La Rua de la Disbauxa de Sitges esclata d’alegria i confeti amb unes 40 carrosses

Centenars de persones han omplert aquest diumenge el centre de Sitges, en una de les jornades més participades d’un dels carnavals més coneguts i reconeguts de tot Catalunya. Com és tradició, Sa Majestat Vergala Totarreus Partyhard Carnestoltes I ha donat el tret de sortida a la Rua de la Disbauxa.

Una quarantena de carrosses han recorregut el centre de Sitges, des del passeig de la Ribera fins al Cap de la Vila. Trepitjant fort sobre una catifa de confeti i desafiant el fred, uns 2.000 participants han anat fent desfilar les seves plomes i vestits ‘brilli-brilli’. També s’han fet veure durant la rua les disfresses de l’anomenat ‘fardo’ sitgetà, amb vestits més teatralitzats basats en la sàtira i la irreverència.

La Rua de la Disbauxa és una de les festes més importants del carnaval de Sitges. Amb puntualitat britànica, a dos quarts de vuit del vespre, el Rei Carnestoltes i el seu seguici han inaugurat amb tones de confeti hores de música, ball i color. Darrere seu, desenes de carrosses han anat mostrant les seves vestimentes lluents i els seus missatges reivindicatius.

Pel passeig de la Ribera hi han desfilat egipcis, aus fènix, ballarines de cabaret, personatges fantàstics i tot un reguitzell de vestits amb colors llampants. Més enllà de la brillantor i la ploma de moltes colles amb coreografies molt estudiades, d’altres han optat per posar en valor missatges més crítics.

En aquesta línia, s’han pogut veure colles que feien crítica amb la crisi de l’habitatge, amb lemes tan sintètics com ‘Si no podem llogar haurem d’ocupar’, o d’altres que, per exemple, han optat per reivindicar l’essència marítima i pesquera de Sitges.

Un dels canvis més importants en el carnaval d’enguany ha estat que les carrosses han hagut de comptar amb un mínim de 35 participants, i no 25 com fins ara. Es tracta d’una de les principals modificacions del nou protocol de la festa. Si bé el document no entrarà en vigor fins a l’any que ve, aquesta mesura ja ha estat d’aplicació per a les rues de la Disbauxa d’aquest any i per a la de l’Extermini de dimarts.

L’objectiu és evitar grups petits al carnaval “que no tinguin prou nivell de lluïment”. Des del consistori esperen que apujar el mínim d’inscrits per carrossa, provocarà una reestructuració de les colles a llarg termini, de manera que algunes s’acabaran unificant per optimitzar esforços de temps i diners.

Rodalies i la supressió dels trens nocturns

Un dels hàndicaps amb què s’ha trobat el públic que ha volgut assistir en transport públic aquest cap de setmana als actes del carnaval de Sitges ha estat les afectacions a l’R2 sud i l’R4, amb demores de 30 minuts de mitjana i la supressió d’un centenar de combois.

L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, s’ha mostrat crítica amb unes afectacions que no només han impactat en el nombre de públic d’un carnaval que normalment espera uns 250.000 visitants durant tots els dies de festa, sinó que també ha destacat l’impacte econòmic que pot suposar per a les persones que han de venir a treballar.

Precisament, la supressió dels trens nocturns que s’havien planificat dins el pla de seguretat és el que més amoïna al consistori. Carbonell creu que dilluns al matí es poden produir problemes, per l’acumulació de persones, ja sigui pels que tornaran de festa o pels que vinguin a treballar. Tot i això, també ha assenyalat que “després d’aquest cap de setmana, potser la gent pot anar més preparada”.

Camins més segurs

Pel que fa al dispositiu de seguretat, des de fa dies Sitges ha plantejat un pla “per terra, mar i aire”. La d’aquest diumenge, precisament, és una de les nits en què es despleguen més efectius de seguretat, un miler, dels quals la meitat són Mossos.

En total, hi ha agents de l’ARRO, BRIMO, Seguretat Ciutadana, policia Marítima i Drons. També hi ha experts en antiterrorisme, si bé des de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra ja es va precisar que no hi havia cap indici que apuntés cap a cap risc potencial.

Un dels punts que s’ha treballat especialment són els camins segurs, que uneixen el centre amb les parades de bus i tren.