Alba Pijuan torna a encapçalar la llista d’ERC a Tàrrega i aquest cop ho fa comptant amb el seu avi, l’històric polític targarí Ramon Vallverdú, per tancar la candidatura. Els republicans surten a guanyar l’alcaldia de la capital de l’Urgell per continuar la feina feta durant aquest mandat. Un mandat que Pijuan admet que ha estat complicat per la gestió de la pandèmia però que assegura es tanca amb tasques assolides com la remodelació de la piscina coberta. Ara, la formació vol posar el focus en les polítiques d’habitatge social en un moment de crisi econòmica que dificulta encara més l’accés a l’habitatge per a les persones joves i més desafavorides. Pijuan manté que calen polítiques d’esquerres i progressistes per fer avançar Tàrrega i que el progrés també passa, diu, per apostar per una energia de quilòmetre zero per ser capaços d’autoabastir-se.
A les portes de tancar el seu primer mandat com a alcaldessa, quina valoració en fa?
No ha estat un mandat fàcil per les circumstàncies que ens hem trobat, ningú no podia preveure que ens trobaríem amb una pandèmia mundial. Això ens ha afectat moltíssim durant dos anys, però, malgrat tot, hem fet feina i una bona gestió a nivell econòmic i d’inversions. Estic satisfeta que, malgrat el que hem viscut, hem pogut tirar endavant. Hem hagut de reinventar-nos però hem pogut treballar per la ciutat. El balanç és positiu al 100%.
Què destacaria de tot el que s’ha fet?
El que més destaco és la remodelació i actualització que hem hagut de fer a la piscina coberta. És un tema que ens vam trobar sobre la taula perquè la piscina es va fer el 2003 amb un cost superior als tres milions d’euros i no havia hagut cap mena de manteniment per part de l’Ajuntament fins que vam arribar nosaltres. Nosaltres vam preveure fer obres grans pel bon funcionament del complex i ho teníem previst pel 2020 i ens vam trobar amb la pandèmia, que ens va fer tancar l’edifici. Va estar un any tancada però penso que hem fet un treball immens perquè en puguin gaudir tots els ciutadans de Tàrrega i la comarca. De fet, hi hem invertit prop d’un milió d’euros. A més, entremig hi va haver un canvi de gestió perquè els gestors que ho portaven de forma privada van fer un concurs de creditors i nosaltres vam aprofitar per fer un canvi i ara es gestiona des de l’Ajuntament, com també les piscines d’estiu. El que hem fet també és que les classes s’han arrendat a una empresa especialista. Ha costat molt d’aconseguir-ho per la feina ingent que ha suposat perquè era una feina que s’havia d’haver fet a poc a poc.
I què ha quedat pendent?
Crec que ha quedat pendent fer polítiques més actives en matèria d’habitatge social. Aquest mandat hem tingut feina a posar ordre a l’Oficina d’Habitatge Local, hem aconseguit tenir un tècnic d’habitatge amb un concurs que vam fer però penso que és un dels reptes que tenim des d’ERC, el de tenir partides destinades a habitatge per poder comprar pisos i oferir-los amb lloguer social per persones joves o persones desafavorides.
Tenen calculat quants pisos podrien comprar?
No, perquè per fer això s’han de posar partides en el pressupost del 2024. Els ajuntaments podem comprar amb tanteig i retracte, de la SAREB i pisos que t’ofereixen abans de subhastar-los entre privats i et trobes que hi ha preus molt diferents: des dels 15.000 fins als 100.000 euros. Depenent del preu, en pots comprar més o menys i cal tenir en compte també les obres que s’han de fer després. Sense tenir una partida és molt complicat dir quants però sí que hi ha la intenció de comprar-ne i posar-los a disposició de la ciutadania.
Una de les crítiques que més han rebut ha estat haver pactat amb el PSC. Si ERC tornés a guanyar, hi tornarien a pactar?
