Girona busca noves vies per ampliar el parc d’habitatge assequible i una de les opcions que guanya força és convertir locals i entresols en desús en pisos de lloguer protegit. El tinent d’alcaldia de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font, defensa que la ciutat té una “bossa de locals buits” perfectament aprofitables per a usos residencials i que permetrien generar habitatge de manera més ràpida i repartida per tots els barris.
Aquesta reflexió ha centrat una nova sessió del cicle Repensem Girona, celebrada al barri de Domeny, on la ciutat concentra diverses promocions públiques i de fundacions socials. Girona té actualment 224 habitatges de protecció oficial projectats en vuit solars municipals, tres dels quals estan cedits a l’Incasòl. Els més avançats són els 48 pisos de la Fundació Salas —ara en obres— que es lliuraran a finals de 2025, amb un 25% reservat a joves.
Segons explica la directora de l’entitat, Clara Muñoz, el model és viable gràcies a les ajudes Next Generation i el finançament de l’ICF: “Com més habitatge assequible hi hagi, més s’estabilitzaran els preus del mercat”.
Girona necessita 800 habitatges assequibles en tres anys
El govern municipal ha fixat un objectiu ambiciós: incorporar gairebé 800 nous pisos assequibles en només tres anys a través de l’estratègia Missió Habitatge. Font insisteix que cal combinar promocions públiques, col·laboració amb fundacions i, sobretot, rehabilitació del parc existent.
“Si tenim locals buits que poden reconvertir-se en habitatges, hem d’aprofitar-los”, apunta. Entre aquests espais hi ha baixos comercials i entresols que han perdut activitat i que podrien tenir un ús residencial “compatible i segur”.
Hàbitat 3 alerta: només amb sòl públic no n’hi haurà prou
A la jornada, la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla, ha estat clara: amb el creixement demogràfic previst, les promocions públiques quedaran curtes. Trilla proposa fórmules complementàries com reconvertir edificis buits, aixecar noves plantes en blocs existents o dividir habitatges massa grans. Tot plegat ha d’anar, diu, també de la mà del sector privat.
Bolonya com a referent europeu
La sessió ha inclòs també l’experiència de Bolonya, presentada per Silvia Calastri, que ha explicat que la ciutat italiana es fixa el repte de crear 10.000 nous habitatges assequibles la dècada vinent per fer front a la pressió residencial i universitària.
