La proliferació de cadenes de cafeteries i fleques industrials torna a generar debat arran d’un tuit de l’usuari @martitriquell, estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona que viu a la ciutat de Mataró. Triquell va publicar un tuit ahir que alertava que “demà obrirà el tercer 365 en una àrea molt petita del centre de Mataró, a només 100 i 300 metres dels altres”.
Amb el text acompanyava una imatge d'un mapa de la ciutat de Mataró amb la ubicació dels tres locals 365, tots molt a prop els uns dels altres, que mostra com el centre de les grans ciutats catalanes estan acollint desenes i centenars de locals de la mateixa tipologia: cadenes amb diversos treballadors, cafès, rebosteria i pa que, en molts casos, és descrit com de "dubtosa qualitat".
Demà obrirà el tercer 365 en una àrea molt petita del centre de Mataró, a només 100 i 300 metres dels altres. pic.twitter.com/yOzy3trNgx
— Martí 🍭 (@martitriquell) November 24, 2025
En el cas de Mataró, la situació queda exposada per l'obertura d'un nou 365, però en altres ciutats catalanes es repeteix amb cadenes com Vivari, Santagloria, Farinus, Panet...
Els centres de les ciutats convertits en franquícies
Aquesta imatge que és cada vegada més habitual als centres urbans, reforça la percepció que aquestes cadenes estan ocupant de manera agressiva els espais més transitats, sovint substituint comerços històrics i models de negoci més tradicionals i de proximitat.
El fenomen no és nou, però sí cada vegada més evident: mentre els locals de tota la vida pleguen per jubilació, falta de relleu o pressió dels lloguers, les grans cadenes aprofiten per expandir-se a un ritme accelerat. L’estratègia és clara: alta presència en zones de pas, producte homogeni, preus competitius i una logística que els permet obrir molts locals en pocs mesos.
Això passa a Mataró, però també a Barcelona, Girona, Tarragona, Reus o l’Hospitalet, es repeteix el mateix patró: carrers on abans hi havia fleques artesanes, xocolateries, bars emblemàtics o petites pastisseries, avui mostren un paisatge gairebé clonat amb rètols idèntics i ofertes calcades.
Veïns i consumidors denuncien que això no només uniformitza l’entorn comercial, sinó que empobreix la vida de barri, redueix la diversitat i dificulta la supervivència de negocis independents.
Debat a les xarxes
A les xarxes, el tuit ha reobert el debat sobre quin model comercial s’està promovent. Alguns usuaris assenyalen que “és impossible competir amb grans cadenes que poden pagar lloguers més alts i negociar condicions amb distribuïdors”, mentre d’altres lamenten que “el centre de la ciutat cada dia s’assembla més al d’una franquícia gegant”.
Els experts alerten que, sense una planificació comercial més equilibrada —com la que alguns municipis ja estudien—, els centres urbans corren el risc de convertir-se en espais homogenis, on la identitat comercial local desapareix a favor d’un mapa de franquícies repetit arreu del país.
Alguns usuaris han respost a la publicació de Martí Triquell queixant-se de la proliferació d'aquests locals, qualificant-los de "plaga de venedors de pa dolent i cafè fins i tot pitjor".
