La Generalitat ha atorgat als ajuntaments una responsabilitat d’enorme importància: decidir quines piscines podran obrir aquest pròxim estiu. Ara bé, sota quina premissa podran decidir si una piscina, sigui pública o privada, pot obrir?
La resposta és senzilla: si la piscina té la catalogació de refugi climàtic podrà obrir, un fet que tot i donar aquesta plena autonomia als ajuntaments els deixa en una posició força complexa i, des del grup de consistoris que formen l’Arc Metropolità afirmen que “se’ls trasllada una responsabilitat que no els pertoca“.
Què vol dir refugi climàtic?
Per tal que una piscina es pugui considerar refugi climàtic, i, per tant, tingui autorització per tal de poder-se omplir, haurà de ser considerat un equipament que permeti reduir l’efecte de calor entre la ciutadania. En conseqüència, aquelles piscines que no tinguin aquesta catalogació i no formin part del cens que elabori cada consistori no estaran autoritzades a obrir.
Així doncs, l’etiqueta de refugi climàtic no dependrà de la titularitat de la piscina, és a dir, de si és pública o privada, sinó que les piscines que compleixin amb la condició de refugi climàtic es podran omplir o reomplir per tal de ser utilitzades i garantir la qualitat de l’aigua. No obstant això, cal afegir que aquelles piscines que es trobin buides del tot únicament podran ser omplertes amb aigua salada.
Una responsabilitat que “no hauria de correspondre als ajuntaments”
En un comunicat dels municipis que configuren l’Arc Metropolità, entre els quals hi ha Sabadell, Terrassa o Mataró, retreuen al Govern que els traslladi la potestat d’elaborar el cens i controlar l’obertura de piscines privades a la ciutadania. En aquest comunicat, tot i mostrar-se satisfets per la flexibilització de les mesures per la sequera, consideren que “arriba tard i de manera desafortunada per la forma i el fons”.
Així mateix, expressen que no haurien de ser els consistoris qui assumeixin un control d’ús de les piscines privades, ja que suposa passar la pressió als ajuntaments i als propietaris de les piscines.
A més, des de l’Arc Metropolità apunten que és “completament ingestionable“ que les comunitats de propietaris i les piscines privades esdevinguin refugis climàtics per tal que el públic hi accedeixi, perquè “les instal·lacions d’aquesta tipologia han de complir normatives i controls rigorosos, a les quals cal sumar aspectes relacionats amb la seguretat i la responsabilitat civil“.
