Sant Cugat del Vallès nomena tres nous fills i filles predilectes de la ciutat

Avatar photo

L’escriptora, Marta Pessarrodona, i els artistes Josep Pla-Narbona i Àngels Ribé seran reconeguts pel ple municipal

L’escriptora, Marta Pessarrodona, i els artistes Josep Pla-Narbona i Àngels Ribé seran reconeguts pel ple municipal com a fills i filles predilectes de Sant Cugat. El plenari es reunirà, en convocatòria extraordinària, el proper 24 d’abril per aprovar l’atorgament dels tres títols.

El reglament municipal d’honors, distincions i protocol regula l’atorgament dels títols honorífics, com ara la distinció de fills i filles predilectes.

 

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa 1941)

És una de les intel·lectuals de més prestigi del país. Poeta, assagista, traductora, narradora, crítica literària, editora i articulista. Com a biògrafa, Pessarrodona ens ha apropat a la figura d’escriptores cabdals de la literatura catalana, com Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny i Mercè Rodoreda, entre d’altres. Cal posar en valor el diàleg constant i fructífer que ha realitzat entre la poesia i la literatura catalana i les europees, sobretot l’anglosaxona, via Virginia Woolf, de qui ha estat la màxima introductora en la cultura catalana. En el camp de l’assaig, Marta Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l’exili provocat per la Guerra Civil.

Marta Pessarrodona pertany a la generació que va haver de descobrir la pròpia llengua; va apostar per crear i defensar la llengua catalana, on sempre s’ha mantingut.

Amb una trentena d’obres publicades des de l’any 1968, ha rebut nombrosos premis i distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa (2013), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019), el Premi Nacional de Cultura (2011), el Premi Prat de la Riba de periodisme (2007), el Premi Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra (2020), i el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra, guardó que reconeix la trajectòria de la seva obra poètica com a escriptora consolidada (2022)

Amb motiu dels seus 80 anys, la ciutat la va homenatjar i els poetes residents a Sant Cugat, d’entre els quals destacà Sam Abrams, van reivindicar la seva figura sol·licitant que fos nomenada filla predilecta.

 

Josep Pla-Narbona (Barcelona, 1928 – Sant Cugat del Vallès, 2020)

Pla-Narbona rebrà la distinció de fill predilecte a títol pòstum. Va ser un artista plàstic complet i molt notable que s’expressava a través del dibuix, el gravat, la pintura, l’escultura i el disseny gràfic, sent aquesta dedicació com a grafista la més popular a nivell nacional i internacional. Els seus darrers trenta anys va viure i treballar a la Floresta.

D’origen humil, des de jovenet es va dedicar a dibuixar i a pintar i va trobar una sortida pera la seva economia en el dibuix publicitari, camp en el que va excel·lir. Va esdevenir un pioner i referent del disseny gràfic a Espanya, soci fundador i primer president del que actualment es coneix com ADG-FAD, i primer membre espanyol de la selecta associació Alliance Graphique internationale (AGI). Ha guanyat diferents premis de pintura i dibuix, ha dissenyat escultures en col·laboració amb Joan Brossa, té obra en diferents museus com ara al MoMA de Nova York, és autor de capçaleres com Tele/eXpres, d’abundants portades de llibres i és autor d’excel·lents retrats , per exemple, de Salvador Espriu o de Joan Fuster. El Museu del Disseny de Barcelona li va dedicar el primer volum de la seva Col·lecció Imprescindibles. Va rebre el Premio Nacional de Diseño (2004), la Medalla d’Or del Cercle Artístic de Sant Lluc (2012) i la Creu de Sant Jordi (2019). Una de les seves darreres obres va ser el cartell pel Centenari de la Floresta, el 2019. Precisament, a la Floresta també se li concedí la Declaració d’Orgull Florestà.

