L’Ajuntament de Lleida va commemorar aquest diumenge el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat amb un acte memorial davant de l’escultura FITA, obra de l’artista Àngel Eroles, situada al carrer Jaume II.
L’homenatge va estar presidit per la tinenta d’alcalde Cristina Morón, amb la participació del regidor de Drets Civils, Roberto Pino, i va aplegar representants institucionals, entitats memorialistes i ciutadania. Durant l’acte, Morón va posar l’accent en el valor del record: “No recordem només noms, sinó vides trencades per l’odi i la intolerància. Mantenir viva la memòria és una manera de resistir i de defensar la dignitat humana”, va afirmar. També va remarcar el compromís municipal perquè “cada història tingui un lloc a la ciutat i a la nostra consciència col·lectiva”.
En el seu parlament, la tinenta d’alcalde va anunciar que el pròxim 18 d’abril Lleida incorporarà cinc noves llambordes Stolpersteine, dedicades a Antoni Mir Jové, Sabino Vallejo San Pedro, Ramon Vidal Tomàs, Carmel Chacó Palau i León Luengo Muñoz, deportats vinculats a la ciutat. “La intolerància no pot guanyar mai si defensem la dignitat de totes les persones, celebrem la diversitat i construïm ponts, no murs”, va concloure.
Per la seva banda, el regidor de Drets Civils, Roberto Pino, va subratllar que aquest tipus d’actes serveixen per “reafirmar el compromís de Lleida amb la pau, els drets humans i la memòria democràtica”, i va agrair la implicació de totes les persones assistents per mantenir viu el record de les víctimes. Pino va insistir en la necessitat de construir conjuntament un futur on aquests fets no es tornin a repetir.
El delegat de l’Amical de Mauthausen a Lleida, Josep San Martín, es va adreçar especialment als més joves, recordant que la transmissió de la memòria entre generacions és clau: “Una societat sana necessita ponts culturals de memòria col·lectiva entre joves i grans”, va assenyalar. També va reivindicar la pau i la llibertat com a fonaments imprescindibles per a un món basat en la justícia social i nacional.
A l’acte hi van assistir també les regidores Rosa Jové, Marta Tristany i Laura Bergés, el regidor Juanjo Falcó, així com Josep Borrell, del Centre Excursionista de Lleida, entre altres representants.
La commemoració va incloure interpretacions musicals i lectures poètiques relacionades amb l’Holocaust, a càrrec de la mezzosoprano Maria Altadill i la rapsoda Núria Miret, amb l’acompanyament al piano de David Pradas, i la participació de l’alumnat del Grup de Treball DEMD de Memòria Històrica de la Generalitat. L’acte va finalitzar amb una ofrena floral davant l’escultura i un minut de silenci en record de les víctimes.
Enguany, el lema internacional proposat per l’Holocaust Memorial Day Trust és “Connectar Generacions” (Bridging Generations), un missatge que posa de relleu la importància de transmetre la memòria històrica en un moment en què queden molt pocs supervivents, per evitar que els errors del passat es repeteixin.
Aquest homenatge s’emmarca dins el conveni de col·laboració per a la recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen, en el marc del projecte Stolpersteine, amb la participació activa del Grup de Treball DEMD.
“Unint Generacions”, avui dilluns 26 de gener
En el marc de la commemoració de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau i en record de les víctimes de l’Holocaust, la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona impulsen “Unint Generacions”, un acte de memòria democràtica que posa el focus en la transmissió del record entre joves i generacions precedents.
L’acte té lloc avui dilluns 26 de gener al Teatre de la Llotja i compta amb la participació d’uns 500 estudiants procedents de 15 centres educatius de la ciutat. La iniciativa és el resultat d’un treball pedagògic i de reflexió desenvolupat a les aules al voltant de la memòria històrica, la defensa dels drets humans i la prevenció dels crims contra la humanitat.
Aquest projecte educatiu ha estat possible gràcies a la implicació del Memorial Democràtic i del Departament d’Educació i Formació Professional, que han acompanyat l’alumnat en un procés d’aprenentatge basat en la memòria, la història i el compromís cívic.
