La restauració històrico-paisatgística del laberint vegetal del parc del Laberint d’Horta de Barcelona ha permès documentar amb detall les estructures originals de l’espai. Els treballs, dirigits pels arqueòlegs Joan Llaberia i Òscar Varas (ABANS Serveis Culturals), han confirmat el bon estat de conservació dels fonaments del laberint i del seu sistema de reg original, dissenyat al segle XVIII. Les restes han estat degudament registrades i protegides, i han quedat novament enterrades per poder garantir la continuïtat de les obres. Els treballs al laberint finalitzaran el març del 2026 amb la plantació de 2.211 xiprers que recuperaran el quilòmetre i mig de recorregut.
La recerca arqueològica ha posat de manifest que el reg del laberint es feia per inundació, amb l’entrada d’aigua localitzada a l’angle est i un sistema de distribuïdors i canalitzacions que comunicaven els parterres. El desnivell natural del terreny (2,37 metres) permetia que l’aigua avancés fins a la sortida al sector sud. En total, s’han documentat 57 trams de canalitzacions, moltes de les quals mantenen encara la seva fisonomia original, tot i les reformes puntuals de principis del segle XX. A la zona oest també s’ha identificat una mina que recollia l’aigua sobrant per conduir-la cap a l’antic safareig, conegut com 'El safareig dels peixos'.
Aquestes troballes confirmen les hipòtesis creades a partir dels plànols originals de l’enginyer italià Domenico Bagutti, un dels creadors del jardí, i aporten noves dades sobre l’ús de l’aigua i l’organització de l’espai en el moment de la seva concepció.
El Parc del Laberint d’Horta és un conjunt de jardins de 54 hectàrees creats a partir de 1791 per encàrrec del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, Joan Antoni Desvalls. El projecte va comptar amb la participació del jardiner francès Devalet, el mestre d’obres català Jaume Valls i l’enginyer italià Domenico Bagutti. La família Desvalls va mantenir-ne la propietat fins als anys setanta del segle XX, quan l’Ajuntament de Barcelona en va assumir-ne la gestió. El parc es va obrir al públic el 1971, i l’any 1994 es va restaurar en profunditat per convertir-se en un jardí museu. Actualment és Bé Cultural d’Interès Local i està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Les obres de restauració del laberint vegetal, iniciades el mes de març, avancen segons el calendari previst i finalitzaran el març de 2026. L’actuació permetrà replantar 2.211 xiprers per recuperar el recorregut original d’un quilòmetre i mig de camins, renovar el paviment amb materials més permeables i introduir un nou sistema de reg per degoteig, sostenible i adaptat a les necessitats de la vegetació. El projecte, amb un pressupost d’1,32 milions d’euros finançats majoritàriament amb fons europeus Next Generation, garantirà la preservació del jardí i la seva integració patrimonial i paisatgística.
Durant el període de les obres, el laberint romandrà tancat al públic, però la resta del parc es manté obert amb normalitat.
