L’accés a un habitatge digne es manté com un dels principals reptes socials a la demarcació de Girona, segons posa de manifest l’informe Habitatge protegit i social a la demarcació de Girona, elaborat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey dins del marc de la Càtedra d’Habitatge Pere Bahí de la Universitat de Girona (UdG).
Segons aquest estudi, la província ha experimentat un increment poblacional sostingut, superior al 10% entre els anys 2015 i 2024, superant així la mitjana catalana. En els últims 25 anys, el nombre d’habitants ha augmentat en un 50%, amb períodes especialment intensos entre el 2003 i el 2005. Aquesta tendència s’ha mantingut durant l’última dècada gràcies principalment a l’arribada d’immigrants.
A més, l’estudi destaca que les llars formades per una o dues persones han crescut més ràpidament que altres tipus familiars, fet vinculat directament a l’envelliment progressiu de la població. Aquesta dinàmica accentua el desajust entre el volum poblacional i l’oferta disponible d’habitatges.
Disminució del parc d’habitatge protegit
D’altra banda, el nombre d’habitatges protegits registra una tendència decreixent a causa que les desqualificacions superen les noves construccions. Actualment, aquest tipus d’habitatge representa només l'1,81% del total del parc immobiliari gironí, xifra inferior respecte a la mitjana catalana situada en un 2,49%. Si es consideren exclusivament els habitatges principals, aquest percentatge s’eleva fins al 3,1%, molt proper al conjunt català (3,18%).
L’anàlisi territorial evidencia una concentració desigual dels habitatges protegits: mentre que el Gironès acull el 31% del parc tot i comptar amb només un 26% de la població provincial, comarques com la Garrotxa presenten una proporció relativa elevada. En canvi, la Selva mostra un notable dèficit, ja que disposa només del 16% dels habitatges protegits malgrat representar el 23% dels habitants.
L’informe subratlla que la suspensió dels ajuts estatals destinats a promoure habitatges per venda l’any 2013 va provocar una caiguda significativa en la construcció. Tot i això, s’ha observat una recuperació lleu des del 2020 fins al 2024 impulsada per cooperatives locals, promotors socials i fons europeus Next Generation.
El 2024 destaca especialment el Baix Empordà amb 40 habitatges protegits finalitzats, mentre que els habitatges iniciats van créixer considerablement al Gironès (98 unitats) i la Selva (86 unitats).
Crescudes demandes amb cobertura insuficient
D’acord amb dades extretes del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial (HPO), es constata un augment destacat en les demandes registrades al Gironès tant en valors absoluts com relatius. Contràriament, zones com l’Alt Empordà o Pla de l’Estany han experimentat una reducció en aquestes sol·licituds malgrat registrar increments poblacionals recents.
Aquest fenomen podria respondre a transformacions socioeconòmiques dels nous residents o bé reflectir l’escassetat existent d’oferta adequada per satisfer aquesta demanda creixent.
L’estudi també posa èmfasi sobre el registre específic dedicat als habitatges buits procedents principalment d’execucions hipotecàries propietat entitats financeres o altres persones jurídiques. Aquesta base representa un instrument clau que permetria als ajuntaments impulsar accions encaminades a incrementar l’oferta pública mitjançant mecanismes orientats al foment del lloguer social.
Manca estructural i complexitat normativa actuals
Des d'aquesta perspectiva global, queda clar que la insuficiència quantitativa i qualitativa dels habitatges socials constitueix un problema estructural endèmic que no ha pogut ser revertit malgrat diverses reformes legislatives implementades recentment. L’excessiva proliferació terminològica relacionada amb categories diverses dins l’àmbit de l’habitatge social complica considerablement tant la formulació com també l’aplicació efectiva de polítiques públiques específiques. A més a més, els processos administratius vinculats als tràmits urbanístics continuen sent excessivament llargs i intricats.
Davant aquesta realitat complexa, però ineludible, les autores proposen implementar mesures orientades a optimitzar els instruments existents: simplificació i coordinació dels plans urbanístics vinculats als projectes residencials; establiment de mecanismes rigorosos per supervisar-ne l’execució; reforç significatiu dels recursos pressupostaris destinats exclusivament als programes d’habitatge protegit; així com clarificació terminològica per facilitar-ne tant la comprensió pública com administrativa.
