Els arxius van ser detectats de manera immediata gràcies a un software que funciona d’una manera similar a un antivirus. Es tracta d’un sistema que localitza imatges i vídeos classificats prèviament per la policia sueca com a material d’explotació sexual infantil.
A través dels canals de col·laboració internacional, i per recopilar les imatges que havien motivat la denúncia, els investigadors van contactar amb el Centre Nacional de Delictes Informàtics de la policia sueca i van trobar gravacions que contenien abusos sexuals a nenes.
Després de diverses gestions, els agents van identificar l’equip informàtic on s’havia connectat la memòria externa amb el material il·legal i el treballador que l’utilitzava. A més, amb la informació recopilada pel software, van constatar que l’home accedia de forma habitual a una aplicació de videotrucades per contactar amb altres pedòfils, amb qui intercanviava fotos i vídeos d’explotació sexual infantil.
Els agents van realitzar dos registres. Un va tenir lloc al domicili del detingut, on van localitzar proves relacionades amb el delicte, i el segon, en col·laboració amb els responsables de l’empresa, en el seu lloc de treball per examinar els equips informàtics que utilitzava.
En aquest últim, els investigadors van localitzar la memòria externa que contenia els arxius pedòfils i l’aplicació de videotrucades instal·lada a l’ordinador corporartiu de l’empresa. Després d’un primer examen de les converses que mantenien els pedòfils, els agents van escoltar en diverses ocasions que el detingut tenia fantasies d’abusar de la seva filla de 5 anys.