Hi ha molta tendència a preguntar per pactes. Nosaltres sortim a guanyar. A partir d’aquí, veurem els resultats i, evidentment, si no hi ha majoria, s’haurà de pactar. Caldrà sumar amb aquells partits amb qui tinguem més coincidència i ho farem, com ho hem fet aquest mandat amb la CUP i PSC, que alguns podrien dir ‘mare de Déu’ però al final som tres partits d’esquerres. Llavors, quan poses sobre la taula tot el que tens en comú i veus que ajuda a sumar i a tirar endavant una ciutat com Tàrrega, apostes per això i tires endavant un projecte de ciutat amb polítiques progressistes i d’esquerres. Per tant, és evident que si hem estat fins ara junts, podem continuar. No hem tingut cap problema per treballar plegats, encara que tinguem diferents punts de vista, sobretot, a nivell de país.
Han estat bones les relacions amb els socis.
Sí.
El que sí que hi ha hagut, però, han estat diverses renúncies de regidors de la CUP i també d’ERC. Com han afectat el dia a dia?
Bé, això són coses que poden passar. 4 anys són molt temps i les vides personals de cadascú tenen les seves trajectòries i a vegades s’han de prendre decisions a nivell personal, que són totalment comprensibles. Evidentment, aleshores entren persones noves i s’han de posar en situació i entrar a formar part de l’equip. No han comportat alts i baixos significatius i tampoc no és una cosa inusual, en altres governs també passa.
Un dels reptes que hi ha és la transició energètica. Què proposa ERC per gestionar-la?
Nosaltres volem apostar per l’energia de KM0 perquè l’administració pública local es pugui autoabastir. Això és el que tenim en ment. Tenim la intenció de posar plaques solars en tres zones que ens cobreixen tots els equipaments municipals i així no haver de dependre de les energètiques i reduir les factures. Per altra banda, volem acabar la renovació de l’enllumenat públic a LED i canviar tota la il·luminació dels edificis municipals a LED. Per exemple, a l’escola Àngel Guimerà la reducció de la factura ha estat del 60%. Penso que són unes inversions que són favorables a la sostenibilitat i de l’altra són una inversió que aporta una reducció de despesa perquè aquests diners que deixes de gastar en subministraments després els pots invertir cap als ciutadans. És un win-win.
Quines són aquestes tres zones on volen instal·lar-hi les plaques?
Una serà a l’escola Àngel Guimerà que permetria abastir els equipaments com l’Escola d’Adults, la Comissaria, l’Oficina d’Acció Social i la mateixa escola; l’altra seria la piscina coberta i ens abastaria la zona esportiva fins arribar a l’Ateneu i l’altra seria a l’aparcament Onze de Setembre. Allà la idea és treballar amb l’Associació Alba amb un projecte publico-privat per posar-hi marquesines, on s’instal·larien les plaques. Això permetria abastir l’Associació i el centre.
Fira del Teatre de Tàrrega és un dels referents culturals de la ciutat. Com creuen que s’ha d’encaminar, cap a créixer més o cap a redefinir-se i incorporar nous àmbits?
Jo crec que, en qüestió de creixement, hem tocat sostre perquè Tàrrega és el que és i crec que n’hem de ser conscients perquè no se’ns en vagi de les mans per no perdre bous i esquelles. Crec que a nivell de créixer en quantitat de dies i durada és on hem d’estar; ara potser cal perfilar els tipus d’espectacles. És una fira referent i penso que no calen gaires canvis, sinó mantenir el que s’ha fet. Penso que va ser molt bona idea descentralitzar la fira perquè al principi només es feia al centre i es col·lapsava tot. Això s’ha anat mantenint perquè se’n vegi beneficiada tota la ciutat. Així mateix, crec que és bo reivindicar els punts de fira al llarg de l’any perquè no només duri quatre dies, sinó tot l’any. Penso que és molt important que Tàrrega visqui la fira tot l’any i que es treballi amb totes les entitats perquè sigui una part intrínseca de la ciutat, que ja ho és.