El llenguatge visual de Pla-Narbona és molt característic i inconfusible, està vinculat als desitjos, passions i vicissituds de la vida humana, amb una expressió crítica i irònica. Plasma en les obres la veritat última de l’ésser humà d’existència bàsicament física descarnada i nua. Aquest llenguatge tan personal és comú a les diferents disciplines artístiques a les que s’ha dedicat. Penetrar en el seu llenguatge visual és una via per acostar-nos a la seva obra, a la seva manera de mirar i de transmetre-ho en imatges. És una obra de caràcter personal i ètic en que recull la complexitat i riquesa de les relacions humanes en imatges d’aparença còmica però amb un transfons tràgic, i amb un original enfoc moral dels problemes humans con a individus sols o en col·lectiu. Per a ell treballar intentant plasmar les emocions ha estat vèncer l’angoixa que sovint l’ofegava. Ha aprofundit en l’ànima humana i en la seva pròpia, per així poder pensar i comprendre la realitat i el que hi ha en el fons d’un mateix d’una manera honesta i radical. “És quan pinto i dibuixo que em sento identificat amb mi mateix”, deia.

Hi ha temes recurrents en el llenguatge visual de Pla-Narbona. La màscara, artefacte que tant pot servir per a seduir com per atemorir. L’ou, auguri de fertilitat i riquesa. Les parets i envans que alhora protegeixen i aïllen, incomuniquen. La sensualitat, el desig, la vida, confrontats amb la finitud, la mort, l’escatologia. Els paisatges, petits animals i figures antropomòrfiques; l’alfabet que tendeix a confondre’s amb figures humanes. La reproducció d’algunes de les seves obres als carrers de Sant Cugat i l’audiovisual Pla- Narbona: crear per existir expliquen aquesta onra tan personal.

La comissió de treball pel reconeixement de Pla-Narbona ha promogut la concessió d’aquesta distinció com a fill predilecte a títol pòstum.

 

Àngles Ribé (Barcelona, 1943 – Sant Cugat del Vallès, 2020)

Tot i la seva discreció vers la ciutat, en els darrers anys ha tingut una presència molt forta per diversos motius.

Amb la revisió de com s’ha concebut la historiografia de l’art, molt centrada en un model masclista i heteropatriarcal, les noves mirades de revisió històrica més obertes, feministes i queers estan desvetllant tot un seguit d’artistes femenines, que sense una militància explícita en el feminisme si van ajudar al reconeixement de la dona dins el sector creatiu i artístic, que són exemple per les generacions d’artistes actuals, de militància explícita feminista, en el dret i la igualtat de la dona en la societat. Aquesta revisió ha donat un nou sentit a les creacions d’un seguit de dones artistes que van realitzar un treball molt intens i destacat en un món casi exclusivament masculí a la Catalunya dels anys 1960 i 1970. Noms com els de Fina Miralles, Eugèniia Balcells, Sílvia Gubern i la mateixa Àngels Ribé, en aquests moments estan rebent tot els reconeixements per les seves trajectòries artístiques en un món on no ho tenien fàcil, i que van obrir portes per generacions posteriors de creadores. Existeixen diverses tesis doctorals nacionals i internacionals al voltant de la figura i l’obra d’Àngels Ribé, la qual cosa acredita de forma acadèmica la seva importància dins la història de l’art, així com forma part d’estudis que recuperen les artistes femenines catalanes dels anys 1960 i 1970 en clau feminista.

Àngels Ribé s’emmarca en un moment de trencament dins les arts visuals contemporànies. L’objecte artístic deixa de tenir un sentit final i contemplatiu, estètic, i es dona una importància cabdal als conceptes i el pensament darrera l’obra. Ella va ser una de les primeres artistes que va utilitzar de forma sistemàtica la performance i l’art d’acció, el seu cos, el moviment que implica vers el que l’envolta, o l’espai que ocupa, com a obra d’art. Al tractar-se d’un tipus d’obra del moment, efímera, els registres són el que ha quedat com obres en format de fotografies, seqüències fotogràfiques o vídeos. Aquesta pràctica l’ha mantingut al llarg de la seva trajectòria artística, barrejant-la amb l’escultura, la instal·lació, el dibuix, la fotografia i el vídeo. És una de les principals representants de l’art conceptual a Catalunya, però la seva trajectòria te un recorregut internacional.

