El canvi climàtic i alguns temporals que s’han viscut durant l’hivern han facilitat aquest augment d’exemplars que hivernen al Cap de Creus. El cens es fa amb personal tècnic del mateix parc, el cos dels Agents Rurals i en coordinació amb el Servei de Flora i Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat.
El cens que es fa al Cap de Creus és diferent al de la resta de parcs naturals de Catalunya. El motiu és que la característica geografia que té obliga als tècnics a canviar els mètodes. D’aquesta manera, el recompte d’ocells es fa amb embarcacions que naveguen per tot el litoral del parc natural i es complementa amb l’observació des de la costa i les zones humides de l’espai protegit i dels voltants. A més, també s’han afegit les dades del portal Ornitho.cat, que gestiona l’Institut Català d’Ornitologia. Es tracta d’un portal on els aficionats als ocells poden introduir els seus propis recomptes.
Aquest hivern, es creu que a causa del temporal Filomena s’han vist algunes espècies poc habituals a la zona. Durant el cens s’ha observat un exemplar de remena-rocs a l’illa Messina de Cadaquès, un exemplar de fraret a la badia de Montjoi i una calàbria agulla que volava cap al nord a la punta del Cap de Creus. Aquests tres exemplars, si bé són comuns en altres punts de Catalunya no és freqüent veure’ls al parc gironí.
Per altra banda, aquest 2021 s’ha incrementat la presència del corb marí gros amb 54 exemplars. Aquesta dada confirma la recuperació de la població de l’espècie, ja que el 2020 se’n van comptabilitzar 47 i el 2019, 43. L’evolució de l’espècie a Catalunya és negativa a causa del canvi climàtic.
Tot i així, l’espècie més nombrosa és el gavià argentat amb 1.197 ocells, uns 300 més que l’any passat. Aquesta xifra és inferior a la dels últims anys i queda lluny dels 2.300 exemplars que es van registrar fa uns anys.
Les espècies per les quals el litoral del Cap de Creus esdevé un refugi de rellevància mundial segueixen presents a l’hivern al parc. Es tracta de les amenaçades baldrigues. N’hi ha dues a l’hivern: la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 224 individus, 48 més que l’any passat, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill d’extinció. Es tracta d’unes espècies marines que troben en aquest indret un bon lloc d’alimentació i hivernada a causa de la productivitat de les seves aigües. Tanmateix, els 18 exemplars de baldriga balear és un dels registres més baix al parc els darrers anys, i s’atribueix als desplaçaments de l’espècie per alimentar-se a altres indrets del litoral ibèric, on sí ha estat present en bon nombre a la cerca del peix blau del que s’alimenta.
