A més, els problemes relacionats amb l’habitatge i els subministraments tenen una important repercussió en la salut dels infants. Pel que fa als menors (entre 6 i 14 anys), es va poder obtenir informació de la salut percebuda, referida pel pare o la mare, de 48 nenes i 46 nens. Van referir mala salut percebuda a l’entrevista de seguiment un 22,9% de les nenes i un 13% dels nens, xifres similars a les de la primera entrevista. Tot
i que s’observa que un 45,8% de les nenes i un 43,5% dels nens van empitjorar, i un 16,7% i 17,4% van millorar.
L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania. Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’Ajuntament de Barcelona però també a altres administracions per a revertir aquestes situacions.
En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.
A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossada segons la problemàtica i s’avalua el seu impacte en la salut, complementades amb entrevistes personals a les pròpies persones que participen tant en la PAH com en l’APE.
Perfil dels afectats i principals problemes
Així, les persones que viuen de lloguer o que han hagut d’ocupar i viuen en precarietat
habitacional són les principals afectades per l’emergència habitacional. El 72% viuen a Barcelona. El 90% dels enquestats volien resoldre problemes d’habitatge i el 10% problemes amb els subministraments. El 44% tenien problemes de lloguer, el 26% amb la hipoteca i el 30% estaven ocupant. El seguiment mostra que actualment el 4% segueixen tenint problemes de subministrament i el 78% d’habitatge, però un 18% tenen els dos problemes.
El 15% de les famílies quedaria amb ingressos en negatiu un cop pagat el lloguer, el 24% amb zero ingressos, el 31% amb menys de 400 euros, el 20% amb entre 400 i 800 i només un 11,4% es quedaria amb més de 800 euros. En el cas del pagament de la hipoteca, el 46% de les famílies es quedaria amb ingressos negatius, el 16% amb zero euros, el 19% amb menys de 400 euros, el 13% amb entre 400 i 800 euros i el 6% amb més de 800 euros.
Gairebé la meitat dels casos de desnonament per hipoteques són del BBVA, CaixaBank suposa el 19% dels desnonaments i Banc Sabadell i Bankia suposen el 7% cadascun. El 33% de les famílies tenen altres préstecs. D’aquestes, el 82% són de menys de 100.000 euros, i el 43% els tenen amb el BBVA.
En el cas dels lloguers, el 59% dels casos són propietat de grans tenidors: 22% un banc i un 37% una empresa o persona jurídica. En un 7% dels casos l’inquilí desconeix qui és el propietari.
L’atur és el principal motiu d’impagament del lloguer, un 48%, seguit de la pujada de la renda, 17%, i de problemes de salut, 17%. Els deutes, 17%, la fi del contracte, 13%, o els divorcis, 7%, són altres motius, que es poden sumar els uns amb els altres.
El 43% de les persones amb problemes de lloguer ja havien deixat de pagar-lo quan van arribar a la PAH.
El 67% dels enquestats que viuen ocupant un habitatge hi van accedir a partir del 2017. Un 19% procedeixen d’un desnonament de lloguer, un 17% de sobreocupació i un 14% procedeixen d’una altra ocupació. El 74% dels ocupants són dones, el 64% tenen entre 31 i 50 anys, el 61% de les famílies tenen menors i el 5% majors de 65 anys. El 38% són famílies monomarentals i el 30% són parelles amb fills.
El 20% dels enquestats reben ajudes d’alguna entitat. El 75% dels ocupants tenen bona relació amb els veïns.
El 57% dels enquestats asseguren que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada a l’hivern o a l’estiu, i el 34% no ho poden fer en cap moment de l’any. El 28% diuen que tenen llum de manera irregular, i el 10% el gas. Entre el 60 i el 70% dels que tenen els subministraments irregulars, ho fan perquè ocupen un pis. Tot i que s’ha detectat un descens rellevant dels talls de subministrament des de l’entrada en vigor de la llei 24/2015, el 13% dels enquestats encara han patit algun tall en els últims dos anys i mig, i la meitat d’aquests tenien un informe de risc d’exclusió residencial.
De fet, l’endeutament per pobresa energètica es cronifica, ja que el 27% dels enquestats admet tenir deutes en algun subministrament i al voltant del 30% reconeix haver-se endarrerit tres o més cops en el pagament. A més, el 60% tenen contractes de mercat lliure, amb tarifes més cares que les regulades per l’estat. Igualment, el 60% dels que diuen que no tenen el bo social elèctric, hi tenen dret, mentre que el 45% dels que no compleixen els requisits per accedir-hi, tenen problemes per pagar les factures.
Al 81% de les famílies afectades hi ha menors d’edat, i el 28% de les famílies són monoparentals, de les quals nou de cada deu són dones amb fills a càrrec.
Recomanacions
Per tot això, l’informe proposa promoure el lloguer social en el cas de grans tenidors i garantir el reallotjament adequat en cas que el pis sigui d’un petit propietari. També s’insta l’Ajuntament de Barcelona a llogar pisos per poder reallotjar famílies desnonades, per tal d’evitar pensions. Les entitats proposen que aquests pisos procedeixin del parc d’habitatges turístics. Les entitats també volen acordar un nou protocol amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que s’apliqui la llei 24/2015 sobre subministraments, amb multes a les empreses si calgués.
Alhora, per afrontar els problemes de salut derivats, caldria sensibilitzar i capacitar els equips d’atenció primària per tal de no culpabilitzar els pacients per conductes poc saludables, fomentar la prescripció social als centres de salut, amb derivacions a tallers de ball, artístics o horts urbans, entre altres, i garantir l’accés a espais gratuïts d’oci i cultura.