Va ser de les artistes que als anys 1970 va decidir marxar, primer a París i més tard a Nova York, on va realitzar obres de gran transcendència en l’art conceptual i les accions internacionals.

És a la seva tornada de Nova York quan estableix la seva residència a La Floresta, Sant Cugat, fins avui. Perquè instal·lar-se en aquest entorn no és cap casualitat. La Floresta va ser un referent artístic de l’underground i la contracultura al tardofranquisme i la transició, però alhora, el seu entorn enmig de la natura apel·len directament a molts dels motius que envolten la creació artística de Ribé, la connexió amb la natura i els fenòmens naturals. La Floresta és un motor indirecte i directe per la seva creació, i des del 1980 viu de forma continuada dins aquest entorn. D’alguna forma, la ciutat de Sant Cugat i el seu entorn natural és present en l’obra de l’artista, però no com una representació paisatgística, sinó com a motor poètic i creador de moltes de les seves obres. Confessa que abans de la seva instal·lació definitiva, van haver anades i vingudes a l’entorn, donada aquesta importància quasi primordial de la natura en els processos i la creació de l’obra d’Àngels Ribé, i allò més proper a Barcelona que pugui connectar-se directament amb la natura en estat pur, és l’entorn de Collserola, i La Floresta en aquest cas.

La seva presència ha sigut molt discreta, però no sols localment, sinó també a nivell historiogràfic i museogràfic. No és fins la seva retrospectiva al MACBA el 2011 (“En el laberint. Àngels Ribé. 1969-1984”) que la seva figura i la seva obra agafa el protagonisme real i la situen on hauria d’haver estat situada junt els seus contemporanis catalans.

Àngels Ribé és una artista essencial per conèixer la història i l’art català contemporani i la seva evolució des dels anys finals de la dècada de 1960 fins l’actualitat, perquè encara segueix produint obra nova, tal i com es va poder veure a l’exposició “Sota l’ossa major” al Centre d’Art Tecla Sala (2020), i a la instal·lació específica que va realitzar l’any 2021 al Centre d’Art Maristany amb títol “Pas Mal”, on les fotografies que ella intuïtivament anava recopilant de les seves passejades a l’entorn de Collserola, van formar un corpus gràfic que es van incorporar a la instal·lació a la sala que va tenir una acollida molt positiva.

Aquesta trajectòria notable ha estat reconeguda de manera institucional pel Premi d’escultura de la Fundació Vila Casas (2002), el Premi Nacional de Cultura (2012), el Premi Honorífic del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i de l’Associació Art Barcelona (2019), el Premio Nacional de Artes Plásticas (2020) del Ministeri de Cultura, i la Creu de Sant Jordi (2021) de la Generalitat de Catalunya. Aquest darrer premi feia constar que era mereixedora per “la seva trajectòria com a artista conceptual, amb obres a les quals ha aportat elements d’investigació i experimentació basats en el cos, l’espai geomètric i el món natural.”

El 4 d’abril de 2022 el Consell de Barri de la Floresta la va reconèixer amb la “Declaració d’Orgull Florestà”, proposta que va arribar al Consell de Barri de la mà de la Comissió de Cultura, la Comissió de Memòria, la Coral Tardor, l’Espai +60, el Senglar Cultural i l’Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta.

Els membres de la Taula d’Arts Visuals han estat els promotors de l’atorgament del títol de filla predilecta a Àngels Ribé.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Tret de sortida a la regeneració del Barri del Carme

Notícia següent

Terrassa compta amb 25 nous contenidors de roba i calçat

Notícies relacionades