La clau per resoldre el problema de l'habitatge és l'aliança entre els incentius, la disponibilitat de solars i la participació del sector privat"
Més enllà de l’habitatge, que està marcant els mandats municipals, quin balanç fa del retorn del PSC a la Paeria de Lleida?
Molt bo. Estem en una agenda de futur. Hem pres el lideratge polític de la ciutat amb moltes ganes i projectes. El nostre Pla d’Acció Municipal és ambiciós i supera el mateix mandat. Necessitem entre cinc i set anys per a dur a terme el que estem treballant ara.
Quins són aquests eixos principals?
Estem fent una ciutat de les oportunitats, on tot és possible i empatitza amb els emprenedors, els sectors empresarials i les inversions. També avancem en la ciutat de la innovació social, amb un model igualitari, just i que té cura de les persones més vulnerables. Al mateix temps, estem treballant en la ciutat feminista, saludable, segura i del bon govern.
Ens fixem molt en les accions de detall. Per això, parlem de microurbansime, amb brigades al carrer cada setmana, i també ens plantegem com canviarem 15.000 fanals de llum.
Anant al detall, el polígon Torreblanca és clau per aquestes oportunitats econòmiques. El conseller Dalmau va anunciar que el Pla Director estaria llest a tot estirar el primer trimestre del 2026. Un cop superem aquest punt, posarem per fi velocitat de creuer?
Agafarem ritme. És un projecte de fa 15 anys i ha de consolidar aquesta ciutat de les oportunitats. A més, no en tenim prou. Ara mateix l’Ajuntament està tramitant l’ampliació del polígon industrial del Segre i estem treballant en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). En l’ampliació del polígon industrial del Segre parlem de 540 mil metres quadrats més de sòl industrial i amb el POUM se’n preveuen encara més. Ara bé, Torreblanca són quatre milions de metres quadrats.
A banda, hem estrenat l’ampliació de Torre Solé, que té un nivell de reserves tan extraordinari que ens permet augurar un creixement econòmic important. Les dades diuen que Lleida és qui lidera el creixement a Catalunya.
"El projecte del polígon Torreblanca ha de consolidar la ciutat de les oportunitats"
En aquest creixement també és decisiu reduir burocràcia...
En paral·lel a Torreblanca, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la nova ordenança d’impuls econòmic. L’ordenança Larrosa. Des del primer moment vam bolcar l’administració perquè fóssim capaços de gestionar una regulació que facilités la implantació d’activitat econòmica. Ho hem aconseguit. Afavoreix Torreblanca o el Segre, però també altres projectes petits.
Un altre projecte que avança és el del parc comercial Torre Salses, del qual és un gran defensor. Alguns botiguers de l’Eix Comercial encara tenen recels. Com es pot trobar l’equilibri?
He cregut sempre que són compatibles perquè estem parlant d’un parc comercial dins de la ciutat que ha de permetre generar un flux de compradors que havíem perdut. Per si sol, amb el parc no n’hi ha prou. El parc necessita la resta de la ciutat i la resta de la ciutat necessita el parc. Cada mes estàvem perdent clients i alguna cosa havíem de fer. Els clients els recuperes amb nous formats i amb elements d’atracció que posen el focus a la ciutat.
I amb la resta del comerç què es planteja?
Hem de treballar en la quotidianitat, la proximitat i l’especialització. És la gran aposta amb l’Eix Comercial. Treballar amb l’especialització amb una oferta que no pot tenir el parc. Vull que els lleidatans puguin tenir de tot.
De totes maneres, el problema no és que els lleidatans marxin a comprar fora, sinó que sobretot els que no són de Lleida ja no venen. Aquestes pèrdues de facturació són les que un alcalde ha de situar a l’agenda política. Hem de competir amb Saragossa i generar una oferta comercial que s’adapti a les necessitats dels clients. L'oferta comercial ha de venir acompanyada de l’oferta cultural, lúdica i de restauració. El meu somni és que la gent vingui a Lleida al teatre, a comprar i a sopar.
"El meu somni és que la gent vingui al teatre, a comprar i a sopar a Lleida"
Plantegen una gran transformació urbana i social al Centre Històric. No és el primer cop que s’intenta un pla per revertir la situació, per què ha de ser el definitiu o el més transformador?
