L’alcaldessa accidental de Lleida, Begoña Iglesias, ha rebut aquest divendres el projecte executiu de les obres de rehabilitació del Palau de Vidre, als Camps Elisis, de mans de la firma adjudicatària UTE Palau de Vidre. En els pròxims dies començaran les tasques prèvies, entre les quals, el tancament perimetral i el buidat de l’immoble, per tal de poder iniciar el gruix dels treballs el pròxim setembre. L’objectiu principal de la intervenció és aconseguir un edifici de molt baix consum i incloure millores d’accessibilitat, habitabilitat, seguretat i conservació, respectant la catalogació d’aquest element patrimonial. L’obra forma part del Pla de recuperació del govern espanyol i està finançada amb els fons Next Generation.
Iglesias ha assegurat que es tracta d’una actuació “molt esperada” a Lleida perquè representarà un pas endavant per a un edifici que “ha de caracteritzar la ciutat com a moderna però sense oblidar la seva història”.
El Palau de Vidre es troba al parc dels Camps Elisis i està catalogat com a edifici patrimonial pel seu valor històric i arquitectònic. Construït el 1965, va ser un referent en innovació constructiva i tecnològica del brutalisme. La seva estructura de formigó i els tancaments són de vidre. Fins ara el Palau estava gestionat per Fira de lleida.
Tallers d’urbanisme per definir els usos
L’alcaldessa accidental ha anunciat que els usos del Palau de Vidre es definiran en els Tallers d’Urbanisme que la Paeria posarà en marxa al setembre com a nova eina de participació ciutadana.
El projecte, amb un cost de quasi 6 milions d’euros, compta amb el finançament europeu de tres milions i els altres tres van a càrrec de la Paeria. La convocatòria de les ajudes estableix que les obres han d’estar acabades al setembre de 2024.
Rehabilitació energètica
Al lliurament i presentació del projecte executiu han assistit els representants de l’UTE Palau de Vidre (Antoni Romero i Àlex Perpinyà, de Romero Polo, i Josep Maria Verdú, de Sorigué), i Josep Maria Burgués, de BR29, que ha detallat les seves característiques.
La qualitat principal de la proposta és el respecte als trets característics de l’edifici, ja que els mostra alhora que se’l dota d’elements que afavoreixen l’adaptabilitat dels espais a les necessitats de la ciutadania.
Entre les accions que es contemplen hi ha: la modernització dels sistemes de climatització; la instal·lació de plaques fotovoltaiques; la substitució de la il·luminació per LED i incorporar més llum; la transformació d’espais i eixos de comunicació; la monitorització dels consums d’aigua; la incorporació d’un magatzem de residus per fomentar el reciclatge; habilitar carregadors elèctrics per a bicicletes; la instal·lació de sistemes de control de la qualitat de l’aire; la digitalització de l’edifici; i la substitució de la instal·lació elèctrica.
Amb aquestes actuacions, l’edifici garanteix que sigui accessible, inclusiu i segur. Un dels aspectes que es vol subratllar és la seva polivalència, per donar servei a esdeveniments diversos i que s’adapti al llarg del temps a les necessitats de la ciutadania. La proposta genera un porxo d’accés a la façana oest del pavelló que posa èmfasi en la geometria de l’estructura que el caracteritza i crea un accés principal i un altre de secundari per la façana est.
La planta baixa es desdobla al primer tram des de l’accés principal per generar un accés a peu de carrer que permet la millora de l’accessibilitat, el control d’accessos i generarà unes grans visuals de l’espai interior. Serà un espai diàfan per a usos de caire firal, entre altres, que contribuirà a impulsar i dinamitzar els Camps Elisis.
L’expedient de redacció del projecte i d’execució d’obres es va aturar per un recurs especial interposat contra l’adjudicació d’aquestes dues funcions i que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va emetre una resolució favorable per tirar endavant amb la redacció i l’execució del projecte.
