Terrassa recorda les víctimes de les riuades de 1962

L’acte institucional, batejat com a Ple de la Dignitat, ha arrencat a les 19.30 h, just quan fa 62 anys va començar a ploure de manera intensa al Vallès. Amb intervencions de les portaveus de l’Associació Nens Desapareguts de la Riuada de 1962 i de la Comissió de Rieres, la sessió ha comptat amb la lectura d’un text entre tots els representants dels grups municipals, que han acordat un missatge conjunt sobre l’impacte que va tenir la tragèdia per a la ciutat.

En l’ordre del dia del ple s’han validat uns acords per expressar el condol a les víctimes de les riuades d’ara fa 62 anys. “Expressar el condol, el reconeixement i la solidaritat de l’Ajuntament de Terrassa a totes les víctimes de la riuada del 25 de setembre de 1962, tant a la nostra ciutat com a tots els municipis afectats per una de les majors catàstrofes naturals i socials que s’han enregistrat a l’Europa del segle XX i la pitjor de les que han tingut lloc a la història recent de Catalunya i d’Espanya”, es destaca en el text.

De la mateixa manera, s’ha expressat l’agraïment de l’Ajuntament a les persones, entitats i col·lectius que han treballar durant dècades per a preservar la memòria col·lectiva i esbrinar què va passar amb la gent desapareguda, així com els que van participar de manera solidària en atendre les víctimes en les hores posteriors de la tragèdia. El text també inclou una sèrie d’observacions de l’eòca, en què es desaconsellava construir habitatges en el punt de la desgràcia, una actuació que atribueixen a l’especulació immobiliària de mitjans dels anys 60, en què l’arribada de població procedent del sud de l’Estat va dur a construir infrahabitatges i viure en condicions complicades.

La tragèdia, apunta el consistori en el text, es va produir per causes naturals, però es va amplificar per “l’acció o inacció del govern municipal i del règim franquista”. Tot plegat, destaca, va provocar entre 300 i 400 morts a Terrassa, xifra que s’eleva al miler a tot el Vallès, amb la destrucció d’unes 200 cases que van comportar estralls materials per valor de 800 milions de pessetes de l’època.

“Els terribles efectes de la riuada tenen molt a veure amb la desídia institucional, amb la discriminació envers les persones i famílies immigrants, amb tota una xarxa d’interessos econòmics i de poder connectats, amb l’ànsia de beneficis desmesurats i amb la pobresa”, ha destacat l’alcalde, Jordi Ballart, en el seu discurs. En aquest sentit, ha posat èmfasi en la necessitat de determinar de la manera més exacta possible quantes persones van perdre la vida a la riuada, què va passar amb els desapareguts i definit un relat “àmpliament compartit sobre els fets”.

“Cal avançar cap a un projecte de futur per a les nostres rieres i per al conjunt de Terrassa i de l’Anella Verda, amb el qual culminarem el gran creixement urbanístic dels segles XIX i XX, tot el procés que ens ha portat de ser una petita vila a una gran ciutat”, ha destacat Ballart, tot assenyalant la necessitat d’evitar que torni a produir-se una desgràcia d’aquelles característiques.

“Aquest Ajuntament ni és ni es considera hereu de l’ajuntament franquista ni de les seves responsabilitats, per acció o per omissió, sobre les dramàtiques conseqüències de la riuada, però tanmateix crec que ha arribat el moment de demanar perdó a les víctimes i a les seves famílies, en nom d’aquest Ajuntament i d’aquesta ciutat”, ha afegit.

Acte ciutadà

El ple ha acabat amb l’actuació del director de l’Escola Municipal de Música, Lluís Heras, que ha interpretat el Cant dels Ocells i s’ha fet un minut de silenci. Posteriorment, l’acte d’homenatge s’ha traslladat davant de l’Ajuntament, que ha il·luminat la façana de color verd, i s’ha fet una actuació musical del Cor Montserrat.