Segurament perquè és el més ambiciós, és un pla holístic i té un lideratge clar, ja que l’alcalde és el regidor del Centre Històric. En el pla integral gestionarem des de la generació de nous equipaments fins a les persones. Plantegem equipaments que han de permetre que les persones evolucionin i els permeti donar-se una segona oportunitat.
Com per exemple?
Si al voltant del convent de Santa Teresa generem un espai vinculat a la dinàmica cultural, això ha d’anar lligat amb què les persones que resideixen al barri puguin tenir una oportunitat en l’àmbit de la cultura. Si al Mercat del Pla volem generar una plataforma d’economia social, ha d’anar directament vinculat amb la generació d’oportunitat per a les persones que volen treballar els seus projectes sota un model cooperatiu i ha de tenir un acompanyament. Aquesta és la clau, no s’hi va pensar mai en aquest tema. El Centre Històric ha canviat i totes les operacions estan entrellaçades. Treballem la dimensió econòmica, urbanística i humana.
Han posat la mirada en el civisme amb aquest gran pacte. Realment, què poden fer les administracions per donar-li la volta a aquest repte?
La clau és educar, formar i generar complicitat de la comunitat amb la ciutat. Abans de venir he fet fotos d’espais de la ciutat que em serveixen per explicar que això no va per barris. Va de cultura i compromís amb l’espai públic. Volem que les escoles, els centres culturals, els clubs o les entitats s’hi impliquin. No és un tema que uns embruten i els altres netegen. Entre tots hi hem de contribuir. Estem invertint més en neteja, jardineria, llum o seguretat, però també hem de respectar l’espai públic.
"En el Pla Integral del Centre Històric treballarem la dimensió econòmica, urbanística i humana"
L’incivisme i la sensació d’una ciutat bruta afecta també a la percepció d’inseguretat?
Si tens un espai on els arbres impedeixen que la llum es projecti sobre el carrer, és un espai fosc i contribueix a tenir sensació d’inseguretat. S’ ha produït algun fet delictiu? No, però tens aquesta sensació. Si trobes illes de contenidors desendreçades, tens la impressió que hi ha una manca de control. Tot hi contribueix. Mentrestant, la realitat s’imposa, baixen les dades de fets delictius i les taxes de victimització es mantenen. De totes maneres, objectivament la ciutat està més neta i endreçada que fa dos anys. En canvi, hi ha una sensació que ve molt magnificada per segons quins discursos que es llencen.
En campanya, un dels seus eixos principals era el seu “model alternatiu de seguretat”. Creu que l’ha pogut aplicar?
No encara. Estem a punt d’arribar al final dels processos. Abans de final d’any haurem adjudicat la primera fase per implementar una tecnologia aplicada a la seguretat i estic segur que donarà bons resultats. Barcelona acabarà implantant 600 i escaig càmeres, nosaltres més de 300. A càmera per persona anirem molt per sobre i tindrem una xarxa que ens donarà seguretat en la prevenció. També hi haurà drons, sensors de moviment i d'identificació de patrons. Anem lents, però anem segurs. En aquests moments som la capital que treballem més a dissenyar un model de prevenció de fets delictius gràcies a la tecnologia i la intel·ligència artificial.
Ha posat sobre la taula el problema del padró, amb un protocol que va tombar els tribunals. Amb les eines que tenen, poden resoldre-ho com voldrien?
La resolució del nostre protocol té recorregut encara al Tribunal Suprem. Tot i això, necessitem més sobirania, eines i recursos per gestionar l’empadronament. No podem dubtar davant d’un procés natural i legítim. Hem de tenir claredat i en alguns casos això no succeeix. Aquest any portem 13.000 operacions del padró, masses per la nostra oficina. Hem de poder fiscalitzar i tenir l’opinió de la propietat. A partir d’aquí, estem lògicament complint tota la normativa i ho estem fent molt bé.
"Som la capital que treballem més un model de prevenció de delictes amb tecnologia i IA"
L’Estat és qui ha de cedir?
Sí. He demanat al president de la federació de municipis, David Bote, i la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, que hem de parlar d’aquest tema i elevar-ho a l’Estat. Hem de tenir clar que el padró és obligatori i un dret de tothom, però necessitem recursos per gestionar-lo de la millor manera.
